Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha anunciat aquest dimarts que l'Audiència de Barcelona ha aplicat finalment la llei d'amnistia a l'ex secretària general del partit, Marta Rovira i Vergés, després "d'anys de persecució política a través de diferents causes penals". Rovira va ser investigada per la causa de l'1-O al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, amb el cas Tsunami Democràtic, causa, amb acusació de terrorisme, que, un cop es va arxivar, li va permetre tornar a Catalunya, tot i que actualment torna a viure a Suïssa, on es va exiliar amb la seva família el 2018.
Fa quatre mesos que el Suprem va derivar a l'Audiència de Barcelona la revisió del cas de Rovira, ja que no és aforada, i el delicte de sedició va ser derogat el 2022 pel govern espanyol i només tenia pendent l'acusació de desobediència per l'organització de l'1-O, que no implica pena de presó. El partit ha celebrat la resolució, malgrat que no l'ha difosa.
És "procedent"
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el tribunal de la secció segona de l'Audiència de Barcelona, presidida pel magistrat José Carlos Iglesias, conclou que és "procedent" aplicar la norma de l'oblit penal a Marta Rovira abans de la celebració del judici tal com permet la llei. Així ho va sol·licitar la seva defensa, juntament amb la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat perquè la seva acció de desobediència al Tribunal Constitucional està inclosa en el relat de fets que empara la llei. També recorda la resolució del Suprem del juliol passat, que va aplicar l'amnistia a altres polítics catalans, la Mesa del Parlament presidida per Roger Torrent, pel mateix delicte.
Per contra, el tribunal descarta la negativa a aplicar l'amnistia expressada pel partit ultra Vox, que va ser acusació popular en la causa del procés. El tribunal afirma: "No es poden prendre en consideració els arguments contraris esgrimits en l'escrit de l'acusació popular relatius a una inexistència d'habilitació constitucional per a la concessió de l'amnistia o vulneració de principis constitucionals com ara el d'igualtat, interdicció de l'arbitrarietat, seguretat jurídica i igualtat en l'aplicació de la llei penal". Precisament, el Tribunal Constitucional va validar la llei d'amnistia i va rebutjar arguments de Vox. Per tot això, l'Audiència de Barcelona ha acordat el sobreseïment lliure de la causa contra Rovira i "l'alçament de mesures cautelars" que pogués tenir, que des del 2022 van desaparèixer.
Celebració de Junqueras
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha celebrat la fi de la persecució a Rovira a les xarxes socials i ha demanat l'aplicació de la norma per a tothom. Precisament, Junqueras va guanyar les primàries a ERC enfront del candidat de Rovira, el desembre del 2024, i va tornar a agafar les regnes del partit.
Avui per fi celebrem l'amnistia per a la Marta Rovira en la causa del referèndum de l'1-O.
— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) September 29, 2026
S’acaba, doncs, un periple de persecució política durant sis anys d'exili. Exigim l'aplicació completa de l'Amnistia per a totes les causes que es mantenen obertes. Justícia i llibertat!
Junqueras és un dels líders del procés que continua pendent d'obtenir l'amnistia, que li extingiria la inhabilitació a càrrec públic fins al 2031, que li manté el Suprem pel delicte de malversació de l'1-O. Precisament, el Tribunal Constitucional (TC) té previst aprovar en el ple del 6 d'octubre les amnisties de la malversació imputada al secretari general de Junts, Jordi Turull, i la de l'exconsellera republicana Dolors Bassa, que garantirà el perdó a la resta. És a dir, de Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva. També es farà extensible al president Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig perquè puguin tornar de l'exili. Després de les resolucions del TC, el Suprem no podrà demorar més l'aplicació de l'amnistia, que manté bloquejada des de la seva aprovació, el juny del 2024.