El Congrés espanyol va entrar al novembre com a membre de l'EPTA (Xarxa d'Avaluació Tecnològica Parlamentària Europea) i es va trobar que el Parlament català ja en formava part des del 2009. Actualment, tant Espanya com Catalunya formen part d'aquest organisme assessor en peu d'igualtat i com a membres de ple dret, al costat de França, Alemanya, els Països Baixos, Àustria, Finlàndia, Grècia, Luxemburg, Noruega, Suècia, Suïssa i el Regne Unit, a més del Parlament Europeu. Catalunya és l'únic representant d'aquest organisme com a membre de ple dret que no és un Estat independent, a banda del legislatiu europeu.
L'EPTA és a hores d'ara l'únic organisme institucional on Catalunya i Espanya ja apareixen com a països diferents. En concret, per part d'Espanya hi apareix la denominada Oficina C del Congrés, i per Catalunya el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT). Mentre que el CAPCIT català funciona des del 2008, l'Oficina C espanyola es va crear al novembre. Segons informa Nueva Tribuna, Catalunya tindrà la presidència de l'EPTA durant el 2023, i el CAPCIT haurà de reunir les diverses delegacions, entre elles la del Congrés espanyol. Ja va tenir la presidència el 2012, però llavors Espanya no formava part de l'organisme perquè no havia posat en marxa l'Oficina C.
La presència catalana ha començat a provocar neguit a Madrid. "Ara es donarà la paradoxa que una regió s'equipara a la nació que la inclou, una cosa insòlita. I tot això amb el vistiplau dels integrants de la xarxa, inclòs el Parlament Europeu", assenyala Nueva Tribuna. Entre els membres no pas de ple dret sinó associats, hi ha Valònia, però en canvi no hi és Bèlgica, i també en forma part el Consell d'Europa.
Assemblea Parlamentària de la Francofonia
A més de participar a l'EPTA, Catalunya també forma part de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia, com a membre associat. El Parlament va acollir l'octubre de l'any passat la trenta-quatrena reunió de l'assemblea europea de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que va aplegar un centenar de representants d'una vintena de cambres legislatives, que van debatre sobre els parlaments i els drets humans. Hi van participar representants dels parlaments estatals de França, Andorra, Suïssa, Armènia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Grècia, Luxemburg, Mònaco, Montenegro i Polònia, a més de l'Illa de Jersey; de les cambres dels cantons suïssos de Vaud, Valais i Jura, de Valònia (Bèlgica) i de la Vall d'Aosta (Itàlia), i de les seccions d'Amèrica i l'Àfrica de l'APF. Kosovo havia confirmat que hi assistiria, però els seus delegats no van poder-hi participar per problemes en la sol·licitud de visats d'entrada a l'Estat espanyol.
En el cas de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia, Espanya no en forma part, i per tant no hi coincideix amb Catalunya.