La Comissió de Llibertats Civils del Parlament Europeu ha donat aquest dimarts llum verda a l'informe sobre la reforma de l'euroordre que proposa que les ofenses contra la integritat constitucional d'un Estat membre entrin dins dels delictes pels quals es passa a un procés d'extradició automàtica.

L'informe planteja així afegir els "crims contra la integritat constitucional d'un Estat membre que involucrin l'ús de la violència" a la llista dels 32 delictes que actualment garanteixen el lliurament automàtic de la persona reclamada a l'Estat que emet l'euroordre.

L'elaboració de l'informe ha vingut motivada, almenys en part, pel cas del president a l'exili, Carles Puigdemont, i la resta d'exiliats. Així ho va reconèixer el mateix responsable del text, l'eurodiputat popular Javier Zarzalejos, qui va qualificar el cas del president català "d'aplicació deficient" de la norma i "d'impunitat". Tanmateix, l'informe recull principalment qüestions tècniques i no entra a valorar casos concrets en què el ponent hagi detectat problemes en l'execució.

El text subratlla també que s'hauria de valorar incloure un altre tipus de delictes entre aquells que garantirien el lliurament immediat, com els crims ambientals, certes formes d'evasió fiscalabusos sexualsviolència de gènerecrims contra la humanitat i crims de guerra.

La proposta també planteja que les euroordres emeses per un Estat membre siguin "reconegudes i executades directament per un altre Estat membre, excepte en determinats casos molt específics", així com que un país que rebutgi una petició d'aquesta naturalesa hagi de presentar "arguments objectius i factuals" per justificar la seva decisió.

El text ha tirat endavant en comissió parlamentària amb 45 vots a favor, 14 en contra i 9 abstencions, entre elles la del diputat de l'ultradretà Vox Jorge Buxadé, que considera que s'han inclòs "diverses condicions ideològiques inacceptables que destrueixen el sentit d'aquest instrument".

En l'actualitat la legislació contempla 32 causes per les quals es pot extradir automàticament un ciutadà europeu d'un Estat membre a un altre i incloure nous delictes en aquesta llista requeriria una proposta de reforma per part de la Comissió Europea. 

I ara, què?

Un cop aprovat l'informe, Zarzalejos el remetrà a l'executiu comunitari, és a dir, la Comissió Europea, que pot optar per proposar o no la reforma que li sol·liciten els diputats. "L'objectiu últim és millorar aquest instrument clau de cooperació judicial entre els països de la UE per evitar que els responsables de delictes greus puguin evitar l'acció de la justícia traslladant-se a un altre estat membre de la Unió", ha indicat el popular en un comunicat.