L'escàndol del CatalanGate que ha denunciat el Parlament Europeu, sobre l'espionatge a polítics, advocats i periodistes catalans i d'altres països a través del programa Pegasus, ha arribat a Alemanya i se n'han fet ressò mitjans destacats. El diari Süddeutsche de Munic, un dels més importants del país, no ha dubtat a comparar-ho amb el cas Watergate dels anys 70 als EUA, que va acabar amb la carrera política de Richard Nixon. El diari recorda que el CatalanGate seria com el "Watergate europeu", i que així ho descriu la ponent de l'informe al Parlament Europeu, Sophie in 't Veld, eurodiputada liberal neerlandesa. "El Watergate és l'escàndol més gran d'escoltes telefòniques que hi ha hagut als EUA fins a l'actualitat. Els republicans, que estaven al govern, van punxar l'oficina del Partit Demòcrata a principis dels anys 70, durant el mandat de Richard Nixon. Ara la tecnologia per a les escoltes s'ha tornat molt més sofisticada; avui dia hi ha programes que converteixen el telèfon mòbil en un micròfon", explica el Süddeutsche.

Seguint l'informe elaborat pel Parlament Europeu, el diari descriu que hi ha cinc estats de la UE sobre els quals recauen totes les sospites: Espanya, Grècia, Xipre, Polònia i Hongria. "L'informe se centra en cinc països. Moltes empreses que produeixen programari espia s'han instal·lat a Xipre perquè les regles allà són relativament laxes. Però on s'ha usat de forma àmplia el programari espia és a Espanya, Grècia, Polònia i Hongria. A Espanya s'ha actuat principalment contra els polítics de Catalunya que van fer campanya per la independència; a Hongria i Polònia també s'hi va trobar programari d'espionatge a telèfons de persones de l'oposició i periodistes, amb una vulneració flagrant dels valors europeus i dels drets individuals dels afectats. De fet, l'ús de programari espia per part dels serveis d'investigació està subjecte a regles estrictes. Però en alguns estats de la UE, segons l'informe, aquestes es formulen deliberadament de manera vaga o es distorsionen de forma deliberada", apunta.

Süddeutsche remarca especialment el silenci de la Comissió Europea sobre aquest espionatge, i també dels estats, com és el cas d'Espanya. "Segons l'eurodiputada, la Comissió no ha fet cap contribució significativa per aclarir-ho, malgrat els informes que indiquen que uns 60 empleats de la Comissió van ser atacats també amb programari espia, entre ells el comissari belga de Justícia, Didier Reynders. La Comissió s'ha negat a proporcionar-hi informació més detallada, i ha apel·lat a la seva seguretat amb l'argument que els atacants podrien aprendre de les capacitats defensives de la Comissió", manifesta.

"Però són precisament aquestes capacitats defensives les que qüestiona l'eurodiputada, que és membre del partit holandès D66. La UE es defensa de forma molt ràpida quan l'amenaça ve de fora, tant si són notícies falses com l'amenaça de discurs d'odi a Twitter. Però la Unió Europea té un problema a l'hora d'enfrontar-se a les amenaces des de dins. "Quan l'amenaça no prové de qualsevol persona, sinó dels governs nacionals, de sobte la Comissió considera que la defensa dels valors europeus no és una qüestió europea sinó una responsabilitat nacional", diu l'eurodiputada. L'ús de programari espia a la UE no és una qüestió nacional, sobretot quan les víctimes es troben a la Comissió i al Parlament i els autors estan al Consell Europeu. L'eurodiputada ha declarat al Süddeutsche que espera que les conclusions de l'informe preliminar animaran alguns estats a participar en la investigació finalment. L'informe final de la comissió està previst per al març", conclou.