El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha intercanviat aquest dijous i divendres a Sarajevo experiències sobre memòria històrica i obertura de fosses amb el vicepresident federal de Bòsnia, la ministra de Drets Humans i Refugiats i l’Institut de Persones Desaparegudes, entre d’altres. “El que estan fent a Bòsnia és fonamental, són molt conscients que la memòria s’ha de basar en la veritat”, ha destacat Romeva.

Segons informa l’ACN, el Govern ja està treballant en un pla general d’exhumacions, que es presentarà abans de finals d’any i que completarà la tasca del Programa d'identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, presentat el setembre. Raül Romeva s’ha entrevistat aquest dijous i divendres amb el vicepresident del govern federal de Bòsnia, Milan Dunovic, i amb la ministra de Drets Humans i Refugiats, Semiha Borovac, així com amb el president del cantó de Sarajevo, Elmedin Konaovic, i el director de l’Institut de Persones Desaparegudes, Amor Masovic. 

“La recuperació de la memòria i la identificació també de persones desaparegudes és un dels temes que a Bòsnia estan treballant en molt èmfasi”, ha destacat Romeva, que coneix bé el país perquè va ser l’ajudant principal de Colin Kaiser, representant de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina, entre el 1995 i el 1996, i supervisor de l’OSCE per les eleccions del 1996 i 1997. 

Vincles amb Bòsnia

“A Catalunya estem desenvolupant projectes cada vegada més ambiciosos en aquesta línia”, ha destacat Romeva, que ha remarcat que per això és “molt important aprendre i establir vincles de col·laboració” amb les autoritats bosnianes. Entre les noves iniciatives, el Govern va presentar al mes de setembre el Programa d'identificació Genètica dels desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura i està enllestint un pla general d’exhumacions que es pot presentar abans de finals d’any. 

El conseller d’Afers Exteriors ha remarcat que Bòsnia està “treballant de manera molt seriosa en el tractament de bancs d’ADN”, un element que el Govern també desenvolupa a través del “marc d’identificació genètica”. Segons ha dit Romeva, “la recerca i obertura de fosses” és una “feina molt important” i també una de les que genera “més dificultats tècniques”, i que per això la cooperació i l’intercanvi mutu d’experiències amb Bòsnia és especialment clau. 

Un pas cap al futur

“Hi ha moltes vies de cooperació”, ha afirmat el conseller d’Afers Exteriors, que creu que a Bòsnia “tenen molt clar” que la memòria “no és només una mirada cap al passat, sinó sobretot un pas cap al futur”. “Són molt conscients, amb el passats que han tingut, particularment en els darrers anys, del que significa mirar endavant i utilitzar la memòria com un element de construcció, òbviament, del futur”, ha destacat Romeva. 

El vicepresident federal Milan Dunovic ha remarcat després de la trobada, en què també ha participat el director general de Cooperació, Manel Vila, que és “el principi d’una bona cooperació entre Catalunya i Bòsnia, especialment a nivell federal”. De fet, la trobada del conseller Romeva és la primera que fa el Govern amb l’executiu federal de Bòsnia, tot i que els vincles entre Catalunya i Bòsnia, especialment durant el conflicte bèl·lic, van ser importants. 

Dunovic ha admès que la memòria històrica i la reobertura de fosses és un “tema difícil a Bòsnia i Hercegovina” i ha agraït la cooperació que Catalunya va oferir “durant la guerra i després”. “Ara tindrem una cooperació diferent, hi ha reptes diferents”, ha indicat.