En aquest moment, només se sap que Más Madrid, la formació d’Íñigo Errejón i Manuela Carmena es presentarà a les eleccions generals del 10-N. Així ho va decidir aquest diumenge en una assemblea general. També que l’exalcaldessa de Madrid s’ha descartat per a ser-ne la candidata. Tot apunta que ho serà l’exnúmero dos de Pablo Iglesias, però està totalment desaparegut del mapa. Ni tan sols se’l va veure el dia que la nova formació va decidir concórrer a la repetició electoral. Tampoc no se sap del cert a quines circumscripcions formalitzarà candidatura. Hi ha poca informació pública i molta especulació. Però ja n’hi ha hagut prou com per obrir el primer front de conflicte a Unidas Podemos: el dels seus aliats. Iglesias haurà de fer mans i mànigues per a retenir-los.

N'hi ha un que ja ha canviat de bàndol, al que consideren cavall guanyador. Aquest mateix dilluns, en una entrevista a Televisió Espanyola, el secretari general de Podemos revelava que estava en converses amb la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, per a refer la coalició que van trencar a les últimes generals (i que va portar Compromís de vuit a un diputat al Congrés). Però la realitat ha acabat sent una altra. La formació valencianista va reunir aquest dilluns al vespre la seva direcció i va acordar concórrer als comicis o bé amb una candidatura àmplia amb Unidas Podemos i la plataforma d’Íñigo Errejón, o bé, si no és possible, només amb els errejonistes. Si bé no presentarien llistes conjuntes amb Más Madrid, sí que signarien un acord per incorporar-se al seu grup parlamentari. Aquest dimarts preguntaran a les bases perquè ho ratifiquin. La trencadissa ja ha començat.

El debat també s’ha obert de ple a la formació ecologista Equo, avui integrada dins del grup d’Unidas Podemos. Aquest mateix dilluns al vespre va reunir-se l’executiva del partit, que va acabar convocant també una consulta telemàtica a les seves bases per escollir el seu soci: ratificar l’aliança amb Pablo Iglesias, iniciar una nova aventura amb Íñigo Errejón o anar sols. Apuraran els terminis per celebrar la consulta per a tenir opcions concretes sobre la taula. El seu diputat, Juantxo López de Uralde, s’ha expressat a favor de continuar com fins ara, però ni tan sols forma part de l’executiva. I ja ha perdut la batalla interna contra la celebració de la consulta.

Per la seva part, els anticapitalistes andalusos d’Adelante Andalucía, sota la batuta de Teresa Rodríguez, estan intentant allò que a hores d’ara sembla impossible: que hi hagi una sola papereta de l’esquerra a Andalusia a banda del PSOE. L’objectiu és sumar-se tots en una mateixa llista, que aglutini Podemos, Izquierda Unida, Izquierda Andaluista, Primavera Andaluza i, també, l’errejonisme. I ho volen fer amb entitat pròpia, com En Comú Podem o Galicia en Común. Aquesta possibilitat sembla molt lluny de tenir èxit.

Els comuns d’Ada Colau són, ara per ara, els qui més clarament s’han posicionat al costat de Pablo Iglesias. La confluència catalana, que mantindrà Jaume Asens com a cap de cartell, dona per consolidada la seva aliança amb Podemos. “Suposem que a Catalunya no es presentarà aquesta candidatura”, ha arribat a dir Asens aquest dilluns, malgrat que els errejonistes debaten presentar-se a Barcelona, on les enquestes els donen representació. “Tot el que sigui fragmentació i divisió no suma”, ha advertit el dirigent de Catalunya en Comú.

Des d’Unidas Podemos asseguren que no estan “preocupats” per la concurrència de la plataforma d’Errejón, amb el nom que esculli, a les eleccions generals. Ho veuen "legítim i previsible". La realitat, però, és que la seva presència invisible ja comença a fer mal i inquieta. Hi ha nerviosisme. Divendres passat, en una entrevista a Antena 3, Pablo Iglesias no va guardar els punyals contra l’actual portaveu autonòmic de Más Madrid. Des de “mai no li ha interessat la política autonòmica” fins a “tard o d’hora serà un actor estatal, ja sigui amb el seu partit o amb el PSOE”. Un actor estatal que pot acabar d'enterrar les seves pretensions d'un govern de coalició amb el PSOE.

Mentrestant, un Pedro Sánchez somrient observa el possible naufragi a resguard des de l'altra costa, la de Nova York, el mateix dia que s'ha dissolt les Corts per tornar a les urnes.