Els diputats independentistes de l'Eurocambra volen saber què farà la Comissió Europea després del dictamen del Comité de Drets Humans de l'ONU sobre els drets dels membres del Govern suspesos sense condemna. És per això que han tramès una pregunta que la CE haurà de respondre per escrit, signada pels eurodiputats no-adscrits Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, juntament amb Diana Riba, Jordi Solé, Izaskun Bilbao i Pernando Barrena. La pregunta, amb la qual busquen forçar el posicionament d'Europa, l'ha fet pública el compte de Twitter dels eurodiputats catalans exiliats. En la missiva, els diputats plantegen tres qüestions: "Com veu la CE aquesta violació de drets humans per part d'un estat membre de la UE? Quines mesures prendrà la CE per assegurar que la UE i els seus estats membres compleixen amb els drets humans internacionals? La CE inclourà aquesta decisió sobre Espanya en el pròxim informe de l'estat de dret?", pregunten.

Demanen que la CE es mulli

En el document tramès, els eurodiputats aporten informació sobre el dictamen publicat aquesta setmana pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, i expliquen que "Espanya ha violat drets humans internacionals" en suspendre els membres del Govern arran del referèndum de l'1-O sense condemna. El text recorda també que "aquesta decisió es troba en la mateixa línia amb el que ja han expressat l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i el Grup de Treball de l'ONU sobre Detenció Arbitrària". Abans de plantejar les tres preguntes, el document assegura, a més a més, que "aquesta decisió representa una de les troballes més importants per un òrgan internacional que la repressió d'Espanya del moviment independentista ha violat greument els drets humans".

L'independentisme s'"arma"

Independentment del que respongui la CE, l'independentisme català està convençut que la resolució de l'ONU és l’avantsala de futures victòries en l'àmbit internacional. Aquest divendres, els exmembres del Govern afectats per la decisió han ofert una roda de premsa simultània a Barcelona i Ginebra, on es troba la seu de l’organisme. Han deixat clar que no confien gaire que l’Estat espanyol apliqui el dictamen, en són molt escèptics, però sí que fixen la mirada en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans. Tant ells com els seus advocats hi veuen una bona “munició jurídica” per guanyar. Els lletrats, en canvi, han evitat valorar si el cas és comparable amb el de Laura Borràs.