L'exhumació de les restes de l'antifranquista Cipriano Martos, mort l'any 1973 després d'ingerir àcid sulfúric durant un interrogatori sota tortura a la caserna de la Guàrdia Civil a Reus (Baix Camp), començarà el dilluns 12 de desembre. Així ho han explicat a EFE fonts del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, després d'haver finalitzat tots els tràmits necessaris per poder dur a terme aquesta intervenció a la fossa comuna del cementiri de Reus.

Després de morir el 17 de setembre de 1973 a l'Hospital de Sant Joan de Reus, les autoritats franquistes van enterrar en secret el cadàver de Martos, sense permetre a la família assistir a la inhumació. Concretament, el van enterrar a la fosa número 11, al sisè pis de la fila 67, costat nord. Els franquistes no es van preocupar ni de portar el cos de Martos a la seva terra d'origen (Granada).

Martos va emigrar a Sabadell per buscar un futur millor

Cipriano Martos va néixer l'any 1942 en un nucli rural dins del municipi de Loja (Granada). Es va criar en una família de camperols pobres i l'any 1969 va emigrar a Sabadell. Allà, es va polititzar i es va enrolar a les files del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

En aquest context, Martos va ser destinat a una cèl·lula clandestina a Reus. Però a l'agost de 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil, que el va interrogar durant més de dos dies, fins que la ingesta de l'àcid sulfúric va obligar a ingressar-lo urgentment a l'hospital. I va estar agonitzant durant 21 dies, sense que la seva família sabés on estava.

Cal recordar que el cas de Cipriano Martos va ser inclòs el 2014, a instàncies d'Antonio Martos, un germà de la víctima, en la macroquerella presentada davant la justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista.

L'exhumació ha tirat endavant malgrat la sortida de Junts del Govern

El mes de febrer passat, l'aleshores consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, de Junts, va anunciar que l'exhumació es duria a terme durant el segon semestre de l'any. Però la sortida de la formació del Govern no ha alterat el pla per exhumar les restes de Martos (que ja estava molt avançat). Així doncs, l'actual consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha decidit mantenir la iniciativa de Ciuró i els treballs d'excavació arqueològica podran començar el 12 de desembre.

Exhumar les restes de Martos, una tasca complexa

A pesar de la predisposició del Govern, la direcció general de Memòria Democràtica adverteix que trobar les restes de Martos pot no ser una tasca "imminent", ja que es tracta d'una fossa comuna en la qual els arqueòlegs primer hauran de condicionar el terreny, abans de procedir a l'excavació amb maquinària per extreure les primeres capes de terra. I aquesta primera fase pot allargar-se uns dies, fins que apareguin les primeres restes òssies a la fossa i pugui iniciar-se la tasca d'identificació de les restes de Martos.  

Una vegada finalitzada la intervenció sobre el terreny, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure mostres genètiques i creuar les dades amb les dels familiars.

Amb tot, escau destacar que el tràgic cas de Cipriano Martos ha provocat un consens molt ampli sobre la necessitat d'exhumar les seves restes. Al març, el Parlament va aprovar (amb l'únic vot en contra de Vox) una resolució presentada pel grup PSC-Units, que avalava l'exhumació per recuperar les restes del militant antifranquista i poder retornar-los a la seva família i "reparar" així la memòria de la víctima i "proporcionar-li una sepultura digna".