No li queda cap pèl a la llengua. Bé, de fet no l'hi ha tingut mai. Manuel Milián Mestre (Forcall, 1943) va ser un dels fundadors d'Alianza Popular, que acabaria refundant-se en el Partit Popular. Ell va ser la veu i l'oïda de Manuel Fraga a Catalunya. Dit d'una altra manera, exercia per als populars d'intèrpret del catalanisme polític. Fins que Jose María Aznar va agafar les regnes del partit, motiu pel qual va acabar estripant el carnet l'any 2000. Ja no exerceix, però continua connectat a la política des del seu despatx inundat de llibres i papers a Foment del Treball. Segons Milián Mestre, amb Aznar va començar la destrucció del PP, un procés que acabaria de rematar Mariano Rajoy. No confia en la capacitat de Pablo Casado per reflotar el partit, aposta per facilitar la investidura de Pedro Sánchez i té clar que VOX té la seva gènesi en la crisi del PP.
Pablo Casado hauria de posar-s'hi bé per afavorir la investidura de Pedro Sánchez?
No només s'hi hauria de posar bé, si fos intel·ligent i hi hagués una estratègia correcta al Partit Popular, hauria d'oferir el vot positiu o l'abstenció a Pedro Sánchez perquè pugui tenir la garantia de no haver de pactar amb ningú que després el posés en un compromís. Això seria visió d'estat, cosa que fins ara no ha demostrat el PP dels últims anys. Ara tenia una oportunitat que no ha aprofitat, però hi ha una segona ronda.
Casado hauria d'oferir el vot positiu o l'abstenció a Pedro Sánchez
Un sentit d'estat que és el que va tenir el PSOE amb Rajoy el 2016.
Exactament.
Quin pes creu que ha tingut la qüestió catalana en el fracàs de la investidura?
Jo estic convençut que si la investidura ha fracassat és pel tema nacionalista català, encara que no hagi sigut explícit. Per la no fiabilitat de Pablo Iglesias en aquest aspecte. Pel compromís ambigu amb la senyora Ada Colau. No és fiable i qualsevol governant que té un problema tan gruixut com és aquest no pot anar amb un soci d'aquesta naturalesa, que distorsionarà tot el pla operatiu i analític. Perquè no podem oblidar que l'objectiu fonamental del senyor Pablo Iglesias és destruir el sistema que tenim avui en dia a Espanya. Vol canviar-ho tot i enviar-nos a una era postsoviètica.
I tot això sense que PSOE i Podemos sumin majoria absoluta, per tant, necessitant el suport per governar de l'independentisme.
I aquí entren en joc dos factors molt perillosos en aquesta conjuntura política. Un és el tema basc, que comporta una memòria molt cruel. Si ells tenen els privilegis que tenen és perquè han tingut els morts damunt la taula, que no em vinguin amb històries. El senyor Suárez es va abaixar els pantalons davant dels morts. Ells el que volen és mantenir aquest estatus de privilegi, per tant faran sempre aquest acompanyament pragmàtic. Però aquí hi ha una altra part, els senyors que posaven els morts, que no eren el PNB. I aquests senyors volen redempció política. Jo havia patit les conseqüències d'ETA directament, perquè quan van matar Ernest Lluch anaven a matar dues persones més, a Luís del Olmo i a mi. Jo vaig enxampar el comando a la porta de casa meva a les dues de la matinada estudiant casa meva, venia d'un sopar amb el Cuní. Vaig avisar immediatament la policia. En definitiva, quan hi ha aquesta cultura de la violència que han practicat els bascos, això és un handicap molt gran per poder-te recolzar en ells. I hi ha un altre factor molt seriós, que per mi és un error tàctic, que és que ERC es casi al Congrés amb aquesta gent. No entenc aquesta aliança amb Bildu.
Però ERC ha acabat adoptant una actitud que denota més sentit d'estat que no pas la del PP.
Jo no et dic que no, dic que no entenc l'aliança quan el contaminant és el País Basc. Amb la posició d'ERC a la investidura estic d'acord, però jo l'hauria fet sense ells. Però si ho mirem en la perspectiva general, sí, ERC ha tingut més sentit d'Estat que Pablo Casado, però és una posició a curt termini, utilitarista. Jo li dono suport a vostè i a partir d'aquí alguna cosa ens haurà de tornar. I aquí l'anècdota del llibre de contes de Junqueras que Rufián va regalar a Sánchez va ser molt clara. Un analista intel·ligent s'adona que hi ha tot un llenguatge gestual que marca un camí. En qualsevol cas, aquí ara el gran problema és Catalunya, no el País Basc. L'estratègia de Catalunya planteja un desafiament molt gran per a l'estat espanyol. O resolen aquest problema o tot quedarà enverinat.
Per resoldre un gran problema s'ha de seure a la taula amb qui sigui, amb Satanàs en persona si convé
I com es resol el problema si s'aixequen de la taula de negociació? No seria més pràctic assumir una diàleg bilateral?
Jo crec que per resoldre un gran problema s'ha de seure a la taula amb qui sigui, amb Satanàs en persona si convé. Això ho he tingut sempre com un principi operatiu en la vida pública. La política és l'art del possible, ergo tu has de seure en una taula per veure com domestiques els catalans que volen la independència i com rebaixes el fum i arribes a una entesa. Jo els últims informes que havia fet anaven en aquest sentit. La proposta d'àrbitre, que no relator, surt d'un informe meu. I jo vaig proposar tres noms: Miquel Roca, López Burniol i Joan Rosell. Catalans molt reconeguts que podien fer de pont per estructurar una solució.
Qui fa volar els ponts va ser precisament el PP.
El PP no ha entès mai el problema de Catalunya i t'ho dic amb coneixement de causa. Et posaré un exemple històric. Quan s'estava fundant el partit, a Madrid, encara en vida de Franco, va venir Fraga i vam reunir-nos per tancar els últims documents sobre l'estratègia del partit. Érem unes 10 persones, el nucli fundacional. Quan ens trobàvem en plena discussió tothom donava per fet que el tema basc i català es resoldrien, que es trobarien solucions, i que per virtut de la democràcia es resoldrien els problemes. En aquell moment vaig demanar la paraula per dir que no hi estava d'acord. Li vaig dir, "Don Manuel, no hi estic d'acord: els bascos venen a buscar-te i et disparen un tret al clatell, els catalans, en canvi mai, et posaran cap pistola ni bomba, somriuen, però en el moment de la veritat els catalans et treuen un bisturí i et tallen de dalt a baix, finament, perquè els catalans som florentins, no entrem al xoc, operem amb la paraula i l'habilitat". I Fraga es va quedar pensatiu. I des d'aleshores em va consultar cadascun dels passos que es prenien a Catalunya. Això va funcionar fins l'any 2000. L'any 96, el pacte del Majestic va ser resultat de dos o tres anys anteriors durant els quals Pujol i jo ens reuníem cada 15 o 30 dies per intercanviar informació allà al Palau de la Generalitat. I jo immediatament després enviava un informe a Fraga, a Rato, que era el meu cap, i a Álvarez-Cascos. Quan va arribar Aznar això es va acabar. Jo crec que el desastre d'Espanya i de Catalunya neix amb Aznar l'any 2000. Es va carregar el cordó umbilical que havia funcionat sempre des de la transició, discretament. Fraga em va trucar plorant perquè no marxés del partit, però jo ja no aguantava més les misèries del senyor Aznar.
Fraga i Pujol es van entendre sempre
Vist amb perspectiva, es pot afirmar que el PP ha decidit abandonar Catalunya? Perquè ara mateix aquí és una força residual.
Mira, ara faré una acusació. Per mi hi ha hagut dos personatges nefastos per la història d'Espanya i Catalunya, un és José María Aznar i l'altre és Mariano Rajoy. I tinc informes que així ho corroboren, que tinc pensat publicar. El senyor Aznar no entén Catalunya, no en té ni punyetera idea de Catalunya. Va començar a ufanar-se de la majoria absoluta que havia aconseguit gràcies a Pujol i el va acabar engegant a passeig, amb el 'Pujol, enano, habla castellano'. Fraga i Pujol es van entendre sempre.
I després apareix Rajoy.
I en lloc de revisar l'estratègia d'Aznar, la multiplica, amb l'error descomunal de posar aquí una persona que no en té ni idea sobre Catalunya, la vallisoletana Soraya Sáenz de Santamaría. No sé qui els va orientar, sí que sé que el senyor Moragas va dir a Rajoy que no patís, que els catalans acabarien enfrontats entre ells i es resoldria el problema. I en tot això hi ha un element clau, la interpretació potencial de l'efecte anticatalà utilitzat diabòlicament per guanyar eleccions a Espanya.
El desastre d'Espanya i de Catalunya neix amb Aznar l'any 2000
Alimentar l'anticatalanisme per guanyar vots fora de Catalunya.
I aquesta acusació la puc fer de manera clara i explícita. I no només això, hi ha persones ara allunyades del partit que ho poden acreditar. Tinc cartes. Just fa unes setmanes una persona que era al Consell de Ministres amb un càrrec molt alt va dir-me en un escrit que aquest va ser el gran error d'aquells personatges. La suma d'errors d'Aznar i Rajoy per via de l'utilitarisme electoral porta al desgavell on som ara. I ja el despropòsit més gran és enviar aquí la senyora Álvarez de Toledo. Hi ha una carta meva a Casado l'endemà de les eleccions, fent-li una crítica ferotge com a fundador del partit, per la barbaritat que havia fet a Catalunya i el despropòsit màxim que havia estat portar aquesta senyora.
I hi va haver resposta?
Sí, la vaig tenir fa un mes. Diu que no em desanimi, que el partit tornarà a florir a Catalunya. No en té ni idea. És impossible.
O sigui que el PP no té futur a Catalunya?
Tal com està ara, no. Hi ha una gran part de Catalunya que està políticament orfe. Per exemple jo, que no sé a qui votar. Jo aquí no trobo partit.
Aznar i Rajoy són dos personatges nefastos per la història d'Espanya i Catalunya
Ciutadans pot arribar a ocupar l'espai del PP?
No. Ciutadans és una amalgama. No tenen una identitat d'origen, tenen una oportunitat d'origen, que és fer de partit frontissa per equilibrar, que és el que jugava Jordi Pujol amb CiU. A partir del moment que volen renunciar a aquesta carta per aspirar ells a liderar la dreta, la pifien. No veig sortida a l'actual estratègia de Cs. El PP ha comès un error descomunal, la prostitució de la corrupció. S'ha prostituït. Un partit que va néixer com a democristià, amb una visió ètica molt severa, ha apartat la seva partida de naixement i s'ha convertit en el pragmatisme dels interessos de les butxaques i les carteres. I això ha estat un desastre que s'ha produït a partir del senyor Aznar. Quan arriba el senyor Aznar esclata l'escàndol de València. La corrupció de veritat arriba amb Aznar. I Rajoy no l'atura. S'han pervertit les essències del PP. O el partit es reconcilia amb les seves idees fundacionals o no té futur.
I això ho pot fer Casado?
Si ho sap entendre, podria ajudar a fer-ho, però crec que el PP avui en dia no té un líder de veritat. Li falta consistència.
El PP ha quedat destruït, comença Aznar i ho remata Rajoy
VOX és ultradreta?
VOX a vegades s'expressa en l'ultradreta. Em temo que dins de VOX hi ha un refugi del falangisme i del franquisme. Si tu consideres que el franquisme és ultradreta, com va ser evidentment, doncs VOX és ultradreta. Els seus components són el ressentiment, un ressentiment a ETA evident; l'anticatalanisme, que el projecta el seu fundador Vidal-Quadras; el neofranquisme i la dreta feixista.
Per tant, la crisi que viu el PP explica el naixement i l'auge de VOX?
Sí, no en tinc cap dubte. L'ala més radical del PP se n'ha anat a VOX. Qui ha cultivat a Abascal és el PP, Esperanza Aguirre i companyia.
Ho dic perquè hi ha qui diu que és VOX és conseqüència de l'independentisme.
No. VOX és conseqüència de la deflagració que es produeix al si del PP. Marxen uns radicals que no estan d'acord amb la tolerància que el PP expressa amb Catalunya. Tolerància que l'expressen de manera molt gràfica Rajoy i Soraya, que de boca diuen moltes coses i després no fan res. Perquè van parlar de l'Operació Diàleg però aquí no van fer res. El partit ha quedat destruït, comença Aznar i ho remata Rajoy.
