El president d’ERC, Oriol Junqueras, explica en una conversa amb ElNacional la raó que el va portar a escriure el seu llibre Parlant amb tu d’amor i llibertat. Es tracta, segons relata, d'"una mena d'antologia de la literatura universal, una mena de canon”, en què recull des d’un text gravat en pedra fa més 3.000 anys que Akhenaton va dedicar a Nefertiti fins a una cançó de Txarango. Es tracta d’una obra sobre literatura, sobre amor a la literatura. I això no obstant, és inevitable que també la política recorri les seves pàgines.

“Els clàssics ens ajuden a tots perquè són universals. Són capaços d’inspirar a persones de totes les èpoques i tots els llocs del món”, explica. També és un repàs per la literatura d’amor i el tu que apareix al títol és la seva esposa, Neus, però també es dirigeix a un tu abstracte i ficcionat.

Escrit a les diferents presons que ha recorregut des que va ser empresonat per la seva participació a l’1-O, hi recrea converses amb Horaci o una carta que rep de Miquel Martí i Pol, recull poemes de Walt Whitman i textos de Shakesperare, entre d'altres.

Tot plegat, en un seguit de cartes sense un ordre cronològic concret i on també hi evoca moments complicats que ha hagut de viure aquests darrers anys com el dia que va explicar als seus fills que hauria d’anar a la presó.

Vaig explicar als meus fills que era probable que anés a la presó i que seria per plantar una llavor de la llibertat, la democràcia i un país millor

“Anar a la presó forma part d’aquest camí cap a la llibertat. Vaig explicar als meus fills que era probable que anés a la presó i que si hi anava seria per plantar una llavor de la llibertat, la democràcia i un país millor per a tothom”, explica en recordar la carta on evoca la conversa amb els fills a Collserola

“El nostre objectiu és precisament garantir que siguem els últims que hem passat per la presó, per defensar la llibertat, la democràcia i la justícia”, explica: “La nostra presó tindrà tant més sentit en la mesura que sigui una garantia, una eina que alliberi les generacions futures d’aquest peatge carcerari”.

Però el text també serveix d'excusa per parlar sobre l’estratègia política que han apuntalat els republicans els darrers anys i l'objectiu de "ser molts". “Hem de ser forts, perquè quan algú diu que per guanyar cal ser menys segurament és perquè no ha entès que en democràcia guanyen els que són més, no els que menys, i en democràcia el mèrit és ser cada vegada més, en créixer convèncer, en sumar i no en restar, en ser seductor i construir consensos”, argumenta en un retret implícit a aquells que discuteixen la defensa dels republicans d’eixamplar la base.

De fet, assegura que aquesta és la feina de “qualsevol demòcrata i de qualsevol època”. Recorda que fa uns anys els independentismes eren “poquíssims”. De fet, ironitza que a la universitat va descobrir que hi havia un altre independentistes i ho va trobar "força sorprenent".

Nosaltres ho hem sigut sempre [independentistes], i és evident que alguna cosa hem fet prou bé perquè ara n’hi hagi molts més

“Nosaltres ho hem sigut sempre, i és evident que alguna cosa hem fet prou bé perquè ara n’hi hagi molts més”, sosté. Per això retreu, i aquí la cleca als socis de JxCat és evident, que “pot haver algú que hi acabi d’arribar i perquè acaba d’arribar no acabi de ser conscient de la importància de saber sumar i saber guanyar”.

El poema de Martí i Pol I, sobretot, no oblidis que el teu temps... tampoc podia faltar en aquesta antologia. “No hem de desertar i no desertem dels nostres compromisos i em sento molt orgullós de no desertar mai. Malgrat les dificultats concretes que puguem anar trobant en el camí serem capaços de guanyar”, sentencia Junqueras.