"Soc actor, he fet teatre musical infantil i de figurant a Plats Bruts". Cesc Cornet (Anglès,1979) no és només un escriptor d'èxit de novel·la negra, és un home polifacètic que compagina la feina de mestre amb la d'escriptura de llibres. La primera novel·la que va escriure #FinsAquí, es va reeditar tres vegades en dos mesos i va ser nominada a millor novel·la al Festival de Novel·la Negra de Lloret (2022). Amb la segona novel·la, Vides en cercle, va guanyar el Premi Vilassar de Noir 2022 i va ser nominat a millor novel·la negra en català al festival València Negra (2023). Amb On és la Marta?, seguida de la seva continuació, On és la Júlia?, es va iniciar en la literatura juvenil. Ara publica Les ombres que ens acompanyen (Columna), la seva cinquena novel·la. Es tracta d’una proposta ambientada entre Barcelona i Biscaia que parteix de tres fets sense cap connexió aparent: un estrany accident de cotxe, la desaparició d’una popular presentadora de televisió i la troballa d’un cadàver a la casa d’un prestigiós cirurgià. Cornet es reconeix com un apassionat del gènere negre, (el 98% dels llibres que llegeix són thrillers), explica que "aquesta novel·la es basa en les casualitats macabres de la vida". No ha aparcat la docència, perquè l'apassiona la seva feina, tot i que admet que li agradaria viure exclusivament de l'escriptura. En aquesta entrevista parlem de les claus de l'èxit de la novel·la, de les casualitats inexplicables de la vida, de la seva faceta d'actor i de com viu l'èxit després que, amb poc més de dos mesos, el llibre vagi per la quarta edició.
Com t’ho has fet per aconseguir aquest ritme trepidant?
Com tot thriller, són capítols curts, està escrit en present, i sobretot perquè hi ha molts personatges que els hi passen moltes coses, el ritme va molt ràpid. Sí que és veritat que dono molts moments al lector perquè pugui respirar i assimilar tot el que està passant.
La clau perquè enganxi tant és la diversitat de personatges. Jo soc antinovel·la d'un sol protagonista i un antagonista
Per què creus que està funcionant tan bé?
Perquè és una super novel·la. (Riem). Està funcionant molt bé perquè jo sempre escric el que a mi m'agradaria llegir. Escric perquè la gent s'ho passi bé. Que quan una persona agafi aquest llibre, s'oblidi una mica de la seva vida.
Amb un parell de mesos t’has plantat a la quarta edició. Com ha anat, això?
Ha sigut increïblement ràpid. Al principi de febrer ja va sortir la segona edició. Al cap de dues setmanes em truca l'editora i em diu que n’hi ha una tercera. I just la setmana després m’envia un missatge i em diu «Necessito trucar-te per parlar amb tu». I jo li vaig dir «Una quarta no? Ha, ha, ha». I quan li vaig trucar em va dir: «Quarta edició». És que s'estan reservant molt, estan volant!
No soc el Dicker català, jo soc en Cesc Cornet
Quina és la clau perquè enganxi tant?
És la diversitat de personatges. Jo soc antinovel·la d'un sol protagonista i un antagonista. A tots els personatges els dono una vida, unes relacions entre ells i sobretot faig personatges que tu et podries trobar en el teu dia a dia. Fujo molt d’estereotips, que n'hi ha que funcionen, però a mi no m'agraden.
Quins són els teus referents literaris? Quins autors t'han influït? Llegeixes només thrillers?
El 98 % del que llegeixo és novel·la negra. Ara llegeixo molt novel·la negra d'autors catalans o espanyols; havia tingut la meva època de llegir novel·les nòrdiques, com molta gent. Sonarà molt pedant, però no m'influeix res, intento fugir de qualsevol cosa que he llegit. No soc el Dicker català, jo soc en Cesc Cornet. I molts lectors m'ho diuen: “Tens un segell personal que atrapa molt, que és molt teu, quan comences a llegir una novel·la es nota que és teva”. Però referents de dir m'agradaria semblar-me a algú, no els tinc.
Volia que fos com un sudoku convertit en novel·la, i que pel lector fos impossible o gairebé impossible que sabés què estava passant
El Joël Dicker acostuma a barrejar moltes trames entre si. Tu per què has decidit barrejar aquestes tres trames?
Jo les he barrejat perquè per a mi cada novel·la és un joc. Vaig tenir uns tres o quatre mesos de preparació abans d'escriure la primera paraula perquè volia que fos com un sudoku convertit en novel·la, i que pel lector fos impossible o gairebé impossible que sabés què estava passant. Algú ho ha pillat, però molt poca gent.
T’imagines una adaptació cinematogràfica?
Les meves novel·les tenen un ritme molt cinematogràfic. La pel·lícula ja existeix perquè jo la tinc a dins el cap i l'únic que faig és transformar-ho en una novel·la. Per això està tan ben filat. La meva època d'actor m'ha ajudat molt també a poder crear personatges, imaginar-me les escenes i tot això.
No sabia que eres actor, també.
Sí, vaig fer cinc anys de teatre, algun anunci, alguna pel·li i després em vaig fer funcionari.
El que em fa il·lusió és quan em diuen “Ets un malparit”
A quina pel·lícula et podem veure?
Vaig tenir unes frases a la pel·lícula Habitación de Fermat que sortia l’Alejo Sauras, en Santi Millán i l'Elena Anaya. També he fet molt de teatre musical infantil i he fet de figurant a Plats Bruts.
Soc actor, he fet molt de teatre musical infantil i de figurant a Plats Bruts
Per què vas deixar el teatre?
Jo havia deixat la carrera de magisteri per dedicar-me a la interpretació, però és molt dura, la interpretació. Vaig començar a fer classe de teatre amb nens, em va agradar molt, i vaig decidir acabar la carrera de magisteri. He estat molts anys fent de mestre, ara estic de mestre, però en els serveis educatius. La meva feina m'agrada molt.
Recordes alguna anècdota divertida dels rodatges de Plats Bruts?
Jo feia de figurant fix, estava al bar, el típic que té una frase, tenia divuit anys. Han passat 30 anys, que bèstia. Era molt divertit, però ja ni me'n recordo. Encara vivia al poble, havia d'agafar un cotxe i després un autobús per arribar a TV3, o sigui, no ho feia pel sou, perquè cobrava poquíssim, però va ser una experiència molt guai.
He fet un epíleg històric
Mantens el contacte amb alguns dels actors? Els has pogut fer arribar el llibre?
No. No hi tinc cap contacte perquè, evidentment, era figurant. Ara tinc més contacte amb escriptors, perquè un cop entres en aquest món, vas coneixent gent i és guai saber que els escriptors la van llegint. L’Agnès Marquès se l'ha llegit i li ha agradat molt, a en Pep Prieto també li va encantar, a en Martí Gironell, a l'Oriol Canals. És guai que la gent del sector també valori el que has escrit.
T’han dit alguna cosa que t’hagi fet especial il·lusió?
El que em fa il·lusió és quan em diuen “Ets un malparit”. Té un final molt bèstia. Al principi no existia, però parlant amb l'editora em va dir: "Hauríem de fer un epíleg per tancar-la", i vaig pensar, vols un epíleg? Tindràs un epíleg. I he fet un epíleg històric.
T'han arribat a fer alguna oferta per portar-ho al cinema?
Em va contactar una productora que se l'està mirant. Però els tempos són molt lents.
T'has inspirat en algun crim real?
No, jo soc molt de true crime i, precisament, com que n'he vist molts, et queden en el teu inconscient i podria ser que cosa aparegués per allà. Però no m’he inspirat en fets reals, de fet, li dono moltes voltes al cap per aconseguir crear una trama que jo no hagi llegit mai. Normalment, quan faig tota la primera escaleta, que seria la que un lector normal tiraria, l'elimino tota. Perquè aquella és la que un lector normal esbrinaria.
La trama transcorre a Barcelona i a Biscaia. A Barcelona hi has viscut, ets d'aquí. Quina relació tens amb Biscaia?
Amb Biscaia no tinc cap relació, cap ni una, però aquesta novel·la es basa en les casualitats macabres de la vida. Volia parlar d'això perquè jo he viscut una casualitat molt bèstia a la meva vida, i volia escriure una novel·la de casualitats macabres. I pel que fa a Biscaia, és més interessant que t’allunyi els personatges geogràficament; necessitava un espai pròxim com per arribar-hi amb cotxe, i un poblet pel qual s'arribés per una carretera estreta i sinuosa. He triat Elantxobe, que no hi he estat mai, però he parlat amb molta gent d'allà.
Aquesta és la més madura, és la que he escrit amb més experiència
Quina és aquesta casualitat tan bèstia que has viscut?
Jo tinc dos fills adoptats, que són germans biològics d'adopció nacional, i quan un va néixer, va anar amb una família d'urgència, que és una família que el cuida abans que vagin en adopció, i la nena va anar amb una altra família d'urgència. Doncs jo vaig canviar de feina després de dotze anys de treballar a la mateixa escola, i quan li explicava a la meva companya de feina que coneixeria el fill que acabava d’adoptar, que es diu Adrià, em va dir: “Però ara on és? Ara està en una família d'urgència, li vaig dir. I va afegir: “Ostres, quina gràcia, jo tinc una veïna que també fa de família d'urgència, i ara té una nena molt bufona”. Doncs aquesta nena seria la meva futura filla. Quan vaig anar a conèixer l'Evi, em vaig trobar aquesta companya de feina a l'ascensor i em va dir «Ostres te'n recordes d'aquella nena que et parlava? És la que tu coneixeràs ara». Clar, em van parlar de la meva filla abans de conèixer el meu primer fill. I allà vaig pensar, he de fer una novel·la de les casualitats, però clar, casualitats macabres perquè és una novel·la negra.
Aquesta és la cinquena novel·la. És la millor de les cinc?
És la més madura, és la que he escrit amb més experiència. Quan tu vas escrivint saps que agrada, què no agrada, saps què funciona, què no funciona, quins són aquells ganxos que sorprenen més... També domines ja més la teva manera d'escriure, saps buscar els punts forts d'uns personatges, saps donar-li una profunditat.
Fins ara no has pogut viure només d’escriure. Potser a partir d'ara sí?
M'agradaria molt, però se n'han de vendre molts. Només guanyem el 10% d'un llibre, i és poc. A mi m'encantaria viure d'això, jo m'imagino aixecar-me al matí, escriure tot el matí, anar a buscar els nens al col·le, tornar a escriure...
Com són les teves rutines d’escriure?
Compaginar les dues feines cada vegada se m'està fent més difícil, perquè quan escrius novel·les i vas creixent cada vegada hi ha més entrevistes, hi ha més firmes, hi ha més xerrades i és complicat. Sí que és veritat que tinc un marit que m'ajuda molt, que ha estat moltes tardes amb els nens. Els nens ja són més grans, tenen 5 i 7 anys, ja són molt més autònoms. Escric al despatx, en silenci absolut.
Estàs preparat per la fama?
Oi! El meu marit em va fer la mateixa pregunta l'altre dia. No crec ni que m'arribi la fama. Bé, m'arribarà potser el reconeixement. Que la gent l'està llegint, que els agrada. Rebo molt reconeixement a través de xarxes, molt, i això em dona una energia molt bèstia. Fama, no la necessito. No escric per calés.
Ja tens escrita la sisena novel·la?
Sí.
És novel·la negra?
Sempre, sempre, sempre.
Què em pots avançar?
No puc. És fort, no em deixen. Ara això em fa sentir com important, però no puc dir res.
Per un lector de novel·la negra no hi ha res pitjor que sentir-se enganyat
Quin consell donaries a algú que vol escriure per primera vegada un thriller?
Que s’ho pensi molt, que sigui molt metòdic i que s’apunti tot el que va escrivint, tots els detalls, totes les pistes, tots els girs, perquè per un lector de novel·la negra no hi ha res pitjor que sentir-se enganyat o que no li tanquis tots els temes. Jo, quan arribo al final de la novel·la i em diuen és aquest, i és un personatge que no m'havia aparegut en cap moment, que jo era impossible que l’endevinés, em sento molt enganyat. I quan hi ha un tema que no has tancat, també és un error. S'ha de tancar tot i s'ha de justificar molt ben justificat.