El Rei Felip VI va convocar ahir una nova ronda de consultes per als dies 25 i 26 d'abril. La situació política segueix bloquejada a Espanya, i fins al moment no sembla que s’hagin de produir moviments de darrer minut que permetin tirar endavant la investidura de cap candidat, com explicava ahir aquest diari. En conseqüència, les diverses formacions comencen a insinuar la forma en què es podrien presentar davant un nou escenari d'eleccions.

PSOE, candidat i programa

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no té segur mantenir-se com a candidat del seu partit, a hores d’ara. El comitè federal va decidir ajornar el 39 congrés socialista per al nomenament d’un nou candidat a les eleccions, ‘sine die’, és a dir, sense una data concreta per a la tria d’un altre cap de llista. Generalment s’ha apuntat que la lideressa andalusa, Susana Díaz, podria ser la principal interessada a destronar l’actual cap de llista. Així les coses, no és d’esperar que Sánchez no renovés.

Actualment les enquestes no donen als de Ferraz un creixement electoral, malgrat haver copat part de l’atenció mediàtica en el procés d’investidura. Un procés intern de primàries podria desgastar la formació, que segons algunes veus que l’envolten, és partidària de no apostar pels sotracs i abordar una refundació interna en profunditat, i amb calma, si cal, des de l’oposició. 

El partit és conscient que l'entesa amb Ciutadans pot haver tingut riscos. Des del País Basc, el socialista Odón Elorza reclamava constatar davant de l'electorat que l'entesa amb la formació d'Albert Rivera havia estat només conjuntural, i que els de Ferraz mantenien vigents tots els postulats del seu programa electoral. Odón instava a facilitar els mitjans per evitar que s'estengui la identificació entre les dues forces, i no deixar camp lliure a Podemos per l'esquerra.

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias / EFE

Podemos, campanya

El punt fort de Podemos són les campanyes electorals, com ha indicat en reiterades ocasions en el seu número dos, Íñigo Errejón, quan li demanen pel "pessimisme" dels sondejos respecte a la seva formació. Preguntat ahir al Congrés per si repetiria a aquests efectes com a director electoral de la seva formació, Errejón afirmava que és “massa aviat” per aventurar-ho. "Encara existeixen bases per a un acord", indicava ahir.

El podemista no sembla partidari de limitar-ne el temps de duració, alhora que convidava la resta de partits a “imitar” les “eficients” campanyes de Podemos. Segons algunes fonts, el text amb què es presentarien és el mateix que en els comicis del 20 de desembre. És a dir, no les altres propostes que han anat presentant successivament, durant el procés d'investidura. 

En Comú Podem, confluències

La reedició de les confluències també preocupa. Per la banda d’En Comú Podem, la fórmula "exitosa", com indicava el seu líder, Xavier Domènech, podria estar garantida. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no en seria la candidata, com va assegurar en una compareixença de dilluns al Congrés dels Diputats.

Els comuns haurien "d'afinar" la fórmula legal per garantir un grup propi, com explicava Colau. Aquesta havia estat una de les propostes estrella del partit durant les eleccions, per bé que no va ser possible d'obtenir, a causa que no sumaven prou diputats i van haver-se d'integrar al grup plurinacional de Podemos.

Compromís també podria ser una aposta assegurada. El seu cap de llista, Joan Baldoví, va indicar en una conversa amb El Nacional, que la lideressa valenciana, Mònica Oltra, i ell mateix, mantenen bona relació amb Pablo Iglesias. Baldoví seria partidari de reeditar coalició amb Podemos, i és d'esperar que es produís aquest gest, que beneficiaria ambdós partits.

Javier Maroto, vicesecretari d'organització del PP / EFE

IU, massa esquerra

Izquierda Unida tempteja el terreny amb Podemos: segons l'aritmètica, podrien haver obtingut 14 diputats, en contrast amb els 2 que actualment tenen. Els podemistes podrien aconseguir amb el pacte fer el sorpasso al PSOE, a partir de la suma dels percentatges que els donen a hores d'ara les enquestes. 

Tanmateix, el secretari polític de la formació morada va indicar que "l’amuntegament de sigles” no és el seu model. Errejón va assegurar que “no es tracta d’excloure ningú”, i que “segurament” hi ha actius entre les bases d’IU que podrien ser ben rebuts entre les seves files. Això, malgrat que Domènech i Colau havien afirmat que per a la confluència catalana sí que havia estat “un èxit” incorporar ICV entre les seves files. Per al líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, l'aposta només es podria produir si es respecta la seva marca, i les seves sigles no queden dissoltes entre els podemistes.

Per a Podemos, les aliances passen per una estratègia de llarg termini. Des dels seus inicis, la formació morada ha lluitat per no ser vista com un partit a l'esquerra del PSOE, i recentment havia apel·lat a la "transversalitat" que volen construir a partir d'ara, com a nou camí a seguir per al partit.

"Hi ha qui vol augmentar l'esquerra i hi ha qui vol construir poble. Són fulls de ruta diferents", deia el secretari polític, Errejón, en una roda de premsa. El seu objectiu és construir “una marca pròpia”, i pensen que apropant-se a posicions més d'esquerra, perden vots de centre.

Juan Carlos Girauta i Albert Rivera / EFE

PP, nous lideratges

El Partit Popular (PP) defensa el seu líder sense cap mena de qüestionament públic. Ara bé, sobre si el president en funcions repetiria, no és segur a hores d'ara.

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoó, havia estat dels principals assenyalats com a possible successor del president en funcions, Mariano Rajoy. Però Feijoó ha anunciat que es presentarà altre cop a les gallegues, tancant files al respecte. Rajoy tampoc vol fer un pas al costat.

Tanmateix, recentment el sector jove del PP, els anomenats "vicesecretaris", van sortir a la llum per haver expressat opinions alertant de la manca d'inacció de la direcció en no purgar responsabilitats sobre els casos de corrupció. Les veus podrien qüestionar el lideratge de Rajoy, alhora que els moviments del ministre d'Indústria en funcions, José Manuel Soria, també podrien comprometre la posició del líder del PP en la investidura i en uns nous comicis.

La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va agrair en un consell de ministres la tasca feta pels joves del partit, com a forma de posar fi a aquests rumors i sortir del pas de les especulacions. El PP actualment té dificultats per atraure el vot jove, bona part del qual va anar en forma de sagnia cap a C's. Les aigües sobre la renovació dels lideratges segueixen inquietes, per bé que públicament no hi ha posicionaments al respecte. 

Francesc Homs (DiL) / EFE

C's, a l’atac

Ciutadans tem les campanyes electorals. Entre les seves files consideren que confusions sobre els punts del seu programa, com ara el posicionament sobre la qüestió de gènere, podrien haver afectat els bons resultats electorals. 

"Vam presentar el programa massa aviat", deia una font de la formació taronja a aquest diari, "i la campanya és per a això", afegia fent autocrítica al respecte. Alhora, estan d'acord que les enquestes optimistes no els van fer un favor, en tant que els donaven un percentatge de vot molt per damunt d'aquell que van assolir finalment.

En cas d'eleccions, també es replantejarien el seu to. "Al desembre vam intentar fer una campanya propositiva, però el to de crítica ferotge de la resta de partits ens va sorprendre”, va afirmar el secretari de comunicació del partit, Fernando de Páramo. “Ser un partit de centre fa que t'ataquin per l'esquerra i per la dreta. Hi va haver poca qualitat en el discurs polític, només van buscar destruir".

Generalment, a nivell espanyol la formació d'Albert Rivera no sol contestar els atacs, sinó positivitzar-los a través de les xarxes, fent-ne burla. "Al 20-D vam ser massa propositius. Ara contestarem. Serem més agressius”, afegeix Páramo.

Junts per Madrid

El líder d'ERC, Gabriel Rufián, va evitar posicionar-se ahir sobre la qüestió de si fer una llista comuna amb Democràcia i Llibertat (DiL), en cas de noves eleccions. Tampoc ho va fer el cap de llista, Francesc Homs. Ara bé, la possibilitat segueix a l'aire, per la banda dels convergents, per tal de reafirmar el seu compromís amb el govern de la Generalitat i el "mandat de les urnes" com van indicar fa unes setmanes.

Així les coses, no és l'únic partit que presenta interrogants, per si fracassa la ronda del Rei Felip VI.