La setmana comença marcada per la carta d'Oriol Junqueras, avalant els indults i desmarcant-se de la via unilateral. I acaba amb la manifestació de la plaça de Colón de Madrid, amb la dreta i l'extrema dreta cridant a por ellos. Enmig d'aquesta setmana convulsa, Mireia Vehí (Vilafant, 1985), diputada de la CUP al Congrés dels Diputats, rep ElNacional.cat al seu despatx a la carrera de San Jerónimo. Els seus grups parlamentaris, tant a Madrid com a Barcelona, estaran per a fer marcatge.
El quadre d’aquesta setmana. Carta de Junqueras avalant els indults i aparcant la via unilateral. Gestos de distensió entre Aragonès i Sánchez a Foment. Pas enrere? Grinyola?
No ens fem cap favor donant oxigen a la tesi del PSOE, que ha arribat l'època de la distensió. El diàleg, per al PSOE, vol dir com a màxim uns indults. A més, aquesta tesi no és certa. És naïf pensar que nou indults canviaran les condicions del conflicte a Catalunya. I també és naïf pensar que el govern del PSOE i Podemos solucionarà el conflicte amb els indults. Això com impacta a Catalunya? Impactarà de manera positiva per les nou persones i repararà d'alguna manera en el seu benestar. Però hi ha més de 3.500 persones represaliades. I això no ho solucionarà. A més la necessitat de votar, després de l'1-O, ja és un element instauradíssim a Catalunya. I això Sánchez no ho farà. I si aquest gest de distensió es dona amb Foment i La Vanguardia com a amfitrions... Poc hem après de l'1-O. Aquesta gent van ser els primers que van negar el dret del nostre poble a votar.
Però no és positiu que es respiri un clima diferent a La Moncloa?
Sí. No som gens del com pitjor millor. El que passa és que aquest clima diferent continua sent un clima que no és útil per a resoldre el conflicte. Està molt bé que no sigui la dreta del PP, òbviament. Però que sigui més amable no vol dir que sigui útil. Això també li hem dit a Junqueras: intentar solucionar les coses a Catalunya sense parlar d’amnistia ni autodeterminació, vetant al Congrés que es pugui ni tan sols discutir, és intentar obrir un pany amb una clau que no funciona. I és preocupant: perquè si el PSOE no fa política amb determinació, la faran els jutges. L’alta magistratura sí que n’està fent. I un dels possibles escenaris és que es revoquin els indults.
A Catalunya probablement no es veu així, però també és cert que a Espanya el cost de l’operació indults és altíssim…
És un element substancial d'anàlisi: qualsevol proposta que vingui de Madrid a Catalunya serà insuficient i qualsevol proposta de Catalunya a Madrid serà inassumible. La pregunta és: ¿per què, si el PSOE paga aquest cost tan alt per nou indults que no serveixen, si igualment pagarà un preu altíssim, no posa unes urnes? El PSOE està pagant un cost altíssim, però sense disputar-li la batalla cultural a la dreta i l'extrema dreta. No servirà de res. S'haurà immolat per res. I també és naïf pensar que acabarà amb el moviment independentista amb nou indults. És el mateix que va passar amb Illa: el va portar a Catalunya, va quedar primer, però l'independentisme va arrasar. Han passat tantes coses que no hi ha marxa enrere. També és conèixer molt poc la situació catalana pensar que se solucionarà amb un Estatut.
I el fet que ERC compri aquest marc dels indults i aparqui la via unilateral, ho llegeix com una renúncia?
ERC té una tesi que no compartim: que el fet que el govern del PSOE i Podemos tingui estabilitat aportarà solucions a Catalunya. I no és veritat, perquè el govern de Sánchez no farà prou per a solucionar el conflicte. Els ciutadans el que volen és votar. Si el govern de Sánchez no està disposat a posar urnes, la tesi d'ERC no té sentit. Estan fent anàlisis de la realitat que no van als elements troncals. Ara se'ns obre una oportunitat justament: el referèndum a Escòcia. Hem de jugar aquesta carta i obrir els contactes internacionals. S'ha de començar a fer feina en aquest sentit. I ara Cuixart inicia la via europea. Més que trifurques sobre el sentit de paraules grandiloqüents com unilateralitat o diàleg, que han quedat buides de contingut...
I internacionalitzar el conflicte no entra dins aquest grup?
Doncs depèn. Ara té noms i cognoms. És referèndum a Escòcia. És referèndum a Nova Caledònia.
I això què ha canviat en el context espanyol?
Que cada cop és més difícil explicar que aquí no poses unes urnes...
"El PSOE està pagant un cost altíssim, però sense disputar-li la batalla cultural a la dreta i l'extrema dreta. No servirà de res. S'haurà immolat per res"
Pel que vam veure l'1-O... La reacció internacional va ser la que va ser.
Nosaltres el que hem de fer és obrir portes internacionals. També som conscients del pes que té Espanya a les institucions europees, que és moltíssim. Ningú no mourà un dit si no es va fer després de l'1-O. Ara bé, si un dels temes de l'ordre del dia a Europa són els referèndums d'autodeterminació, aquí tenim una pista. Com també tenim una pista en la feina que s'està fent al Parlament Europeu o des de Ginebra. Són elements concrets. I hi ha un altre tema: la sobirania que ha de tenir el Govern de la Generalitat.
Tampoc no hi confien?
La tesi d'ERC tampoc no va per aquí. La setmana que ve es portarà la llei catalana de lloguers al Tribunal Constitucional. A nosaltres ens agradaria que la resposta del Govern de la Generalitat i del Parlament fos tornar a aprovar la llei. D'això volem parlar nosaltres i no tant d'aquestes maneres d'explicar el bloqueig polític que té ERC.
I la tesi de Junts?
Nosaltres tampoc no compartim el concepte d'unilateralitat buit que està tirant Junts per Catalunya. Nosaltres volem parlar de fets i polítiques concretes. I aquests fets i polítiques concretes han de passar pel conflicte. Perquè és obvi que el govern espanyol, per molt que sigui més amable, continua sistemàticament dinamitant la sobirania del Govern i el Parlament.
Suposo que la política és cavalcar contradiccions. Però com casa donar suport a una investidura, com mai no ho havia fet la CUP, i discrepar tan obertament de l'estratègia en tants àmbits?
Després de l'octubre del 2017, després la presó, l'exili i la repressió, i després de la legislatura simbòlica que no ens va dur enlloc, cal un canvi de cicle. I cal un canvi de cicle des de diverses perspectives. Cal que l'independentisme expliqui al país amb una política concreta de govern que és molt millor que un govern del PSC. Cal fer polítiques concretes de garantia de drets. I cal fer un front comú contra la violència de l'Estat. Amb aquesta idea de canvi de cicle, que ens porta a preparar les condicions per tornar a generar un conflicte prou gros, la CUP arriba a un acord polític amb ERC que disposa dels elements centrals. Arribem a un acord que parla d'una prova pilot de la renda bàsica, d'una empresa pública d'energia, de millorar la sanitat pública, de preparar les condicions per tornar a exercir el dret a l'autodeterminació... Per nosaltres això no és una contradicció.
I la primera setmana de Govern Aragonès un desnonament i la segona setmana la renúncia a la via unilateral...
És que la situació a Catalunya és d'ofec. És una olla de pressió. Un desnonament el primer dia de Govern és una metàfora que explica molt bé la situació. I la CUP en aquest acord amb ERC planteja una nova llei d'habitatge i que en els desnonaments no pugui haver-hi els antiavalots. Reforça aquest marc. I en relació amb les cartes creuades, és que l'independentisme té diferents maneres d'entendre com s'ha d'abordar aquest nou cicle. ERC té la tesi que aquest govern espanyol ens portarà a una solució del conflicte. Junts té una tesi en què la unilateralitat per se ens portarà a la ruptura. I nosaltres fem una anàlisi material que diu: d'acord, ara mateix no tenim les condicions per generar un nou conflicte a l'Estat, però les hem de construir al més aviat possible. Un any, dos anys.
Quin marcatge farà la CUP? Us plantegeu retirar el suport si veieu que no s'avança cap enlloc?
Sí, clar. Nosaltres arribem a un acord que marca el terreny de joc del Govern. Si el Govern no compleix, nosaltres no complirem. La CUP en aquestes coses és transparent. Som portaveus de la nostra militància. Hem d'actuar en conseqüència. Posarem totes les condicions perquè es compleixi. Si no compleix, seran ells els qui hauran trencat el contracte.
"Nosaltres arribem a un acord que marca el terreny de joc del Govern. Si el Govern no compleix, nosaltres no complirem"
Estan disposats a rebaixar una mica la pressió sobre la taula de diàleg per donar-li una oportunitat?
És que, malauradament, no cal ni pujar ni abaixar la pressió. La taula de diàleg, que de moment és un títol, no va enlloc. Una taula de diàleg que no pot parlar d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Es podrà parlar de tot, però no fora de la Constitució. Si és que a la Mesa del Congrés ens van vetar una part d'una moció perquè "no era constitucional". ¿Tu creus que, si és incapaç de garantir el debat parlamentari, estarà disposat a parlar d'un referèndum d'autodeterminació utilitzant la Constitució com una eina i no com un cadenat? M'encantaria equivocar-me, però és que això no passarà.
Plantegen sincronitzar el referèndum amb el d'Escòcia. Per què?
Plantegem que si el d'Escòcia està posant a l'ordre del dia europeu el referèndum d'autodeterminació, que puguem pujar-nos al carro. No cal que sigui el mateix dia, però que aprofitem que el debat està sobre la taula. I que el Regne Unit li fa de mirall a Espanya. De la mateixa manera que moltes altres coses, com el procés de justícia europea que ha iniciat Cuixart. Es tracta de reforçar aquest joc de miralls per, a poc a poc, minar la imatge pública de l'Estat a la comunitat internacional.
No es corre el risc de viure de victòries morals?
No, perquè la batalla pels drets civils independentistes acaba revertint en els drets civils i polítics de tota la ciutadania europea. Tot el litigi sobre les ordres de detenció de Puigdemont, Comín i Ponsatí, si això es perd, tota la ciutadania europea perd un dret fonamental: que no et puguin extradir al marge de si el judici és just o si la persecució és política. Si perdem nosaltres, perd tota Europa. Victòries morals són les de l'Estat quan dona indults i obliga Junqueras a fer una carta. Perquè el que hi ha darrere la carta sembla que sigui un pacte.
Sense un acord amb l'Estat, què diferenciaria aquest referèndum de l'1-O?
És que segurament a l'Estat se l'ha de desbordar. Perquè el govern espanyol per si sol no posarà unes urnes. Hem de desbordar-lo una vegada i una altra. Desbordar-lo fins forçar-lo a pactar. Això vol dir que si fem un altre referèndum unilateral l'Estat el validarà? Segurament no. Ara bé, això no treu que la solució del referèndum sigui la millor.
Però al final la meta és la mateixa: acabar asseguts en una taula amb l'Estat.
És decidir el futur polític del nostre poble en llibertat. Òbviament tenim un Estat en contra i caldrà que s'hi posi bé. Però aquest Estat està construït sobre la idea de la unitat indivisible. L'article 2 de la Constitució, explica Solé i Tura a les seves memòries, ve redactat des de La Moncloa o El Pardo... Segurament la segona. Els militars amenaçant amb el soroll de sabres una vegada més perquè no es parlés de nacions alternatives. L'Estat espanyol no facilitarà si no se'l força. Tenim l'obligació política de generar les condicions perquè no hi hagi més remei.
"Nosaltres no donem cent dies de gràcia al Govern perquè la situació és molt límit"
Li donen cent dies de gràcia a Jaume Giró?
Nosaltres no donem cent dies de gràcia al Govern perquè la situació és molt límit. La negociació pel Govern de la Generalitat ha estat llarguíssima i duríssima. I la CUP ha tingut un paper fonamental. Per tant, la gràcia està més que passada. La situació és límit i calen polítiques econòmiques, en el cas del senyor Giró, que estiguin a l'alçada. Aquest senyor és el que ha d'iniciar els treballs per una banca pública. Això és el que volem veure si fa. Si no ho fa, ho posarem sobre la taula.
I hi confien...?
No és un perfil que a nosaltres ens sembli adequat. Però nosaltres no estem al Govern. Ni el perfil del senyor Giró, ni el de la consellera de Justícia. Ella va ser diputada aquí pel PDeCAT, i va ser una de les persones que va presentar l'esmena dels desnonaments exprés. No ens semblen bons perfils. Però el que nosaltres volem són gestos.
Quines condicions per negociar els pressupostos?
D'aquí als pressupostos queda molt. Nosaltres tenim un acord amb ERC i per extensió amb el Govern de la Generalitat que volem que es compleixi. Aquestes són les condicions. Hi ha coses molt senzilles que ja es poden començar a fer. La ciutadania va votar més independentisme i més esquerres. Que el Govern faci el que ha de fer.
Semblava que per primer cop, després del 14-F, s'obria seriosament el debat dins la CUP sobre entrar a formar part del Govern. Al final en van quedar fora. Per decisió pròpia o dels altres?
No. Perquè nosaltres fem l'anàlisi que la CUP és molt més útil a la Mesa del Parlament, fent d'oposició, fent feina organitzativa i articuladora. La CUP marca el terreny de joc del Govern, que és bastant més important que discutir si volem una conselleria o una altra.
Però fins ara això ja és el que han vingut fent.
Sí... Però no sempre ha tingut la capacitat de marcar un acord de Govern. Això no havia passat mai. La CUP va tenir la capacitat de posar el referèndum d'autodeterminació a l'agenda pública amb el famós "referèndum o referèndum" d'Anna Gabriel a Puigdemont. Això canvia la història política de Catalunya. La CUP està tornant a fer el mateix. No sé si amb la mateixa transcendència, però sí marcar el terreny de joc i les condicions.
S'ha criticat que la CUP s'ho mira des de fora, que no assumeix responsabilitats...
La CUP està a la Mesa del Parlament, que és un dels focus de conflicte que hi haurà quan el Tribunal Constitucional tombi la llei de lloguers. Assumim responsabilitats allà on pensem que som més útils. I allà hi som disposades a assumir el que faci falta. Tant que parlem de l'1-O... La CUP aquell dia, que no estava al Govern, assumeix moltíssimes responsabilitats al territori, a les escoles...
"Podemos no està podent fer política transformadora. És un govern amb bona voluntat, però que en la política dura és un govern de dreta, conservador"
Al final el Govern l'acaben formant els mateixos partits. I estem veient les mateixes diferències estratègiques i suspicàcies.
Esperem que no sigui així i que no hi hagi un espectacle com el de la legislatura anterior. Que en una coalició de govern hi hagi diferències, privades o públiques, és normal. També és cert, i no hem d'oblidar-ho, que aquí hi ha una pressió repressiva altíssima. I això ho dificulta tot molt.
Parlem de l'altre govern de coalició, l'espanyol. S'ha notat la presència de Podemos i els comuns en aquest any llarg?
Tenen una tesi diferent a la nostra. Amb el famós "asalto a los cielos", analitzaven que per canviar Espanya havien d'entrar per dalt i formar part del govern i fer canvis substancials. La realitat és que no està sent cert. No s'està convertint en fets. El govern amb el PSOE no s'ha caracteritzat per fer polítiques econòmiques gaire diferents d'un govern del PP. Ni per fer polítiques de garantia de drets. La llei trans, la llei d'habitatge... L'única excepció ha estat Yolanda Díaz amb els ERTO. No estan podent fer política transformadora. És un govern amb bona voluntat, però que en la política dura és un govern de dreta, conservador. I debats com el de la renovació del CGPJ evidencien que Podemos està intentant entrar a les estructures de l'Estat. I les estructures de l'Estat, amb els dos grans partits, ho rebutgen sistemàticament. El balanç no és positiu.
No està trencant certs motlles? Penso, per exemple, en la figura de Pablo Iglesias en relació a Catalunya.
Però un govern es caracteritza per les polítiques que fa. Què ha fet Pablo Iglesias en concret en relació al conflicte a Catalunya? No hi ha hagut un canvi substancial. Nosaltres no ho hem notat. Ha votat a favor de la tramitació de la llei d'amnistia? Faltaria més. Ha votat a favor de la tramitació de la llei trans? Faltaria més. Ara, això no s'ha transformat en gestos concrets. Si vols, deixem Catalunya. Parlem de la factura de la llum. Què ha fet Alberto Garzón per garantir que la llum no pugi? No ha fet res.
Zero confiança, doncs.
És que crec que Podemos ha quedat pres del marc del PSOE. I el marc del PSOE té molts límits en perspectiva transformadora. En l'àmbit nacional: aquí ningú no ha posat unes urnes per un referèndum ni ha frenat la repressió. I en l'àmbit econòmic i de seguretat. Mana el PSOE i han quedat presos.
El panorama que queda ara. A Catalunya, l'independentisme guanya múscul. I a Espanya, la lògica inversa: replegament, victòria aclaparadora d'Ayuso, el protagonisme de Vox... Què en pot sortir de tot això?
A Catalunya tenim un tresor que hem de continuar cultivant: l'independentisme s'escora cada cop més a l'esquerra. Per això és tan important el que faci aquest Govern. I a Madrid, que de moment no a Espanya, hi ha un procés de dretanització vertiginós. Això s'ha vist també al Congrés. Situacions com que no puguem criticar la monarquia, però Vox pugui presentar una iniciativa per il·legalitzar els partits independentistes. Això no se'n va a la dreta perquè sí. El PSOE ha renunciat a lliurar una batalla cultural. Quan Vox planteja polítiques masclistes, la resposta unànime de tots és més feminisme. Quan planteja polítiques contra els drets de les catalanes, per què la resposta és així de tíbia? Per què els indults i no unes urnes? És pa per avui i gana per demà.