Si dolenta, molt dolenta, va ser la nit de diumenge a les files socialistes, després dels resultats vergonyosos obtinguts a Extremadura, la ressaca de l'endemà no ha sigut millor: Miguel Ángel Gallardo ha renunciat al seu càrrec de secretari general del PSOE d'Extremadura, però no a la seva acta de diputat a l'Assemblea de la comunitat. Vaja, una dimissió orgànica sense efectes judicials, ja que vol continuar aforat perquè estar imputat en el cas del germà de Pedro Sánchez. L'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que va estar al comandament de la regió durant 25 anys, va demanar a la reunió en què va dimitir Gallardo l'abstenció dels socialistes perquè la presidenta María Guardiola (PP) no depengui de Vox. Els sanchistes es van remoure inquiets: la Moncloa no està per aïllar Vox. Tercer ensurt de la jornada, el resultat municipi a municipi és gairebé pitjor que el global, els populars han guanyat en 265 municipis, el PSOE en 116 i Vox en quatre. Gallardo no ha estat capaç ni de guanyar al seu poble, Villanueva de la Serena, on ha governat com a alcalde amb sis majories absolutes. Vox l'ha superat a Càceres i en un grapat de municipis.

El vermell guanyador del PSOE ha donat pas a un domini important del blau del PP al mapa i a una constatació: la suma de les dues dretes concentra el 60% dels vots. L'estratègia de Pedro Sánchez no ha pogut ser més suïcida: ha reduït l'auge del PP a 4,4 punts a canvi d'engreixar Vox amb 8,8 punts i perdre el PSOE pel camí 14,2 punts després de passar del 39,9% dels vots al 25,7% i perdre deu escons dels 28 parlamentaris que tenia. Enmig del silenci oficial de la Moncloa, un únic anunci: Elma Saiz, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, serà la nova ministra portaveu i al capdavant de la cartera d'Educació, Formació Professional i Esports; la successora de Pilar Alegría serà Milagros Tolón, fins ara delegada del govern espanyol a Castella-la Manxa i exalcaldessa de Toledo. Aquest va ser l'únic anunci: a Sumar, que s'oblidi de qualsevol remodelació, com ha demanat, pels casos de corrupció, i a García Page, el crític president castellanomanxec, un alfil com a ministra per si vol plantejar-li batalla Sánchez. Fins i tot en els moments de més debilitat, Sánchez va a la guerra.

Els socialistes van viure a Madrid el dol en silenci. Mirant Sánchez, però sense criticar-lo en públic. Esperant alguna cosa del prestidigitador que sempre fins ara ha trobat un conill al fons del barret. Aquesta vegada, potser no hi és. A més, l'horitzó judicial no li donarà treva. Són una desena de casos i tots ells tenen ramificacions molt complicades. El darrer que se sent a Madrid DF és que el telèfon de Leire Díaz, la fontanera del PSOE detinguda i en llibertat provisional, és un veritable magatzem d'informació compromesa. Veurem si és així, perquè a Madrid de vegades es ven la pell de l'os abans de caçar-lo. Potser aquest tema no respecta ni la tradicional treva nadalenca. En qualsevol cas, la política continuarà vivint de les notícies judicials i això no és una bona notícia. Menys per al PSOE, que sap que la presó estova i José Luis Ábalos i Koldo García ja han enviat alguns missatges que tot anirà a pitjor per als socialistes.

Els socialistes van viure a Madrid el dol en silenci. Mirant Sánchez, però sense criticar-lo en públic

El PP no té motius per a l'eufòria, però sí per a la satisfacció. Ha guanyat, ha millorat el seu percentatge de vots en quatre punts, ha obert una escletxa impensable fa quatre dies amb el PSOE i té més parlamentaris que la suma de socialistes i Unidas Podemos. L'esquerra només podrà tirar endavant iniciatives si les vota Vox, cosa que els dos espais mesuraran molt bé que succeeixi en poques ocasions pel que els hi va. Els d'Abascal han pujat i molt, deixant clar que el seu sostre a Espanya encara no es coneix i això és una molt mala notícia per al PP, però no només per a ells. L'alquímia de la Moncloa ha tingut el mateix resultat que en altres països que abans ja van viure el fenomen de la ultradreta i en els quals el president o primer ministre socialista primer va jugar a promocionar-los i després també va ser fagocitat perquè va penetrar com la pólvora en molts sectors de l'esquerra. El 8 de febrer hi haurà el segon round electoral d'aquest nou cicle, a Aragó. El 2023, el PP va obtenir 28 parlamentaris i el PSOE 23 escons; ara les enquestes n'atorguen 29 als populars i 18 als socialistes. Si es produïssin aquests resultats, el mapa quedaria com el d'Extremadura: Vox pujant, però la suma de la resta liderats pel PSOE, 27 escons, necessitaria sempre Vox.