ETA ha dedicat la seva declaració d'Aberri Eguna al "sacrifici" de la seva militància en una declaració "especial", a causa del "procés de debat" al seu si, "que està a punt de concloure". A més, lamenta que els seus "intents d'obrir un nou cicle" s'hagin vist "obstaculitzats" pels Governs d'Espanya i França.

Coincidint amb la celebració de l'Aberri Eguna, ETA ha remès una declaració al diari Gara, en la qual ressalta el "sacrifici" de la seva militància en la lluita i el "compromís" amb el canvi d'estratègia. "A tots els hem d'haver arribat fins aquí i l'esforç per obrir les portes de la llibertat", afirma.

Mort de Xabier Rey

Després d'assenyalar que l'Aberri Eguna és aquest any "especial a causa del procés de debat que està a punt d'acabar", ETA glossa l'"esforç" i la "generositat" de la seva militància en aquests 60 anys, reconeixement que entén com "una necessitat que no ha fet sinó enfortir-se amb la mort de Xabier Rey".

La declaració destaca el "dolor" que ha provocat la seva mort a la presó de Puerto-III, denuncia la política penitenciària i afirma que "el seu record ens donarà força per fer front a la injustícia i per aconseguir la llibertat".

"El sacrifici dels i les militants ha estat impressionant, i tan fort com abundant. El nostre homenatge més important als companys caiguts en la lluita. Txabi Etxebarrieta va ser el primer gudari d'ETA que va morir en enfrontament amb les forces policials. Xabier Rey ha estat l'últim, a causa de la criminal política carcerària," recull en la seva declaració.

Caiguts en la lluita

ETA afirma que tenen "en la ment i al cor tots els caiguts en la lluita, i també els qui se n'han anat en silenci, militants que han treballat en molts àmbits i espais". "Ho van fer amb humilitat i de manera responsable. Ja no estan amb nosaltres. No hem pogut reconèixer-los públicament com a membres d'ETA per no perjudicar res ni danyar ningú, però han estat imprescindibles tant per a l'organització com per al procés d'alliberament i per al moviment popular", afegeix.

Segons l'organització terrorista, "els qui han patit presó o exili, i els qui encara els pateixen", són "el senyal més clar del compromís amb Euskal Herria". "Homes i dones que han estat disposades a donar tot per amor al poble", destaca.

ETA recorda que "han estat milers i milers els ciutadans i ciutadanes basques que han estat a ETA o amb ETA, lluitadors sorgits del poble,", i afirma que "a tots hem d'haver arribat fins aquí". "A tots devem l'esforç fet per obrir la porta de la llibertat. D'ara endavant també continuaran treballant i lluitant per la llibertat d'Euskal Herria. Vagi per a tothom el reconeixement d'Euskadi Ta Askatasuna", manifesta.

D'altra banda, ETA recalca que "va néixer per fer front a l'opressió" i tenint com a meta "la llibertat d'Euskal Herria". Després de la mort de Franco, indica que "es va veure abocada a continuar lluitant" contra "un nou intent d'"enterrar el projecte nacional" i denúncia que, des d'aleshores, els estats "no han fet possible una solució".

Per això, lamenta també que "l'enfrontament ha durat massa dècades" i afirma que "en aquests últims anys hem intentat obrir un nou cicle deixant enrere l'anterior". En aquest sentit, destaca la "responsabilitat i compromís que ha tingut la militància d'ETA" en aquest trànsit "obstaculitzat" pels estats i afegeix que sense la seva "maduresa" hagués resultat "inviable".

"Una vegada més, gràcies a la tasca d'aquests militants s'ha pogut avançar en els reptes marcats. És significatiu, per exemple, l'enorme feina feta per culminar el desarmament, per sobre de totes les traves i trampes de forces policials i serveis secrets", conclou.