El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat aquest dijous les devolucions en calent de dos immigrants subsaharians que van ser expulsats després de saltar la tanca de Melilla el 2014, perquè "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat", en accedir "a llocs no autoritzats" i "recorrent per força".
La sentència a favor d'Espanya afegeix que els immigrants "van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular al territori espanyol" i revoca d'aquesta forma la sentència condemnatòria de la Sala de 2017 per "expulsió col·lectiva sense mesura judicial prèvia".
Segons la sentència dictada per unanimitat de 17 jutges de la cort europea, Espanya no va vulnerar l'article 13 (Dret a un recurs efectiu) ni l'article 4 del Protocol 4 (Prohibició d'expulsions col·lectives) del Conveni Europeu de Drets Humans.
La sentència, contra la qual no cap recurs i que esperaven amb atenció els governs europeus, diu que Estrasburg "no pot fer responsable a l'Estat de l'absència a Melilla d'una via de recurs legal que els hagués permès recórrer l'expulsió". L'absència d'aquesta via legal, afegeix, "no constitueix per si mateixa una violació de l'article 13 del Conveni".
El tribunal recorda que els demandants van tenir la possibilitat "de disposar d'un accés real i efectiu al territori espanyol en el lloc fronterer de Beni-Enzar", igual que a les ambaixades i consolats espanyols. Els demandants van arribar al Marroc entre finals de 2012 i començaments de 2013 i van acampar diversos mesos en el campament improvisat de la muntanya Gurugú fins a saltar la tanca el 13 d'agost de 2014, al costat de gairebé un centenar de subsaharians.
Una vegada expulsats, van repetir l'intent a l'octubre i desembre de 2014. El primer va ser extradit a Mali i el segon es troba en algun lloc d'Espanya.