Factors "conjunturals", com ara l'impacte de la pandèmia o l'encariment de les matèries primeres. Aquesta és l'excusa, barata, que ha utilitzat Isabel Pardo de Vera, secretària d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per justificar la baixa execució de les inversions previstes per aquest 2021 a la xarxa ferroviària catalana. A més, ho ha dit davant Ricard Font,  secretari general de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori del Govern. Segons revelen les dades del ministeri d'Hisenda, en la primera meitat d'enguany, només s'ha executat el 13,3% del que estava previst als pressupostos generals de l’Estat. La situació a Rodalies és similar, en tot el 2021 només s'executarà un 22% del pressupostat en un principi. 

No tot el que s'havia previst 


Així, segons ha defensat Pardo de Vera, aquest "baixó pressupostari a Catalunya" és conjuntural a aquest any, en el qual s'han encarit les matèries primeres i les energies i la pandèmia ha copejat a l'economia. Intentant justificar la baixa execució, la secretaria d'Estat ha apuntat que el 2019 i 2020 no es va licitar tot el que estava previst, la qual cosa ha acabat repercutint en el 2021.

Aquestes declaracions han tingut lloc en la  VIII Trobada del Corredor Ferroviari Mediterrani, i minuts abans, referint-se en concret a aquesta infraestructura, Font ha volgut fer palesa la seva "incredulitat per com es planifiquen i executen les infraestructures en el conjunt de l'Estat" i ha lamentat que "hi ha incongruències que no s'expliquen".  

Cunillera ho maquilla 

Des del PSOE, s'ha intentat justificar aquesta insuficient execució pressupostària a Catalunya en diverses ocasions. Per exemple, la delegada del govern espanyol al país, Teresa Cunillera, després de la presentació dels pressupostos de l'Estat amb un clar incompliment amb Catalunya perquè no respecta la disposició addicional tercera, va intentar maquillar aquest incompliment reiterat. 

Cunillera va assegurar que a més dels 2.230,7 milions previstos, que representen el 17,2% de les inversions previstes, s'hi han de sumar 236,8 milions més en transferències de capital. Amb aquestes dues partides sí que es compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut, és a dir que les inversions de l'Estat a Catalunya arriben al 19%, que és l'equivalent de l'aportació catalana al PIB espanyol.

I l'execució?

Enguany, la inversió pressupostaria creix a Catalunya, però cal tenir en compte la diferència fonamental entre la previsió del projecte de pressupostos de l'Estat i la seva execució, és a dir, el que finalment s'acaba invertit a l'hora de la veritat. Aquesta ha estat una denúncia reiterada de molts governs, especialment el de la Generalitat. Per exemple, l'execució pressupostària real de l'Estat durant el període 2015-2018 va ser només d'un 65,9% a Catalunya. En canvi, a la Comunitat de Madrid ho va ser del 113,9%, és a dir, més del que s'havia pressupostat.

La delegada a Catalunya va provar d'explicar aquest fet assegurant que els pressupostos només són unes previsions que no sempre es poden complir, i ha recordat que Catalunya es troba en la mitjana de l'execució del conjunt d'Espanya. Ara bé, Cunillera també va haver de reconèixer que des de la Moncloa han de millorar l'execució dels pressupostos a través de guanyar velocitat en la licitació dels projectes, que és el pas previ a poder fer, efectivament, la inversió prevista. 

A la imatge principal, un tren de Rodalies en una foto d'arxiu