Fa una dècada que Jéssica Albiach (València, 1979) va canviar el País Valencià per Catalunya. Poc abans, aquell juliol de 2010 de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, va desplaçar-se expressament fins a Barcelona per participar a la manifestació de protesta contra el cop de la justícia espanyola. Allò acabaria sent el tret de sortida del procés. I com Montilla, ella —que es declara no independentista— era allà.
Onze anys després, acaba de consolidar el seu lideratge proclamant-se com la candidata a la presidència de la Generalitat per Catalunya en Comú. Si hi arriba, afirma en aquesta entrevista a ElNacional.cat, que el primer que farà com a presidenta serà visitar els presos polítics, si és que encara són entre reixes.
Amb un somriure permanent que li amoroseix el to, no dubta a criticar amb contundència l'actitud no només de JxCat, sinó també dels dos partits amb qui aspira a poder teixir aliances, ERC i el PSC. Als socialistes els retreu que vagin al darrere dels vots de Cs, als republicans, que no s'hagin sabut "emancipar" de JxCat. Entén que l'independentisme es malfiï de Pedro Sánchez, però es mostra convençuda que el president espanyol seguirà collat a la taula de negociació per necessitat.
Foto: Sergi Alcàzar
Vostè dimecres es va sentir representada pel Govern de la Generalitat i el president Torra?
A mi em va resultar sorprenent la composició de la delegació catalana, perquè semblava més una delegació de partits que una delegació del Govern. D'altra banda també sabem que el president Torra el que ha volgut és preparar aquesta primera reunió amb les entitats independentistes i no amb altres forces polítiques que formen part de la taula de diàleg amb Catalunya. M'agradaria que per les properes reunions sí que ens tingués en compte. El que vull és quedar-me amb la foto que vam veure. Una imatge val més que mil paraules i ahir per primera vegada vam començar a trencar la lògica que veníem arrossegant del PP que actuava com a mur de contenció per al diàleg i la democràcia. Per tant, entenc les reticències. Nosaltres també hem anat veient com JxCat ha anat posant diverses excuses per a la celebració de la reunió. Primer era el tema del relator i del mediador, després va ser el tema de la data... Per mi el més important és quedar-nos amb la foto, entenc les reticències i el més important és que no s'utilitzi la taula com a munició electoral.
El més important és que no s'utilitzi la taula com a munició electoral. JxCat és més part de l'estratègia del bloqueig. Els animo a canviar aquesta posició i permetre no només els pressupostos sinó que la taula funcioni
Retreu que no els hagin tingut en compte per a les reunions preparatòries de la taula, vol dir això que per la seva banda el govern PSOE-Podemos hauria hagut de tenir en compte també el PP, Cs i VOX?
Hi ha una gran diferència i és que el PP i Cs són part del problema i no de la solució. En canvi nosaltres des del primer moment hem estat defensant el diàleg en l'àmbit estatal. No només nosaltres, sinó també Pablo Iglesias. No entenc que no s'hagi comptat amb nosaltres que des del primer moment hem defensat aquesta taula, la portàvem a la campanya de les generals com una de les nostres mesures estrella.
Fa l'efecte que es refia més d'ERC que de JxCat...
A mi parlar en termes de confiança quan estem parlant de política no m'agrada gaire. Prefereixo parlar de fets. I la realitat és que sí que hem vist un gir en els últims temps amb ERC, que sí que va permetre la investidura del govern de coalició progressista a l'Estat, també hem vist que en la votació del sostre de despesa ha permès aquest primer pas per acabar amb els pressupostos de Montoro, i en canvi JxCat està formant més part de l'estratègia del bloqueig. Jo els animo a canviar aquesta posició i permetre no només els pressupostos sinó que la taula funcioni.
Quina esperança es pot tenir en la taula amb una convocatòria electoral a la vista?
Jo crec que no podíem perdre ni un sol segon en el funcionament d'aquesta taula, per això vam dir que quan més aviat millor. Ara bé, sí que tenim clar que com que la resolució del conflicte no serà fàcil ni ràpida, serà el proper govern de la Generalitat el que acabarà aprofundint en les solucions.
Per tant, pot ser que hi hagi un canvi estratègic en la part catalana?
Segurament el nou govern creurà més fermament en el diàleg, perquè ara tenim dubtes d'una de les dues parts. S'ha parlat molt de si a la taula hi havia dues parts representades o tres. Jo tinc les meves sospites que anessin amb una sola veu per part del Govern de la Generalitat. I estic convençuda que el següent govern hi anirà amb una sola veu.
Llavors, a la Moncloa apostaran per anar allargant la cosa fins que no hi hagi nou govern?
Hi ha una cosa que és important destacar, el diàleg ja no forma part del patrimoni de cap partit, forma part del país, ja és d'una majoria de catalans. I crec que aquesta és la millor garantia que tant la part catalana com l'espanyola comencin a funcionar. No en base a la fe ni a la confiança sinó en base als fets anirem sabent si realment s'està apostant pel diàleg.
Entenc que hi hagi qui no es fia de Sánchez. Però crec que Sánchez no anirà cremant cartutxos ni trencant ponts perquè sap que en algun moment ens pot tornar a necessitar
Entén que hi hagi qui no es refia de Pedro Sánchez?
Ho entenc perfectament. Perquè hem vist com Pedro Sánchez ha anat donant bandades. Primer va parlar de plurinacionalitat, després del 155. Ara hem vist com nosaltres l'hem arrossegat. Però insisteixo que no és qüestió de confiança, és una qüestió de quines majories o minores necessites. És evident que hem arrossegat el PSOE cap al reconeixement del conflicte i cap al diàleg
El PSOE necessita ERC i els comuns, això segurament l'ha forçat al diàleg, però quines garanties hi ha que un cop obtingui el suport d'ERC als pressupostos —si l'acaba obtenint— no s'acabarà aixecant de la taula?
Perquè la vida és molt llarga. I passen moltíssimes coses en molt poc temps. Ningú imaginava fa uns mesos que ara mateix tindríem una taula de diàleg. Jo crec que Pedro Sánchez no anirà cremant cartutxos ni trencant ponts perquè sap que en algun moment determinat ens pot tornar a necessitar.
Foto: Sergi Alcàzar
El primer que hem de fer és resoldre la situació dels presos i les preses polítiques
Es pot arribar a una solució acordada mentre hi hagi presos i exiliats, o és imprescindible que surtin?
Nosaltres durant la campanya parlàvem de diàleg, llibertat i solucions. Per això la importància de la reforma del Codi Penal que nosaltres estem promovent. El primer que hem de fer és resoldre la situació dels presos i les preses polítiques i a partir d'aquí estem convençudes que el diàleg serà molt més sincer, molt més profund i arribaran més fàcilment les solucions.
De fet Calvo va preguntar a la taula de diàleg si traient els presos s'acabava el problema...
Jo crec que és un error. És mirar només una part de la foto. Necessitem la llibertat des del punt de vista humà, jurídic i també polític, i a partir d'aquí necessitem resoldre que hi ha més de dos milions de catalans i catalanes que volen decidir lliurement el seu futur.
La reforma del Codi Penal per eliminar o esmenar el delicte de sedició, és només pels presos?
Evidentment a nosaltres se'ns acut i una de les principals raons per les quals comencem a treballar la reforma del Codi Penal és per la llibertat dels presos independentistes. Ara bé, també pot tenir conseqüències pel que fa al dret a protesta. Tenim els vaguistes, els qui aturen desnonaments, que també se'n veuran beneficiats. I ens situaria a nivell dels estàndards europeus.
Les paraules d'Iceta sempre són incertes, va canviant de criteri en funció de les enquestes. La mesura d'incorporar el delicte d'atemptat a la Constitució és electoralista per part del PSC, que busca els vots de Cs
I la contraproposta d'Iceta d'incorporar el delicte d'atemptat contra la Constitució?
Les paraules d'Iceta sempre són incertes, perquè veiem que va canviant sovint de criteri en funció de les enquestes i de quan són les eleccions. Ho vam veure amb la negociació de pressupostos, que va ser el primer que es va postular per negociar, després va dir que no perquè hi havia generals. I ara fa una mica el mateix. L'hem escoltat parlar d'indults, després va desaparèixer i callar pel que fa a l'indult, també l'hem escoltat parlar de reforma del Codi Penal i ara apareix amb la idea aquesta de l'atemptat. Nosaltres creiem que és una mesura electoralista per part del PSC que va en busca dels vots de Cs i si arriben a fer la proposta, doncs ja la veurem.
És possible que d'aquesta taula en surti un referèndum d'autodeterminació?
No vull avançar-me, però és una de les propostes que hi ha damunt la taula. Nosaltres sempre ho hem portat al programa electoral. Ara, també tenim clar que el referèndum no arribarà ni demà ni demà passat. Per tant hem de començar a fer passes i hi ha molts aspectes en els quals podem anar treballant, per exemple en una reforma del sistema de finançament que ara mateix és injust, amb el blindatge de la immersió lingüística i del català en l'àmbit europeu, amb el deute de l'Estat amb Catalunya amb Mossos, infraestructures o dependència... Hem d'anar avançant i veure com van funcionant les passes.
Però vostè creu que tot això sedueix aquests més de dos milions de catalans de què parlava?
Crec que són molt conscients de la necessitat que té ara mateix el país de començar a caminar. És com començar a anar en bicicleta, primer has de començar a pedalar. I una vegada totes aquestes qüestions comencin a estar solucionades, estic convençuda que en algun moment també es podrà votar, òbviament.
Foto: Sergi Alcàzar
A mi no m'agradaria una consulta on o tot es queda igual o anem a la independència
Sobre aquesta consulta final que preveu l'acord PSOE-ERC, una de les darreres propostes, que ha fet l'expresident Mas, és que es pugui votar en lloc de sí o no a la independència, triar entre la independència i la proposta que posi l'Estat espanyol sobre la taula, com per exemple una reforma de l'Estatut. Els sembla raonable?
A mi no m'agradaria una consulta on o tot es queda igual o anem a la independència. Nosaltres som coherents amb el programa electoral i defensem una república federal en clau plurinacional que té una relació confederal o bilateral amb Catalunya. Un paradigma de sobiranies compartides on nosaltres negociem quines competències volem assumir.
Per tant, sí que els semblaria una bona fórmula?
Exacte.
Què és més urgent, un referèndum sobre la independència o un sobre la monarquia?
No cal escollir. I a l'hora s'ha de ser realista. Ara mateix hi ha un govern de coalició progressista en el qual a nosaltres ens agradaria tenir molta més força però reconeixem que tenim una força reduïda. Crec que la monarquia al segle XXI no té cap sentit, és una institució anacrònica, caduca i tacada de corrupció. M'agradaria que la ciutadania pugui decidir quin és el seu cap d'Estat.
Al llarg d'aquests dos anys i tres mesos, vostè ha anat a visitar els presos?
Sí. He visitat sovint Carme Forcadell, que era amb qui tenia una relació més estreta. L'he vist en diversos moments. I sempre l'he vist ferma, convençuda i amb la humanitat i l'empatia que la caracteritza. També vaig poder veure els presos quan van venir al Parlament, quan va començar el judici també vam anar al Suprem i tinc algunes visites pendents.
Ells són part de la solució?
Són part de la solució en la mesura que són dirigents i líders reconeguts per una gran part de l'independentisme.
Vist amb perspectiva, ho tornaria a fer allò d'ensenyar la papereta amb el 'no' el dia que es va votar la independència?
Jo crec que s'ha acabat creant una llegenda al voltant de la votació de la DUI. Cap diputat del Parlament ha estat encausat per votar en un sentit o un altre. És evident que qui està a la presó és la Carme Forcadell per permetre aquella votació, un fet que a mi em sembla del tot injust. Hi va haver una part de l'oposició que va decidir que marxava, nosaltres vam decidir quedar-nos perquè creiem que s'ha de parlar de tot i ens semblava important defensar el nostre posicionament, que ens semblava un error la DUI. Però insisteixo que no hi ha en cap cas ningú encausat pel sentit del vot.
Dels errors se n'aprèn. Què n'han après de l'experiència de Catalunya Sí que Es Pot?
CSQeP era un grup parlamentari complicat, convuls i hi havia diversos posicionaments. Fins i tot hi havia persones que formaven part del grup parlamentari que ja no estan al mateix projecte i que estan en altres projectes que defensen posicionaments que no són el nostre. Per tant jo crec que a l'hora de crear un grup parlamentari és important que la gent que en forma part estigui alineada al voltant dels mateixos posicionaments polítics.
Vostè ha dit que Torra passarà a la història com el pitjor president de la Generalitat. Entre Torra, Puigdemont i Mas, amb qui es queda?
(Riu) La situació política en cada cas és molt complicada i diferent. Quan jo dic que Torra passarà a la història com al pitjor president... Jo li tinc un afecte personal però sí que és cert que com a president no ha aconseguit cap dels objectius que ell s'havia plantejat. Un, que per a ell era important, que era la unitat de l'independentisme, no l'ha aconseguit i no ho ha reconegut. Fins i tot hi ha gent de les seves pròpies files com Jordi Sànchez que va dir que a Catalunya hi havia una manca de lideratge polític i hem tingut un govern absolutament dividit que s'ha estat confrontant contínuament, que no ha donat resposta als temes socials, que tampoc ha tingut un posicionament clar al voltant de la qüestió nacional. L'anterior govern, el de Puigdemont, és cert que jo no compartia els posicionaments ni el projecte que tenien pel país però sí que hi havia un full de ruta que era compartit, malgrat que després sembla que al final no era del tot compartit. Però en el moment donava sensació de cohesió i unitat que ara no trobem. I pel que fa al president Mas, estant a les antípodes ideològiques del que ell va fer, va ser el president de les retallades i l'austeritat i per altra banda em sorprèn l'actitud que està tenint ara com si no hagués tingut cap responsabilitat en la generació d'unes expectatives que s'han vist frustrades.
Hi ha més crispació al Parlament ara o fa un parell d'anys?
Jo crec que fa un parell d'anys hi havia més crispació. La demostració és que Cs va quedar primera força. Una força política que s'ha caracteritzat per fer política d'odi i van quedar els primers com a grup a Catalunya. L'única política que han sabut fer ha sigut la de l'odi, la crispació, l'espectacle, d'utilitzar el Parlament com el seu plató televisiu i això ho està pagant ara mateix a les urnes. La ciutadania s'ha mogut. Ja no hi ha aquesta confrontació que en un moment determinat alguns partits van atiar. I ara mateix el diàleg està guanyant l'odi.
Foto: Sergi Alcàzar
Hi ha una part important d'ERC que no acaba d'emancipar-se de JxCat. Històricament han estat acomplexats per una força que era CDC. ERC que ha de ser més valenta a l'hora d'expressar els seus posicionaments. O si més no s'ha de mullar
Per què un elector hauria d'agafar la papereta dels comuns i no la d'ERC, a les properes eleccions catalanes?
Per un costat nosaltres sempre hem sigut coherents amb els nostres posicionaments. Sempre hem sigut nítidament partidaris del diàleg. Fins i tot en els moments en els quals no era fàcil defensar el diàleg. Mentre que hem vist que ERC ha anat movent-se. I jo crec que hi ha una part important d'ERC que no acaba d'emancipar-se de JxCat. Històricament han estat acomplexats per una força que era CDC i ara veiem que de tant en tant fan intents, que també tenen una pluralitat de veus i que juguen una mica a tot, però no acabo de veure un projecte coherent. I pel que fa a polítiques socials, els hem hagut d'arrossegar per tirar endavant mesures als pressupostos que ells en un principi no volien. ERC històricament havia votat amb CDC, PP i Cs en contra de la reforma fiscal que nosaltres hem imposat.
S'han escrit rius de tinta sobre quin és el percentatge d'independentistes que hi ha dins dels comuns. El tenen clar?
Jo no el tinc clar, igual que tampoc tinc clar quin és el percentatge de federalistes o confederalistes. Però no em preocupa el percentatge exacte. El que em preocupa és que treballem com a espai polític cohesionat on tothom que aposta per la radicalitat democràtica, les polítiques públiques que blinden serveis i per l'ecofeminisme està amb nosaltres.
Què passa si l'independentisme supera el 50% a les properes eleccions catalanes?
Això ho hauran de decidir els partits independentistes. Estem veient que el projecte de JxCat i ERC és un projecte fracassat on hi ha unes relacions trencades entre els socis de govern. Vénen arrossegant-se de fa temps però jo crec que ara les ferides són encara més evidents. No només entre les bases, no només entre els diputats, sinó també entre els dos líders principals i els membres de govern. Crec que refer els ponts en aquest sentit seria dificilíssim i no em genera cap tipus de confiança que en el proper govern ells poguessin tenir un projecte per articular solucions. El país necessita canvi. Aquesta majoria progressista catalana que ha portat el canvi i ha creat el govern de coalició a l'Estat hauria de portar el canvi a Catalunya.
La marca tripartit ha quedat obsoleta i caduca, però el concepte tripartit actualitzat és la seva aposta? Agafar de la mà el PSC i ERC amb vostès fent de ròtula?
El concepte ròtula no m'agrada especialment perquè crec que vol dir que al final dues parts que són més grans són les que acaben interactuant. No hi ha res escrit i les eleccions estan per venir. Tenim un partit socialista que està a la cerca desesperada del votant de Cs, que saben que és una força en fallida evident. I tenim una ERC que ha de ser més valenta a l'hora d'expressar els seus posicionaments. O si més no s'ha de mullar, perquè no sé si els té i no els vol expressar perquè estem en campanya o és que realment no s'ho acaba de creure. La garantia que el proper govern de la Generalitat serà progressista som nosaltres. I a partir d'aquí treballem en base a un acord de govern quines forces progressistes s'hi poden sumar.
Seria un escenari desitjable comptar amb ERC i PSC...
Quan ERC fa d'esquerres i quan el PSC fa de socialista i no de Cs són forces amb les quals podem col·laborar. La fórmula de govern s'haurà de veure en funció dels resultats.
Sembla que la fama de l'eterna divisió de l'esquerra ara està passant a la dreta...
L'aparició de VOX òbviament ha sigut un factor de desestabilització. No és que no existís l'extrema dreta a nivell estatal, el que passa és que estava dins del PP. Cs i el PP s'han obstinat a blanquejar els seus posicionaments. Teníem un PP que abans era més modern, el PP de l'Alícia Sánchez Camacho era més modern que el PP d'ara. Estan allunyant-se cada vegada més dels estàndards de la dreta europea i això està fent que entre propis i estranys ningú acabi d'entendre el projecte. Cs va néixer com un projecte socialdemòcrata, va passar a liberal, després dreta i ara està governant sense pudor amb l'extrema dreta, amb lo qual és normal que entre els dirigents del partit hi hagi desconcert i una desbandada. I per part del PP, Casado cada vegada està més segrestat pels posicionaments no només de VOX sinó del propi Aznar. Entenc que aquesta fragmentació és fruit d'una desorientació ideològica.
Ara que ja és candidata oficial a la presidència de la Generalitat pels comuns, té pensat què és el primer que farà si arriba a ser presidenta?
Segurament el primer, si els presos i preses continuen a la presó, serà visitar-los i òbviament mirar quines són les necessitats socials que tenim en aquells moments i començar a reunir-nos amb els col·lectius. I també parlar amb els membres del govern per veure com treballem de manera lleial i cohesionada.