Carles Puigdemont rep El Nacional al saló Montserrat del palau de la Generalitat, que li fa d'avantdespatx. Els brutals atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost han precipitat l'obertura d'un curs polític decisiu. La tensió d'aquests dies es percep en el gest, greu, i en les molt mesurades respostes. El moment és molt delicat. El president es declara molest pels intents que s'han fet -i s'estan fent- de barrejar l'atemptat i el procés independentista i desacreditar la tasca dels Mossos, que va permetre desmantellar la cèl·lula criminal en 4 dies. Adverteix que els terroristes no aconseguiran alterar la normalitat. I, dins d'ella, el referèndum d'independència de l'1 d'octubre: "Estem determinats a autodeterminar-nos", resumeix.  

Carles Puigdemont Generalitat - Sergi Alcazar 05

Com ha viscut aquests dies a partir del moment en què es produeixen els atemptats a Barcelona i Cambrils?
Amb uns sentiments, en plural, contraposats, contradictoris, els mateixos que ha experimentat, crec, la majoria de la gent. Per un costat, preocupació, frustració, ràbia, dolor, tristesa immensa, que encara dura. Però alhora, també determinació, coratge, esperança, confiança, fe en la societat, perquè efectivament, hem donat senyals d’aquesta confiança, determinació, unitat civil, per derrotar el terrorisme i acompanyar aquells que en pateixen els efectes. És aquesta barreja de sentiments, molta rapidesa, molta pressió, molta responsabilitat, d’ençà que em va arribar la primera notícia, fins ara mateix.

Qui la hi va donar, la primera notícia?
El meu equip. Un flaix en alerta. I, de seguida, em poso en marxa. Perquè, encara que la informació era zero, en trucar immediatament el conseller d’Interior em va donar uns pocs detalls més. De camí cap a Barcelona és quan em truca el president Rajoy.

Per tant, Rajoy va ser dels primers amb qui va parlar?
Sí, molt aviat. I hem estat en contacte aquests dies, i la comunicació ha sigut directa i fluïda.

Des del primer moment, Rajoy va trucar i es va posar a disposició i ens vam intercanviar informació

S’ha sentit acompanyat, però, pel Govern de l’Estat? Algun cop se li ha demanat aquests dies i no ha acabat de respondre...
Nosaltres hem fet tot el que havíem de fer en l’àmbit de la nostra responsabilitat. A més, amb molt bona coordinació i cooperació. Ens hem acompanyat mútuament. Altrament, potser no hauríem pogut tots plegats gestionar una crisis d’aquesta envergadura i dimensions que superen a qualsevol, amb aquest grau de seriositat i serenitat amb què ho hem pogut fer. Des del primer moment, Rajoy va trucar i es va posar a disposició i ens vam intercanviar informació. Així com en altres crisis anteriors això no va ser així, la de Freginals, per exemple, no va ser d’aquesta manera, aquesta vegada va anar d'aquesta forma i també s'ha de dir.

No obstant, Rajoy va trigar molt a reunir-se amb vostè en el marc del comitè de crisi activat pel Govern...
És cert, però en aquests moments, després d’aquests dies tan difícils, tan durs, no hem de confondre qui és el veritable enemic en la lluita contra el terrorisme: són els terroristes. Ja passarà el temps que hagi de passar perquè de manera molt serena i amb molta distància puguem fer balanç d’on ho hem fet bé, d'on no ho hem fet tan bé, d'on cal millorar i aprofundir les funcions de coordinació i d'on crec que hem actuat correctament. Des d’aquest punt de vista, no portaria res de bo obrir un front de retrets. Per part del Govern de la Generalitat creiem que això no ho hem de fer. Si algú vol fer-ho, s’equivoca. En el combat contra el terrorisme som molts que pensem molt diferent i que estem al mateix costat.

Hem demostrat que estem preparats per a qualsevol eventualitat i que gestionem les nostres responsabilitats al màxim nivell i en qualsevol de les circumstàncies

En tot cas, l’acció dels Mossos ha sigut molt efectiva, s’ha neutralitzat la cèl·lula terrorista en quatre dies. La premsa estrangera ha dit que Catalunya ha actuat com un Estat autosuficient...
La voluntat no ha estat actuar al marge de ningú. Al contrari, amb cooperació sobirana amb tothom. Què hem explicat per la via dels fets? Que estem preparat per a qualsevol eventualitat, que les responsabilitats que ens pertoca gestionar, en aquest cas en aplicació de l’Estatut, les gestionem al màxim nivell i en qualsevol de les circumstàncies. Estem preparats. I que podem donar resposta a desafiaments que a alguns estats els han desbordat i que ho volem fer sense tancar la porta a la cooperació amb ningú. Al contrari, ens volem sumar a l’esforç que està fent el món civilitzat per aplegar esforços i recursos per fer front a aquesta amenaça. Que algú de fora s’hagi adonat del que estàvem ja convençuts internament també ens ajudarà i ajudarà molta gent a entendre que quan parlem d’un estat modern no ens referim a banderes i a passaports i aquestes coses que caracteritzen els estats del segle XIX i XX, sinó que ens referim a això: de quina policia estem parlant, d’una policia més propera, que és eficaç, que prepara bé la seva gent, que comunica bé. Per la via dels fets, molta gent s’adona a què ens referim quan diem un estat millor.

Però també amb una policia infrafinançada i que quan ha anunciat que volia incorporar 500 nous efectius aquest any se li han posat pals a les rodes per part del govern de l’Estat...
És veritat que portem molts anys infrafinançats, no reconeguts, havent d’assumir la nostra responsabilitat institucional com a policia en unes condicions que no són les millors. També diem que, malgrat això, aquesta policia està fent molt bona feina. Ja abans dels tristos atemptats, la policia de Catalunya tenia un altíssim grau de valoració per part de la ciutadania. Evidentment, si això ens pot ajudar, finalment, a deixar d’haver de lluitar tant per allò que és evident, que tenim una plantilla per sota dels efectius que caldria, que cal un règim molt més rutinari i fluid de reunions, de comissions tècniques per intercanviar informació, de juntes de seguretat, que cal que els Mossos puguin ser presents en aquells organismes internacionals de coordinació policial... Tot això crec que el que ha passat ho fa més visible. Jo vull veure efectes en les properes setmanes que això és així.

El que ha passat fa més visible que els Mossos han d'estar presents als organismes internacionals de coordinació policial

Hi ha hagut ocultació per part de la policia espanyola d’elements clau, s’ha amagat informació com la de l’imam de Ripoll...
Un cop hàgim atès bé les víctimes i fet bé la feina policial, haurem de veure on hi pot haver hagut algun error. Vull creure que en el marc de les relacions que habitualment ja tenim amb altres cossos i forces de seguretat de l’Estat i amb els serveis intel·ligència la informació sensible flueix. Si ha anat com s’està explicant a la premsa, haurem de mirar què ha passat exactament, no hauria estat una bona praxi. Però, hi insisteixo, hem de ser prudents. Que els Mossos no tenien informació policial sobre l’imam és cert, ja s’ha dit, ara: hi havia exactament informació que el vinculés amb activitats terroristes? Això no ho sabem.

I que els serveis d’intel·ligència nord-americans havien avisat que s’estava preparant un atemptat a la Rambla?
Periòdicament apareixen informacions que alerten que en un vídeo d’Al-Qaida o de Daesh apareixen objectius, com la Sagrada Família. Davant d’aquests fets, la policia sempre, sempre, ha actuat. És evident, tanmateix, que nosaltres no tenim una agència d’intel·ligència. La nostra agència d’intel·ligència en aquests moments és el CNI [el servei d’intel·ligència espanyol] i amb qui es relaciona és amb altres agències d’intel·ligència. A nosaltres ens arriba tota la informació que hagi d’arribar a través d’aquests canals. Però, en tot cas, nosaltres no tenim relació amb la CIA.

Mantenim el referèndum perquè la normalitat és la derrota dels terroristes

President: d’aquí a un mes s’ha de celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya que el convocarà vostè. Què canviarà -si és que canvia alguna cosa- i què no, després dels atemptats?
Dels atemptats hem dit sovint, amb molta insistència, que el propòsit dels terroristes és intentar canviar el nostre model de vida, de societat, que es basa en la democràcia, la llibertat, la diversitat, el respecte, i això no canviarà. Que l’agenda política, que no té res a veure amb la política de seguretat, hagués de patir alguna alteració substancial pel propòsit i l’interès dels terroristes, crec que seria un error. No hi ha cap element que ens hi porti, sinó al contrari: mantinguem al màxim la normalitat. Perquè la normalitat és la derrota. Volem derrotar els terroristes. L’exercici de la llibertat sempre és una victòria. Som demòcrates i la democràcia derrota el totalitarisme. L’expressió violenta dels terroristes pretendria acabar amb la llibertat, voldria que receléssim, que ens tanquéssim a casa, que tinguéssim enemics a la porta del costat, que no ens poguéssim moure amb llibertat. Nosaltres, com a Govern, i estic convençut que ho comparteix la majoria de la població, no ho podem permetre. Per tant, des d’aquest punt de vista hem de tenir la tranquil·litat, la serenitat que el Govern governa en tots els àmbits. Hem de mantenir el bon funcionament del país.

Que algú barregi agendes per treure profit polític d’una tragèdia m'ofèn com a ésser humà. Ho vaig trobar miserable, a més de fals

Carles Puigdemont Generalitat - Sergi Alcazar 03

Hi ha hagut intents des de l’Estat de vincular una cosa amb l’altra: l’atemptat i el procés independentista. Vostè mateix ha declarat que l'ha molestat...
Que després de demostrar que tenim la capacitat i la voluntat de gestionar el màxim de bé la nostra responsabilitat, se’ns barregi una cosa amb l’altra no és només una molèstia per mi, és una ofensa a les víctimes. Aquest és un govern que s’ha dedicat en cos i ànima des del primer minut a gestionar bé els fronts policial, sanitari i social que comporta una crisi d’aquesta envergadura. Ens hem mobilitzat tots, sense excepció, ens hem entregat, i ha retornat a la ciutadania el resultat de tot aquest treball. Que algú vingui per intentar treure profit partidista o polític d’una tragèdia, em va ofendre com a ésser humà, com a persona, ja no com a polític que pensa d’una manera determinada. Ho vaig trobar miserable, perquè ho era, a més de ser fals. He anat amb molta cura, i per això, crec que voler barrejar agendes no és honest.

La gent ha de tenir la certesa que quan la convoquem al referèndum aquest referèndum indefectiblement se celebrarà

De tota manera, un cop feta la manifestació, Catalunya recuperarà la seva agenda política i recuperarà la normalitat. Ja està tot previst al calendari, el que passarà des d’avui fins l’1 d’octubre, com es farà tot?
Nosaltres tenim l’obligació de tenir-ho previst tot, perquè difícilment podríem convocar un referèndum si això no ho tinguéssim resolt. Fa molt de temps vaig dir que el referèndum es convocarà quan hi hagi totes les garanties per fer-lo possible i a això és al que ens hem de dedicar. La gent ha de tenir la certesa que quan la convoquem al referèndum aquest referèndum indefectiblement se celebrarà.

Les garanties, ara mateix, hi són?
Les tenim i les anem tenint. Hi ha una garantia bàsica que és la llei.

Quan s’aprovarà, la llei del referèndum?
Bé, aquest és un àmbit de treball del Parlament de Catalunya, però evidentment s’ha d’aprovar en temps i forma adequada perquè pugui procedir-se a la convocatòria formal del referèndum i es puguin exigir totes les garanties que han d’acompanyar la celebració del referèndum.

El propòsit del Govern és fer possible el referèndum i comprometre’ns en la implementació del resultat

S’aprovarà la llei de transitorietat abans del referèndum?
Això és una qüestió que han de decidir els grups parlamentaris. Al Govern li correspon fer possible el referèndum, que és el nostre propòsit, i comprometre’ns en la implementació del resultat, sigui quin sigui.

El convocarà vostè, el referèndum...
El convocarà el Govern...

Abans de la Diada?
Aquesta pregunta no la hi puc respondre perquè té molt a veure amb el calendari parlamentari. No tenim la llei, encara. No puc preveure una data exacta de convocatòria del referèndum si no tenim la llei. Quan tinguem la llei, farem la convocatòria.

La convocatòria serà el mateix dia que s’aprovi la llei?
En tot cas, no pot ser abans. Ha de ser posterior a l’aprovació de la llei i després de l’aprovació és quan la llei entra en vigor.

El decret de convocatòria, amb quants dies d’antelació s’ha de signar? El del 9-N es va signar un mes abans...
Sí, però el del 9-N va servir per al 9-N. Nosaltres farem el decret en els termes que marqui la llei.

La llei del referèndum no marca cap termini...
El decret s’empararà en el marc de la llei del Referèndum.

Encara que no ens ho digui, el calendari està acordat?
Des del 29 de setembre [del 2016], que va ser la qüestió de confiança, un cert calendari ja el teníem.

L'hi preguntem perquè la pressió dels socis de la CUP, sobre si la llei de transitorietat s’ha d’aprovar abans o després, dona la sensació que el calendari no està tan tancat com semblaria.
Qui l’ha de tancar, en la part organitzativa, i de celebració i implementació del resultat és el Govern i la CUP no només no està al Govern, està a l’oposició. Aquest és un afer del govern. Encara que tinguem aliances parlamentàries en un àmbit determinat, en els grups de l’oposició al Parlament, el Govern assumirà la seva responsabilitat.

El pressiona molt, la CUP?
A mi? No. Em pressiona com pressionen els altres grups parlamentaris. Es posicionen tots. Tots volen pressionar per portar les coses en la seva direcció. Però el Govern és el Govern. I té la majoria més àmplia que hi ha al Parlament. Per tant, sobre això descansa l’activitat i també la serenitat del Govern.

Però qui garanteix la majoria independentista és la CUP...
Efectivament, però qui garanteix el govern és Junts pel Sí...

....I demanen coses molt concretes, com per exemple que el conseller Vila surti del Govern...
I això què té a veure exactament amb el referèndum?

Té a veure amb que la CUP és el grup parlamentari que fa costat al Govern per tirar endavant tot aquest full de ruta...
Això forma part de la característica actuació de grups d’oposició. Qui decideix nomenar i cessar consellers, com ja s’ha comprovat, és el president. La CUP o qualsevol altre grup parlamentari, dit això amb tots els respectes, tenen dret a opinar el que vulguin, però evidentment és el president qui nomena els consellers i els ratifica en el càrrec. Santi Vila, i tota la resta, per més que digui la CUP, són membres a plena satisfacció d’aquest govern.

Marta Pascal, la coordinadora general del PDeCAT, ha dit que a partir del dia 2 ja no voldran saber res més de la CUP...
Si amb això estem dient que entre el món que representem nosaltres i el de la CUP hi ha una gran distància ideològica, és cert. A vegades fa una mica de riure quan veig publicat en segons quins mitjans que la CUP està a punt d’entrar al Govern, que si tenim tanta sintonia... El nostre espai s’ha caracteritzat sempre per una gran facilitat en la coincidència amb espais d’aquells que pensen diferent. Per mi això és una recepta imprescindible de la política del futur.

Podem garantir amb rotunditat que el dia 1 d’octubre hi haurà urnes

Carles Puigdemont Generalitat - Sergi Alcazar 06

Ha explicat al Financial Times que ja tenen les urnes, més de 6.000 urnes ha dit. Com les han comprat?
No puc donar més detalls per raons òbvies. Si vostè pregunta si el dia 1 d’octubre podem garantir que hi haurà urnes jo li he de respondre amb rotunditat que sí. I aquesta és la feina a la qual s’ha de dedicar el Govern, com tots els governs que hi ha hagut a la democràcia espanyola s’han preocupat que quan convoquen unes eleccions o han convocat un referèndum les urnes hi siguin. La diferència és que mai ningú no els ha preguntat quin mecanisme administratiu feien servir per aconseguir-ho i a nosaltres ens ho pregunten. Però farem el que han fet tots els altres governs de la democràcia espanyola: garantir que el dia que s’obrin els col·legis electorals la gent hi pugui anar.

Aquest tema ja està solucionat, doncs?
Si no, no convocaríem el referèndum.

El tema de les urnes està solucionat, si no, no convocaríem el referèndum

On són, les urnes?
Hi insisteixo: el que estic dient és que quan signem la convocatòria del referèndum, estarem signant un contracte de garanties que hem de donar a la gent, sí o sí. 

Es rebrà la targeta censal a casa com en qualsevol altra votació?
Això s’explicarà en el moment que ja tinguem aprovada la llei del referèndum. Tot el que té a veure amb el funcionament formal del referèndum vindrà emprat per aquesta llei i el Govern farà el que digui la llei.

El president del Govern espanyol diu que no n’hi haurà, de referèndum...
Però és que ell no el convoca, ni ell l’ha anunciat, ni ell l’organitza! Jo el vaig anunciar i qui l’organitzem serem nosaltres. Per tant és a nosaltres que se’ns ha de mirar per saber si n’hi haurà o no n’hi haurà referèndum. Ja entenc el que diu el president Rajoy, però la responsabilitat de fer-lo és nostra.

Cal triar entre contribuir a la normalitat o alterar-la l'1-O. Faig una crida serena que tothom contribueixi a celebrar el referèndum amb absoluta normalitat

L’Estat mourà tots els ressorts possibles per impedir-ho. Es parla de l'article 155 de la Constitució (suspensió de l’autonomia), de la persecució del patrimoni personal, de presó... Què és el que més el preocupa?
A mi em preocupa que el referèndum el puguem celebrar en un clima de normalitat i de respecte per la gent que vol anar a votar -a votar sí, no, o en blanc- i per la gent que decideixi no anar-hi. Aquesta és la preocupació del Govern pel que fa al referèndum, tota la resta és accessori. I el que demanaríem és a tothom que sigui actor de més a prop o de més lluny, que contribueixi a aquesta normalitat. Cal triar entre contribuir a la normalitat o alterar la normalitat del dia 1 d’octubre. La normalitat és el que més ens apropa a l’exercici de la democràcia i de la llibertat i per tant el que faig és una crida serena perquè tots els actors directes o indirectes contribueixin a la normalitat d’aquell dia, que puguem celebrar el referèndum amb absoluta normalitat.

Estem a quaranta i pocs dies del referèndum, portem molts anys amb això a l’esquena. Algú pensa que amb el que ens queda de tram ara és el moment de recular o de dir no?

No el preocupa doncs la resposta de l’Estat?
Seria absurd dir que no. Sabem que l’Estat té ressorts i mecanismes. Però en l’ordre de preocupacions no ocupa el primer lloc. El primer lloc l’ocupa el referèndum. Fer-ho bé. Aconseguir que hi hagi la plena normalitat, que qui vulgui pugui exercir el seu dret a decidir, el seu dret a vot, amb tota llibertat. El Govern té l’obligació de protegir tothom. Aquesta és la preocupació màxima. Si pel fet de garantir això hi ha conseqüències, d’entrada el que caldrà és que qui les hagi provocat expliqui exactament què ha pretès aturar buscant o provocant qualsevol efecte per impedir un referèndum. Intentar impedir la democràcia? S’haurà d’explicar molt bé, qui vulgui fer-ho. Però el convenciment és que hi ha tantes ganes de decidir, tantes ganes de votar, de fer aquest punt i a part en aquest procés per encetar una etapa nova, que és impossible d’aturar la voluntat d’un poble que vol votar. Nosaltres com a Govern simplement som un mitjà a través del qual aquesta voluntat s’ha de canalitzar. Si pensen que atacant el mitjà aturaran la voluntat del poble d’exercir el dret a decidir s’equivoquen, a hores d’ara ja ho haurien de saber. Estem a quaranta i pocs dies del referèndum, portem molts anys amb això a l’esquena, hem fet moltes coses i hem arribat fins aquí. Algú pensa que amb el que ens queda de tram ara és el moment de recular o de dir no, de pensar-hi més bé? Ho hem pensat molt bé! Ara: que ens agradaria haver-ho fet en altres condicions, és cert. Hauria estat preferible si l’haguéssim pogut acordar amb l’Estat.

Si ara canviés radicalment l’escenari i rebés una trucada del president Rajoy per parlar-ne...
Si vol parlar-ne, jo sempre he dit que s’ha d’intentar parlar en qualsevol moment, sense cap dubte. Si el president Rajoy té interès a parlar, les portes estan obertes. I si he d’anar a Madrid vaig a Madrid, però això en aquests moments no crec que això figuri a cap taula.

Si l'Estat decideix acordar el referèndum no podem dir no a canviar la data

En tot cas, si aquest diàleg es produís podria suposar aturar o ajornar el referèndum?
Si la voluntat del Govern espanyol és fer possible que els catalans votem i acordar els termes per poder fer el referèndum, és obvi. Si la primera opció era un referèndum acordat amb l’Estat i l’Estat decideix acordar el referèndum crec que tenim el deure de buscar aquest camí. No podrem dir: ara no. Si hi ha la voluntat de fer-ho, si ens podem posar d’acord en els termes en què celebrarem el referèndum i a gestionar de comú acord tot el que representarà la transició si guanya el sí, o el que representaria si guanyés el no, seria l’escenari que la majoria dels catalans volen.

Aquests últims dies, no estrictament durant l’atemptat, ha rebut algun missatge des del govern de l’Estat? Hi ha hagut algun gest? Algun moviment per intentar explorar alguna via?
No.

Ningú? Res? Ni missatges indirectes?
No.

L'Estat té la responsabilitat més alta en la situació a Catalunya, i no ha fet els deures. S’ha inhibit i això és senyal d’una gran irresponsabilitat

I durant aquests dies de l’atemptat algú li ha fet algun comentari?
No, i crec que segurament no tocava, tampoc. Són moments d’estar concentrats amb les víctimes i de perseguir els terroristes. Hauria sigut poc decorós i poc sensible que algú hagués intentat dir: "parlem, què et sembla si fem..." Crec honestament que no tocava i jo no els he retret que no ho hagin fet. Ara: jo crec que l’Estat espanyol té una gran responsabilitat també, té la responsabilitat més alta en la situació, i fins a data d’avui no ha fet els deures. S’ha inhibit de la situació que es viu a Catalunya i això és senyal d’una gran irresponsabilitat. És un afer polític que existeix, que no és mentida. Aquests dies han pogut veure que la gent aquí som gent seriosa, que podem discutir des de posicions molt diferents de manera molt civilitzada, encara que tinguem diferències polítiques molt grans. Per tant, [el Govern espanyol] ha de fer política. Negar-se a fer política davant d’un problema polític, crec que no és responsable.

Carles Puigdemont - SergiAlcazar

L'1 d'octubre molta gent anirà a votar i ens encarregarà què hem de fer l'endemà

Què creu que passarà el dia 1 d’octubre, per tant?
Hi haurà molta gent que anirà a votar i ens enviarà un missatge. Ens encarregarà el que haurem de fer l’endemà.

L’Ajuntament de Barcelona, què farà?
Això ho haurà de preguntar a l’Ajuntament de Barcelona. Però estic absolutament convençut que els ciutadans de Barcelona que tinguin dret a vot podran votar a Barcelona en el referèndum de l’1 d’octubre.

Si no hi ha un trencament de la normalitat, la participació serà molt alta 

President, suposem que guanya el sí però la participació no arriba al 50%. En aquest escenari, es proclama igualment la independència, com està anunciat, a les 48 hores posteriors a la proclamació del resultat?
Depèn de les circumstàncies. Nosaltres creiem que una mobilització molt extraordinària de la base votant, naturalment ens afavoreix. I estic convençut que si no hi ha un trencament de la normalitat, la participació es produirà, serà molt alta. Si estem en un escenari de trencament de la normalitat, la participació serà diferent... potser estarem parlant d’altres qüestions. Abans em preguntàveu què em preocupa. Em preocupa que es pugui celebrar amb normalitat i, per tant, que hi pugui anar molta gent a votar. Aquest és l’objectiu del Govern.

Què és un escenari de trencament de la normalitat?
Una alteració de les regles del joc per part del Govern espanyol, una irrupció abrupta i inexplicable en l’àmbit de les nostres competències... molts ingredients, no és un de sol, que poden alterar la normalitat, que no la voluntat de fer el referèndum.

Si el Tribunal Constitucional els impedeix jurídicament fer res, i això passa abans del dia 1, vostès arriba un moment que han de desobeir per fer el referèndum...
Nosaltres hem d’obeir la llei del Parlament de Catalunya que s’aprovarà.

Però han de desobeir la llei espanyola.
El concepte de desobediència és equivocat. Qui el va introduir, que no va ser Junts pel Sí, es va equivocar. Perquè mai hem plantejat un tema de desobediència sinó d’obediència explícita al Parlament. Això és molt seriós, perquè nosaltres creiem en l’Estat de dret, però sempre, en un sistema de democràcia i llibertats, que són els que permeten que les legislacions, les Constitucions vinguin sempre de la voluntat de la gent, i això és el que ens dona aquesta fortalesa i aquesta determinació d’obediència al Parlament. Aquí és on hem de respondre i fiar la solidesa de la nostra posició. No al que faran altres.

Gestionar un conflicte polític d’arrel democràtica a còpia de detencions és ingestionable. Crec que aquest no és un escenari contemplable

Però, el poden detenir a vostè per no complir la legalitat espanyola...
Això seria una alteració molt abrupta de la normalitat, molt inexplicable per altre banda. Crec, sense voler posar aigua al vi, que això no es produirà. Perquè gestionar un conflicte polític d’arrel democràtica com és aquest, a còpia de detencions és ingestionable. Internament i externament. Crec de debò que aquest no és un escenari contemplable.

Inhabilitació?
Les inhabilitacions venen després d’un procés judicial, que evidentment té el seu recorregut. D’aquí a l’octubre no hi ha espai per a la inhabilitació. Pot haver-hi l’aplicació de l’article reformat per lectura única i via d’urgència -vull recordar que el Parlament espanyol va reformar la llei orgànica del TC per lectura única i tràmit d’urgència per donar capacitat al Tribunal per suspendre càrrecs electes, cosa que ha contestat molt durament la comissió de Venècia. Aquí hi ha una contradicció explícita amb l’Estatut de Catalunya, que és una altra llei orgànica per cert aprovada en referèndum, que fixa les condicions per les quals el president de la Generalitat pot ser cessat del càrrec. I no hi figura en cap cas que el TC pugui prendre aquesta decisió. Per tant aquesta és una suspensió que a mi no m’afecta. No em sento concernit per una suspensió dictada pel TC que va més enllà del que l’Estatut estableix.

A mi no m'afecta una suspensió per part del TC que va més enllà de l'Estatut

En qualsevol cas, un cop s’aprovi la llei i se signi el decret, no s’aturarà la convocatòria sigui quina sigui la decisió del govern de l’Estat?
No s’aturarà. El nostre compromís amb celebrar el referèndum d’autodeterminació és absolut. Estem determinats a autodeterminar-nos.

El nostre compromís de celebrar el referèndum és absolut i l'Estat no l'aturarà. Estem determinats a autodeterminar-nos

Carles Puigdemont Generalitat - Sergi Alcazar 04

On es veu vostè d’aquí a un any?
Segona quinzena d'agost? Acabant unes vacances molt plàcides amb la meva família tranquil·lament, alliberat de responsabilitats...

Quina Catalunya tindrem en aquell moment?
La que els ciutadans hauran triat. Pot ser que hàgim celebrat eleccions autonòmiques, si ha guanya el no. I pot ser que estiguem ja conciliant aquesta transició cap a les eleccions constituents, per poder tenir el referèndum que aprovi la Constitució de la nova República catalana. Els dos escenaris són possibles.

La transició a la independència ha de ser curta, molt dialogada i molt negociada, però curta

Aquesta transició quant de temps durarà? Què proposarà a Rajoy si guanya el sí al referèndum?
Dependrà de les circumstàncies també. Si haguéssim acordat el referèndum amb l’Estat espanyol, aquest també hauria estat un dels termes dels acords, però en no acordar-ho, la transició vindrà determinada pels resultats, per les reaccions des de fora, per la pròpia reacció del sistema polític espanyol davant dels resultats... Ens agradaria a tots, crec que és en interès de tots, que sigui una transició curta, molt dialogada i molt negociada, però curta. I que si queden aspectes que s’han d’anar treballant amb molta calma, que es vagin treballant en comissions paritàries o tripartides, amb la UE, l’Estat espanyol, Catalunya. Però que anem fent, que anem tirant.

El 2 d’octubre, passi el que passi, sigui quin sigui el resultat, les coses hauran canviat molt. I la posició de l’Estat espanyol es farà insostenible

Què li fa pensar president que el Govern espanyol acceptarà entrar en aquesta via?
Una cosa és el desig, una altra la realitat. De tota manera, crec que el dia 2 d’octubre, passi el que passi, sigui quin sigui el resultat, les coses hauran canviat molt. I que la posició de l’Estat espanyol es farà insostenible, sigui quin sigui el resultat. L’Estat espanyol, el seu sistema polític, haurà de prendre decisions de com ha de situar-se davant d’aquella nova etapa.

El Govern està absolutament blindat després de la darrera crisi?
Ha estat sempre blindat. Això va per l’anterior executiu com el d’ara mateix. No hauríem arribat aquí de no estar blindats. No estaríem a 40 dies del referèndum amb la solidesa de la posició que tenim i gestionant un dia a dia complex i difícil

I el PDeCAT?
Està blindadíssim des del seu naixement. Va néixer blindat. No podia ser d’una altra manera.

Poder celebrar l’1 d’Octubre amb la major de les normalitats possibles. Aquesta és la gran conquesta del Govern. El resultat és secundari

Què és el que més li preocupa?
Poder celebrar l’1 d’Octubre amb la major de les normalitats possibles. Aquesta és la gran conquesta del Govern. Més que el resultat. De fet, un sí o un no que siguin sobirans, ambdós, són una victòria. Un no sobirà és una victòria. Per al Govern, el resultat és secundari. El que és important és el referèndum, com el celebrarem, que la gent se senti absolutament tranquil·la i garantida. Aquesta és la preocupació màxima pel que fa el referèndum. No n’hi ha una altra. I a això ens dediquem.

Carles Puigdemont - SergiAlcazar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat