Ja som a finals d'octubre i, un any més, és el dia de la marmota i caldrà endarrerir les agulles del rellotge. La matinada de dissabte a diumenge hi ha canvi d'hora i es podrà dormir una mica més: a les 3.00 hores seran les 2.00 h. De nou, el canvi horari ressorgeix com a debat de l'etern retorn i reapareix la controvèrsia sobre si cal o no, si és bo per a la salut o no i per què les autoritats encara no han pres una decisió. Aquest mateix dilluns, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat que ja no té sentit i ha anunciat que proposarà al Consell Europeu acabar amb el canvi d'hora per al 2026.
La realitat és que la proposta de Sánchez no és nova. Ell mateix ha admès que la seva iniciativa consisteix a fer valer la votació en aquest sentit que va aprovar el Parlament Europeu ara fa sis anys, i que es manté en suspens per la manca de consens entre els estats membres per prendre una decisió definitiva. Si bé el debat existeix en la societat i ressorgeix cada març i octubre, amb els respectius canvis horaris, els darrers anys la qüestió ha quedat aparcada en l'àmbit europeu. El tema és complex i, incapaços de posar-se d'acord durant aquests sis anys, els 27 han preferit aparcar les discussions, que no han vist com una prioritat.
"No és la carpeta més fàcil de debatre entre els estats", van reconèixer fonts europees en declaracions a l'ACN ara fa un any. A Brussel·les asseveren que el debat està aparcat per la "complexitat" de trobar un consens entre estats membres i ja a principi d'any van admetre que no hi havia indicis de "voluntat" per abordar-lo. Fonts diplomàtiques europees sostenen que alguns països volen mantenir el sistema actual "principalment per motius econòmics", mentre que n'hi ha d'altres que volen abolir el canvi d'hora.
La qüestió ve de lluny. El canvi d'hora és una pràctica que es va introduir a Europa per estalviar energia durant la Primera Guerra Mundial i molts països la van recuperar als anys 70. La Unió Europea va començar a legislar-lo el 1980 amb l'objectiu de posar ordre de cara al mercat únic europeu.
Sobre la taula a Brussel·les des del 2018
El 2018, el llavors president de la Comissió Europea, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, cap al final del seu mandat va proposar eliminar el canvi d'hora a Europa i mantenir l'horari d'estiu. L'executiu comunitari va posar sobre la taula una directiva per abolir els canvis estacionals d'hora a partir del setembre d'aquell any. El març del 2019, l'Eurocambra es va mostrar favorable a obrir negociacions amb els estats i optava perquè la UE donés flexibilitat als països a l'hora de triar si es volen quedar a l'horari d'estiu o d'hivern.
De moment, continua vigent la directiva que obliga els estats membres a canviar a l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i a tornar a l'horari d'hivern l'últim diumenge d'octubre. Cada país, això sí, és lliure d'escollir en quina zona horària volen estar. Espanya es troba a l'hora de l'Europa central, com França i Alemanya; mentre que Portugal, per exemple, està a l'hora de l'Europa occidental.
El 84% dels europeus vol abolir el canvi d'hora
La Comissió Europea va impulsar una consulta pública l'estiu del 2018 per avaluar el suport a la iniciativa. Dels més de 4,6 milions de ciutadans que van respondre, el 84% es va declarar a favor d'abolir el canvi d'hora a la UE. Només a Grècia i Xipre una majoria ajustada prefereix mantenir el sistema actual. En canvi, a Espanya més del 90% dels consultats vol eliminar-lo. Els detractors del canvi d'hora creuen que és perjudicial per a la salut humana (43%) i que no comporta un estalvi energètic (20%), mentre que els seus partidaris defensen que és positiu per a les activitats d'oci a la nit (42%). Si han d'escollir un horari, un 56% dels consultats es queden amb el d'estiu.
Diverses campanyes han sorgit a la UE en els últims anys que promouen l'abolició del canvi d'hora. És el cas de la Barcelona Time Use Initiative, que fa temps que reclama a la Comissió Europea que reactivi el procés per eliminar el final del canvi d'hora estacional per al 2026. L'organització assegura que viure en zones horàries desalineades inclou més riscos de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics, així com efectes en el rendiment de treballadors i estudiants, en el PIB general, problemes de salut mental, fatiga, letargia i menys concentració.