El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns al matí la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions anticipades per al 29 de novembre. Sánchez no ha fet cap referència als decrets en la seva declaració institucional i fonts de l'executiu han confirmat que no sortirien de la reunió extraordinària del Consell de Ministres d'aquest dilluns per aprovar la dissolució de les corts espanyoles. Tanmateix, fonts del govern espanyol confirmen que aquest dimarts es tornaran a aprovar els decrets d'habitatge que el Congrés dels Diputats va rebutjar divendres passat, i que han precipitat l'avançament electoral. Si s'aproven aquests decrets, hauran de ser convalidats en el termini d'un mes pel parlament espanyol, i en estar ja dissolt, qui té potestat per fer-ho és la Diputació Permanent. Però, que és aquest organisme previst per la Constitució que els haurà d'aprovar?
Quines funcions té?
La Constitució espanyola, en el seu article número 78, indica que "en cada Cambra [de les Corts Generals] hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de 21 membres, que representaran als grups parlamentaris, en proporció a la seva importància numèrica". Les Diputacions Permanents, com indica aquest article, assumeixen les facultats que corresponen a les cambres en el cas que aquestes "haguessin estat dissoltes o hagués expirat el seu mandat". Concretament, es fa referència a la convalidació dels decrets llei que aprovi el govern espanyol i a la proclamació dels estats d'alarma, d'excepció i setge.
Al Congrés dels Diputats, que és l'encarregat de convalidar els decrets que aprovi el govern espanyol, la Diputació Permanent la formen 68 diputats i la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol. A diferència del Ple, amb els seus 350 diputats, l'executiu de coalició que lidera Sánchez podria tenir en aquest organisme una majoria suficient per aprovar, com a mínim, un dels dos decrets si els partits votessin en aquesta ocasió el mateix que van fer aquest divendres. Aquest organisme és el que ha de debatre i sotmetre a votació els decrets llei que aprovi el govern espanyol que, tot i estar dissolt, pot continuar dictant aquestes normes "en cas d'extraordinària i urgent necessitat".
El Congrés disposa de 30 dies des de l'aprovació del decret per debatre'l i decidir si l'aprova i el manté en vigor o si el suspèn i les seves mesures decauen. En aquest cas, si el govern espanyol aprovés aquest dimarts els decrets, la votació al respecte podria produir-se, a tot estirar el dia 5 de novembre, és a dir, en plena campanya electoral per a les eleccions del 29N.
Veus dins de l'executiu, com la ministra de Sanitat, Mónica García, han demanat tornar a dur els dos decrets per "apuntalar les mesures d'habitatge, evitar desnonaments i protegir a la ciutadania" abans d'aquest 29 de novembre, on ha assenyalat que l'esquerra sortirà a "defensar el dret a l'habitatge davant els especuladors i les llibertats davant dels reaccionaris". La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per la seva part, ha dit que la convalidació dels decrets que van decaure divendres a la Diputació Permanent seria "una catàstrofe" i "una prova més del segrest del parlament" per part de Sánchez.
Qui la compon?
En la XV legislatura de les Corts Generals espanyoles, la Diputació Permanent del Congrés la componen 69 membres: 68 diputats i diputades en representació proporcional dels grups parlamentaris i la presidenta del Congrés, Francina Armengol. El repartiment actual dels 68 diputats en aquest organisme és el següent: 27 són del PP, 24 del PSOE (25, amb la suma d'Armengol), 6 de Vox i uns altres 6 de Sumar, i 1 diputat cadascun per a ERC, el PNB, Junts i Bildu. Al Grup Mixt, on hi ha representants de diversos partits, li correspon l'últim diputat, que, en aquest cas, és Ione Belarra, de Podemos.
Amb aquests números, Sánchez podria aprovar el primer dels dos decrets que va presentar la setmana passada si els partits votessin el mateix que van fer divendres. El primer decret, que incloïa les limitacions a la compra per als fons d'inversió i la pròrroga dels lloguers fins a 2028, entre altres mesures, podria tirar endavant amb 35 vots contra els 34 que sumarien PP, Vox i Junts, que hi van votar en contra. Si es repetís el text del segon decret, el relatiu a la renovació automàtica de lloguers, aquest tampoc tindria prou suports en aquest organisme per ser convalidat, ja que el PNB també hi va votar en contra i serien, aleshores, 34 vots a favor i 35 en contra.