Ni un segon de silenci va poder tenir el diputat de Podemos, Nacho Escartín, en la seva intervenció a les Corts d'Aragó. Durant els cinc minuts que va defensar l'ús i convivència de les tres llengües, el castellà, l'aragonès i el català, els crits dels diputats del Partit Popular i Vox se succeïen sense aturador. Escartín lamenta els fets però avisa que ho seguirà fent: "Em vaig expressar en castellà, aragonès i català, per la protecció de les nostres llengües i varietats lingüístiques pròpies". I demana la difusió del moment per comprendre la problemàtica de la dreta espanyola.

Així doncs, el diputat lila va començar justificant que "per aquells que no entenguessin el català o l'aragonès, estiguessin tranquils que ho traduiria al castellà". Ni amb una condició no necessària com aquesta, la de la traducció simultània, va poder aturar la falta de respecte dels populars. També dels tres diputats de Vox que després d'escridassar-lo van decidir aixecar-se i marxar del parlament: "El fet que una institució aragonesa hagi regulat el català, no creuen que és el marc ideal per tenir en compte aquesta llengua? Fins després, diputats de Vox", deia Escartín mentre desfilaven les extremistes. El diputat va fer befa de la situació que estava vivint i els hi va preguntar en anglès si entenien aquesta llengua: "Do you speak english?".

En un intent de donar la mà als contraris a la diversitat lingüística, el diputat va citar el fragment d'una cançó de l'agricultor aragonès Anton Abad: "He nascut al camp, soc de poble. Estimo aquesta terra, aquesta gent, estimo aquesta gent que és la meva gent i la meva terra. Canto i quan canto, sento i canto el que soc". Tampoc en aquest cas el van deixar parlar sense interrupcions. Fins i tot el president de l'hemicicle va haver de cridar a l'ordre en una ocasió amb un "per favor", tot i que no va avisar als diputats en qüestió.

Actualment, segons la UNESCO, l'aragonès està en risc de desaparèixer, una llengua transmesa de forma oral tot i que en segles anteriors era la llengua utilitzada a tot arreu, fins i tot a les Corts. Pel que fa al català, que s'utilitza a la franja més oriental, té un ús més gran però també està "en seriós perill d'extinció". D'altra banda, es treballa en l'àmbit acadèmic per restituir de forma científica aquestes dues llengües amb l'objectiu de la "supervivència" de l'aragonès i el català. Escartín demana fer "política lingüística però no polititzar amb elles".

L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua és una de les garanties per preservar aquest patrimoni cultural i va ser aprovada l'any 2018. El llast d'abandonar-la durant anys l'ha portada a una situació crítica. Les funcions principals d'aquesta Acadèmia són: investigar i proposar les normes gramaticals de l'aragonès o català d'Aragó, tenint en compte les seves varietats lingüístiques; inventariar i actualitzar el seu lèxic; estimular l'ús, ensenyament i difusió de l'aragonès o català d'Aragó; col·laborar en la formació de professorat; assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l'ús correcte de l'aragonès o català d'Aragó, la seva promoció social, així com sobre la determinació oficial dels topònims i els antropònims.

Fotografia de portada: el diputat Nacho Escartín a l'hemicicle aragonès