La nova legislatura comença a caminar, després de la investidura de Pedro Sánchez, i amb ella, la tasca parlamentària dels grups. L'endemà d'abstenir-se en l'elecció del líder del PSOE com a president, ERC ha decidit registrar més de 200 preguntes al Congrés ―i que el govern espanyol haurà de respondre per escrit― "relacionades amb la repressió i persecució que s'ha exercit a Catalunya els últims mesos, per part de l'estat espanyol, a nivell judicial, policial i polític".
Una petició que arriba just amb la formació del govern PSOE-Podemos i que haurà de respondre ja el nou Executiu.
En la bateria de preguntes s'aborden diverses qüestions, des de l'actuació en alguns CIE o l'expulsió d'immigrants fins al tractament de la dreta en un programa de TVE; però majoritàriament aborden i posen èmfasi en les actuacions "greus" per part dels poders judicials i policials arran de la sentència del procés.
Entre algunes de les preguntes destaca la de si el govern espanyol "considera que la Policia Nacional va actuar d'acord amb els protocols durant les manifestacions postsentència. Però també s'interessen per la visita de Sánchez a Barcelona, on no es va reunir amb càrrecs de la Generalitat, o per les actuacions judicials de l'Audiència contra el Tsunami Democràtic.
També pregunten, tant a través del Congrés com del Senat, pels efectius de la policia espanyola i de l'exèrcit desplegats a Catalunya, i recorden l'actuació policial de l'1-O i les conseqüències judicials que se n'han derivat. Justament coincidint amb l'entrada al govern espanyol de Podemos, ERC també pregunta, per exemple, per què l'Advocacia de l'Estat no ha permès a l'Ajuntament de Barcelona ―on governa Ada Colau― que es personi com a acusació particular de cas, després que en els últims dos anys hagi estat "determinant" en les investigacions.