El debat dels pressupostos, a les portes del judici més rellevant de les últimes dècades a l'Estat espanyol, està evidenciant les costures del PDeCAT. Malgrat tot, la seva vicepresidenta Míriam Nogueras (Dosrius, 1980), també diputada al Congrés de Diputats, defensa la diversitat del partit i confia que trobaran una resposta de consens, que ara mateix és no. El que deixa clar és que a Madrid ha vingut per quedar-s'hi, i que per tant no serà consellera de la Presidència si Elsa Artadi se'n va a l'Ajuntament de Barcelona.

Miriam Nogueras PDECAT - Nicolas Tomás

El president Puigdemont ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional contra una decisió de la Mesa del Parlament. Encara existeix la unitat independentista?
És un error barrejar una cosa amb l’altra. És un tema tècnic que s’havia de fer si es volia apel·lar a les instàncies internacionals. I Torrent estava avisat. Si algú vol utilitzar això per altres històries, no ho sé.

Però ERC diu que no estaven avisats…
El que digui ERC, no ho sé. Però Torrent ho sabia. No crec que haguem de perdre ni un minut en temes sense contingut. Des del primer moment, JxCat va dir que defensaria, presentant els recursos que fes falta, els drets del president Puigdemont. I això és el que fem. Per poder accedir a les instàncies internacionals, era imprescindible.

Molta gent pot no entendre que un dirigent independentista porti davant d’un tribunal un altre dirigent independentista.
Si ho expliques així… Però no és així. És un simple tràmit tècnic. Si volem continuar defensant els nostres exiliats i presos, no podem deixar de fer el que hem de fer per por a gent que tergiversi. Tothom té dret a defensar els seus drets, Puigdemont també. No va contra cap independentista.

Un tràmit tècnic que ha tornat a tensionar els independentistes al Parlament.
Si algú vol utilitzar això per altres finalitats, és lliure. Si es vol fer important una cosa que no ho és, el problema no el tenim nosaltres. Això va de defensar els drets del president de Catalunya.

Mantenen el no a la tramitació dels pressupostos?
Sí, mantenim el no a la tramitació i el no als pressupostos.

Per què han votat a favor dels decrets llei?
En l’últim consell nacional vam votar que en aquells temes que afavoreixin directament Catalunya, i en què nosaltres hi puguem treballar, hi serem.

No és el cas dels pressupostos?
Els pressupostos són un altre tema.

També repercuteixen en la vida dels ciutadans…
Quan et mires els pressupostos, no. Tot això no val els nostres vots. En absolut és suficient.

Miriam Nogueras PDECAT - Nicolas Tomás

Aquests pressupostos no valen els nostres vots. En absolut és suficient.

Què val els seus vots?
Per començar, poder parlar del tema que ens ha portat fins a tenir presos i exiliats: l’autodeterminació. Cada cop que ens reunim amb ells, es posa sobre la taula.

Els presos són moneda de canvi?
No ho són, en absolut. Ells mateixos ho han dit.

Hi ha unitat dins del PDeCAT?
Sí. I diversitat. Molta gent negativitza això, però jo penso que el PDeCAT és el reflex de la societat. Crec que va ser el PDeCAT el que va començar donant llibertat de vot. Tots tenim el mateix projecte, però hi ha sensibilitats de tots els colors. No és una secta. Em sorprèn que la diversitat d’opinions, que es posen sobre la taula i s’acaba trobant el camí del mig, es vengui com a divisió.

Aquesta llibertat de vot es pot expressar en els pressupostos?
Clar, com a tot arreu. El que passa és que nosaltres volem trobar el consens. I en això estem tots d’acord. A més, a l’última direcció executiva va quedar clar: no a la tramitació i no als pressupostos. És evident que hi havia gent que potser volia la tramitació, però tots vam argumentar i vam arribar al consens.

Dins del grup parlamentari a Madrid sí que hi ha veus molt discrepants.
Hi ha veus que opinen diferent, però tots estem d’acord que cal seguir les línies que traça la direcció executiva.

Però podria haver-hi votació diferenciada?
Jo no ho veig, vaja. Perquè crec que ens posarem d’acord. De moment, a Madrid i a Barcelona tenim clar que és no a la tramitació i no als pressupostos.

Se sent còmoda amb discrepàncies tan evidents?
Molt. A més, el fet de tenir gent amb punts de vista tan diferents al teu costat t’enriqueix. Jo molts cops he modificat el que pensava per tenir més informació i perspectiva.

La taula de partits acordada pels governs català i espanyol va en la bona direcció?
De moment no s’ha acordat. S’ha posat sobre la taula però no ha tirat endavant. Fins que arribi, prudència. No vull donar bola a un tema que de moment no és res.

Com s’hauria de concretar?
Això ho han de fer els governs. Del que hauria de parlar és evident: autodeterminació. Hi ha dos milions de ciutadans que han votat que no volen continuar formant part de l’Estat espanyol. El govern espanyol, sigui del PP o del PSOE, no pot continuar ignorant aquesta realitat.

Acceptarien una taula que reproduís la ja constituïda pel president Torra amb els partits catalans?
No. Aquest no és un problema de Catalunya. És un problema entre Catalunya i Espanya. Evidentment hi ha d’haver el PSOE.

I partits de l’oposició?
Això ho han d’acordar ells, però insisteixo: el que no acceptarem és que es vengui com a un problema de Catalunya.

Miriam Nogueras PDECAT - Nicolas Tomás

Pot expressar-se la llibertat de vot en els pressupostos, com a tot arreu, però nosaltres volem trobar el consens

Posa un ultimàtum a Sánchez, com ja va fer el president Torra la tardor passada?
L’ultimàtum ja li va posar el president Torra. I ens trobem en un no als pressupostos i un no a la tramitació. Hem esperat molt, hem aguantat molt, i tenim més repressió i humiliació. Malgrat tot això, nosaltres hem continuat confiant que l'arribada de Pedro Sánchez volia dir que s’obria la porta i hi havia la possibilitat de parlar i negociar. Quan el president Torra va fer aquest ultimàtum era perquè no havia passat res. Hem après que a partir d’ara hem de prendre una posició molt més potent i desacomplexada.

No veu camí al diàleg?
Parlar no parlen, però almenys s’asseuen. Esperem que no costi gaire que es posin a parlar.

Com van fer fora el govern de Rajoy, estan disposats a fer caure el de Sánchez?
No. Si Pedro Sánchez cau és perquè té 84 diputats, perquè s’ha posat al cantó de les dretes. Nosaltres tenim clar per què ens han votat i continuarem defensant-ho. Tenim una demanda, que de moment no se’ns està satisfent. No estem ni per fer caure ni per salvar ningú. Si cau o no, no depèn de nosaltres. M’emprenya molt que se’ns responsabilitzi d’això.

L’amenaça de l’extrema dreta és ben present…
Sí, però això han votat els ciutadans d’Espanya. Fa un any i mig que denunciem aquesta amenaça. Vox va ser l’acusació particular dels nostres consellers que estan a la presó…

Però a Andalusia s’ha demostrat que les dretes poden i volen sumar.
Però nosaltres ho hem denunciat sempre, els hem patit. Som de tot menys responsables d’això. Si algú ho denuncia des d’abans d’Andalusia som nosaltres. Li hem dit al PSOE i el PSC. Ara no em val que em demanin ajuda perquè ve el llop. Qui ha de fer una reflexió bèstia és el PSOE: quina Espanya vol? Si la vol lluny de l’ultradreta, el masclisme i el feixisme, que sigui valent.

Què és la Crida?
La Crida és l’espai que segurament els partits no han estat capaços de fer, l’espai d’unitat que reclama la societat catalana. Va molt més enllà dels partits i té un sol objectiu: aconseguir la independència de Catalunya. Ha de ser una eina molt forta per tot el que ens vindrà.

Com es traduirà en termes electorals, polítics, organitzatius…?
Això ho veurem el dia 26. D’entrada, és un projecte que només vol sumar. I allà estarem.

És compatible amb el PDeCAT?
És compatible amb tots els partits…

Fins i tot amb membres que no s’hi adhereixin?
Això no va de partits. Hi ha molta gent del PDeCAT que s’ha fet fundadora de la Crida, jo mateixa. Però respecto la gent que no se n’hagi fet o tingui dubtes. Estem en un moment social i polític molt bèstia. Però al final la Crida ha de ser un espai molt gran i ha de sumar.

No evidencia una divisió dins del PDeCAT entre, diguem, el sector de Puigdemont i el de la vella Convergència?
Quan dius “vella Convergència”, penso en el Cleries, que també s’ha fet fundador de la Crida. Sí que hi ha alguna persona que no hi creu, però la gran majoria estem allà on se sumi.

Miriam Nogueras PDECAT - Nicolas Tomás

A partir d’ara hem de prendre una posició molt més potent i desacomplexada

Com s’ha de presentar l’independentisme a Barcelona?
Desacomplexat. I crec que ho farem…

Sense llista unitària?
Bé… De la mateixa manera que no va haver-hi llista unitària el 21-D però sí que JxCat va ser capaç de fer una llista diversa, i va guanyar als altres partits independentistes, crec que a Barcelona passarà el mateix.

Anem a un escenari molt fragmentat: tenim el PDeCAT i la Crida, ERC, la CUP, Graupera… Com es juguen aquestes cartes?
És cert que hi ha malauradament alguns espais que prioritzen el partit al país, però estic convençuda que des del PDeCAT, JxCat i fins i tot la Crida farem una llista potent.

I veu ERC en disposició d’arribar a un acord postelectoral?
Això de les aliances postelectorals no m’agrada parlar-ne. És una opinió personal, però, si no vols anar amb mi abans de les eleccions, després ja en parlarem. Ja m’has deixat clar que vas a la teva…

Estan estenent la mà als comuns més que no pas al PDeCAT…
Vull pensar que si esdevenim les primeres forces a Barcelona, i ens donen l’alcaldia, tocaria prioritzar país.

No veu un tripartit?
Això li has de preguntar a Esquerra… No sé com podria explicar-ho. Em sorprendria bastant. Per mi, en aquest moment, no tindria justificació.

Després del ‘no’ d’ERC al tàndem Junqueras-Puigdemont, quina és l’opció del PDeCAT per les europees?
Nosaltres no ho tenim tancat encara… I confio molt en la gent del partit que està treballant tant en la llista de Barcelona com a la de les europees. Tenim el president Puigdemont ajudant, i es farà bona feina.

Ha de ser el cap de llista?
Ell mateix va explicar que es va proposar de número dos de Junqueras. No m’arriba que hagi d’anar de cap de llista, però és cert que ell no s’ha descartat. En tot cas, estic convençuda que serà potent.

El seu nom està a les travesses de consellera de la Presidència si Artadi va a Barcelona…
Ja et dic que no. Jo estic aquí per aguantar Madrid.

L’han sondejat?
Diguem que tots hem estat parlant i no ha calgut ni oferir res. Jo tinc molt clar el paper que tinc aquí: aguantar com un clau a Madrid. El grup estem fent una feina molt bona.

Miriam Nogueras PDECAT - Nicolas Tomás

No sé com podria explicar ERC un tripartit a l'Ajuntament de Barcelona

Com enfronten el judici?
Serà un tsunami. Tinc la sort --dins la desgràcia-- de poder anar-los veient cada setmana. La gent que no els pot veure em diu una cosa: tots tornarem a veure la seva cara. Enmig d’un judici que és una farsa, i jo crec que això impactarà. I no és un judici que duri una setmana. I estem a les portes de les municipals i europees. La mescla serà un tsunami.

Els escrits de defensa tenen diferències estratègiques importants. Van tots a l’una?
Sí, absolutament. Estan coordinadíssims des de fa mesos. És normal que cadascú d’ells té el seu advocat, amb els seus matisos. Però estan absolutament coordinats.

Santi Vila és un cas a banda. Li ha dolgut el seu cas, havent estat membre del PDeCAT?
Més que Santi Vila en persona, m’ha dolgut el fet que sigui algú que en teoria era de confiança, del teu espai. I més que “traïdor”, em sap greu que hi hagi gent com el president Puigdemont que, estant totalment compromesos, tenien al seu costat persones que no estaven tan compromeses ni havien estat tan sinceres.

Amb quina actitud ha vist els presos?
Volen anar a defensar-se, acusar un Estat irresponsable i tornar tota la tifa que els han tirat a sobre. Estan molt convençuts i defensaran el que han fet ells i els ciutadans de Catalunya.

Quina ha de ser la resposta a les condemnes?
Veurem. Nosaltres el que volem és que hi hagi absolució.

Però realment la veu possible?
Jo crec que ha de ser una absolució total. Crec que ha de passar. Si hi ha una mica de sentit comú i de sentit del ridícul, no poden tenir ni un mes de condemna.

I tenen sentit comú?
Ho veurem, ho veurem.

El Govern hauria de tornar a la via unilateral?
Quan em pregunten si crec en la via unilateral, si dic que sí, sóc una radical; si dic que no, una traïdora. En aquests termes no penso que s’hagi de plantejar. El que hem de tenir clar és que molts renunciem a cap via.

Després d’unes hipotètiques condemnes, seria una via?
No crec que ens haguem de deixar menjar per la por. Tenir-ne és legítim, però des de l’altre costat estan jugant amb la por i el càstig. I no pot ser que se’ns castigui per ser independentistes.

Des que va ser investit, Torra ha acostat o allunyat Catalunya de la República?
El president Torra no ha allunyat Catalunya de la República…

L’ha acostat?
Jo crec que sí. Però no el president Torra, sinó tots. Hi estem més a prop que mai a la vida.

En què es basa?
En què segueix i no s’ha rendit. És un dels que no s’ha rendit. Tenint en compte que a l’entorn polític hi ha gent que s’ha rendit, ell no ho ha fet.

No hi ha certa distància entre les paraules i els fets?
No. També hem de tenir en compte la situació que vivim. És molt complicada, quan ens ha passat tot el que ha passat i t’adones que les eines que tens no són suficients.