Una de les conseqüències immediates de la sentència del procés serà el debat sobre la reactivació de l'euroordre. Tant en mitjans judicials com entre els advocats dels exiliats, es dona per descomptat que el jutge instructor de la causa Pablo Llarena haurà d'intentar una tercera ordre europea de detenció, en aquest cas, amb l'aval d'una condemna del tribunal contra la resta d'encausats pel judici del procés. Serà el tercer cop que s'activa.
Els polítics a l'exili que es veurien afectats per l'euroordre serien el president a l'exili, Carles Puigdemont, que es troba a Waterloo, els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, que són també a Bèlgica, i la consellera Clara Ponsatí, que viu a Escòcia. També es troba en el mateix procés la secretària general d'ERC, Marta Rovira, però ella és a Ginebra, per la qual cosa queda fora de l'àmbit de l'euroordre.
Els polítics a l'exili són conscients de l'escenari que obre una sentència condemnatòria. "Des que es va retirar la segona euroordre sabíem que s'activaria la tercera. Hi estem preparats", assegurava aquest dimarts el mateix Puigdemont des del Parlament europeu.
És el fiscal qui ha de demanar l'activació de l'euroordre, però la darrera paraula correspon al jutge. Hi ha, no obstant, un element que prodria dilatar aquesta decisió. Mentre tenia lloc el procés judicial, tant Oriol Junqueras, com Carles Puigdemont i Toni Comín, han adquirit la condició de diputats electes del Parlament Europeu. No han pogut, però, prendre possessió de l'escó, la qual cosa ha obert un debat sobre si han adquirit o no la immunitat com a eurodiputats. Precisament, aquest dilluns el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia programat la vista sobre la qüestió prejudicial en relació amb la immunitat de Junqueras.
Primera euroordre
La primera euroodre la va emetre la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017. Aleshores, Puigdemont i els consellers es van lliurar a la justícia belga, que els va deixar en llibertat amb mesures cautelars.
El 5 de desembre del 2017, amb el cas ja en mans del Suprem, Llarena va decidir retirar les euroordres per evitar que Bèlgica decidís per quins delictes haurien de ser extraditats i jutjats els polítics independentistes que es trobaven al seu territori. El jutge va mantenir, però, l’ordre de detenció a l'Estat espanyol, per la qual cosa, els presos seguien sense poder tornar a travessar la frontera.
El 23 de març del 2018, un cop acabada la primera fase d’instrucció del procés contra els líders sobiranistes, Llarena va reactivar l’euroordre contra Puigdemont, els consellers i també contra Marta Rovira. Era la segona. Tres dies més tard, el 26 de març, Puigdemont era detingut a Alemanya quan tornava a Bèlgica des de Dinamarca.
El 16 de maig la justícia belga va comunicar que no acceptava extradir Serret, Comín i Puig, argumentant un defecte de forma de l’euroordre.
El 12 de juliol de 2018, va ser el tribunal de Slesvig-Holstein qui va decidir que acceptava extraditar Puigdemont però només pel delicte de malversació, i no per rebel·lió ni sedició, tal i com demanava Llarena. És a dir, que Puigdemont no podria ser jutjat per cap d’aquests delictes, que són els que comporten les penes més greus. El tribunal va argumentar que els delictes que plantejava Espanya no encaixen amb el delicte alemany d’alta traïció, perquè mai no hi ha hagut violència.
Una setmana més tard el jutge va rebutjar l’extradició només per malversació. Llarena va argumentar, en una interlocutòria atapeïda de retrets, que el tribunal de Slesvig-Holstein s’havia extralimitat i havia minat la seva capacitat com a instructor. però va argumentar que preferia conservar la seva capacitat per jutjar Puigdemont per tots els delictes que se li atribuïen. En el mateix acte, Llarena va deixar sense efecte les euroordre contra tots els polítics independentistes.