Les últimes quatre eleccions, celebrades en menys de vuit anys, han suposat el trencament de l'hegemonia socialista que havia guanyat tots els comicis generals a Catalunya des del restabliment de la democràcia. Després de deu victòries consecutives, l'any 2011 el PSC va treure els pitjors resultats de la seva història fins al moment i va ser superat per Convergència i Unió per primera vegada.
La tendència a la baixa del PSC es va consolidar a les dues següents eleccions, quedant com a quarta força els anys 2015 i 2016. A la vegada, Convergència i Unió -sota la marca de Democràcia i Llibertat i CDC- no va aconseguir mantenir els bons resultats del 2011 i, va caure a la meitat de diputats a les següents eleccions.
Aquesta situació va anar directament lligada a la irrupció dels comuns i Podemos a l'escenari polític, que van entrar amb molta empenta situant-se com a primera força a Catalunya el 2015 i el 2016. Paral·lelament, ERC guanyava posicions i passava d'uns tímids 3 escons el 2011 a triplicar resultats als següents comicis. La tendència a l'alça dels republicans va mantenir-se, aconseguint la seva primera victòria en unes eleccions generals aquest passat aquest abril, amb un recuperat PSC com a segona força.
Des de 2011 també s'han viscut molt canvis a l'espai electoral de la dreta, habitualment monopolitzat a Catalunya pel PP. L'arribada de Ciutadans el 2015 va suposar un fort cop pels populars que van veure com els seus escons queien a menys de la meitat, d'11 diputats a 5. Tot i que els taronges han mantingut uns resultats completament estables -sempre 5 diputats-, la representació del PP ha continuat reduint-se fins a tan sols un diputat. A tot això, Vox va entrar per l'extrema dreta a les últimes eleccions, recollint també un diputat, i està per veure quina serà la seva tendència aquest 10-N.