El cert és que en tot just dos anys, Gabriel Rufián s'ha guanyat els militants d'ERC, en part per la complicitat que desprèn amb l'altra meitat del tàndem republicà a Madrid, Joan Tardà, a qui veu com el seu oncle. Per aquest motiu, el partit no ha dubtat en ratificar-lo com a cap de llista al Congrés dels Diputats, tallant de cop també el debat de la llista unitària amb CDC. Un debat que no va enlloc i que no ajuda l'independentisme, reconeix el republicà en aquesta entrevista. També, parla de la seva experiència durant aquests mesos en la política espanyola, com ha vist les negociacions i en especial el fracàs de Pedro Sánchez. ERC afronta la campanya amb tranquil·litat, amb la sensació, ens reconeix, d'haver fet bé els deures, fins i tot, millor que Podemos, el seu adversari electoral.

El Rei ha firmat ja el decret de convocatòria del 26-J...
És curiós que un senyor que no l'ha votat ningú, convoqui alguna cosa...

Qüestió de reglament.
Qüestió també d'un Estat molt determinat.

Han passat sis mesos del 20-D, la gent està per la feina de tornar a les urnes?
No, i ho hem de tenir molt clar. Al final, el missatge de segons quins partits, principalment de PP, PSOE i Ciutadans, i de segons quins polítics és que la gent ha votat malament i aquest és un missatge molt nociu per a la democràcia.

ERC com afronta les eleccions?
Amb moltíssima tranquil·litat pel treball ben fet, amb tota la humilitat del món. ERC s'ha fet una marca i el grup parlamentari ha fet precisament allò que va prometre fer: demostrar que estem per canviar-ho tot, fer un país millor. De fet, hem aixecat en diverses ocasions als diputats de Podemos, els més revolucionaris, i hem demostrat que som més republicans i més d'esquerres que ells.

El vostre missatge a l'anterior campanya era que Catalunya ja havia decidit i que era una República, creieu que aquest argument serveix ara?
Sí. Això va ser, de fet, el que vam dir també al faristol del Congrés: tinc una notícia per a vostès, els hem guanyat. A partir d'allà, intentem lluitar contra la reforma laboral o per ampliar el sufragi general als 16 anys. En definitiva, dignificar la vida de la gent a l'Estat espanyol. Estem per ajudar tothom, independentment d'on vingui, tenint molt clar que aquí hem començat un procés que no té marxa enrere.

Tenint en compte que ja el 20-D va ser bastant complicat mobilitzar el vot independentista, com ho faran ara?
Partim d'una base molt millor que en les anteriors eleccions. Hi havia tres preguntes que es repetien: qui ets tu, per què anem a Madrid i què farem a Madrid. Crec que les tres tenen una resposta molt clara, aquesta vegada, i partim d'una base molt diferent i molt millor. Al final, l'independentisme ha de fer allò que sempre ha fet, que és votar i guanyar, perquè si no, la caverna farà de tot per intentar vendre un relat que no és.

L'independentisme ha de votar i guanyar, perquè si no, la caverna farà de tot per vendre un relat que no és

No creu que ara a la gent li interessa més saber què farà ERC si es repeteix un escenari com l'anterior?
Nosaltres vam ser molt coherents. L'únic candidat a la presidència del govern amb el qual vam parlar, va rebre un missatge nítid per la nostra part: si vols que ERC pugui plantejar-se una abstenció, com a mínim, dóna veu al poble de Catalunya, i la resposta va ser que no. Així que, nosaltres farem el mateix. A aquell que vulgui canviar l'Estat espanyol de bona fe, i no estic parlant de Ciutadans, li direm el mateix, que com a mínim doni veu al poble català.

Pedro Sánchez els va confessar que el procés català és irreversible, segons el vostre senador, Santi Vidal...
Crec que Santi es refereix sobretot a aquest punt de teatralitat i hipocresia que té la política i el parlamentarisme madrileny. De fet, hi ha molta gent que et diu: bé, tenim molt clar que si Catalunya vol, serà el que vulgui ser. I si Pedro Sánchez vol dir en la intimitat, com alguns parlaven català en la intimitat, que Catalunya serà independent, doncs benvingut sigui.

Si Sánchez vol dir en la intimitat que Catalunya serà independent, doncs benvingut sigui

De veritat creu que ho diu seriosament?
Crec que s'ho creu perquè qualsevol persona mínimament intel·ligent pot arribar a entendre que si un milió i mig de persones surt al carrer durant cinc anys seguits, per alguna cosa serà, i si el teu partit, parlo del PSC, cada vegada és més residual, doncs la pregunta és per què. Per desgràcia al PSOE manen Felipe González, Susana Díaz i fins i tot segons quins bancs fan tot el possible perquè el PSOE no sigui ni socialista ni obrer.  

Abans insistia que l'independentisme ha de sortir a guanyar. La llista única hauria estat una bona fórmula?
Entenc les dues parts moderades del debat i entenc perfectament que hi hagi gent que consideri que ara va de fer una espècie de llista unitària i tot això, però hi ha diverses coses. Primer, la unitat d'acció ja existeix. Al Congrés tenim un pacte amb DiL per votar conjuntament tot allò que tingui a veure amb Catalunya i el procés. Segon, correm el risc d'estar en una espècie de continu plebiscit, en contínua prova, en contínua èpica i això, tard o d'hora, ha de parar.

Correm el risc d'estar en una espècie de continu plebiscit, en contínua èpica i això tard o d'hora ha de parar

Això debilita el procés?
No debilita, sinó que és insostenible. Al final, el 27-S ja es va fer i ja es va guanyar com es va guanyar. En el grup parlamentari d'ERC entenem que des de la diversitat es guanya molt més. Això a Madrid es percep molt bé. De vegades, és més un debat nostre, que ja és curiós. Des de fora, la frase habitual és dir: vosaltres aneu junts, nosaltres no som capaços. Això és una cosa que nosaltres hem de tenir molt clara i reivindicar.

Francesc Homs no té gaire clar que ja aneu junts.
Respecto a Francesc Homs, és un gran company. Hi ha una relació molt cordial i crec que els matisos entre nosaltres són molt positius.

Per què llavors té tant interès a anar amb vostès?
És la seva opinió, jo també sóc molt insistent en el que crec. Ara bé, crec que és un debat, ja en el seu moment va ser fratricida i va arribar a fer molt mal a l'independentisme, que espero que no es repeteixi perquè no té lloc. El procés viu un moment dolç i l'embolic el tenen altres, deixem que s'emboliquin entre ells encara més. Hem de demostrar aquesta unitat des del nostre propi espai ideològic i fins i tot electoral.

El debat de llista unitària va ser en el seu moment fratricida, espero que no es repeteixi perquè no té lloc

Assegura que li heu donat carbasses, creu que està molest?
No m'ho sembla, i cada vegada que parlo amb ell la conversa és molt cordial i mai no m'ha dit res dolent. Crec que és una manera de parlar, i no són carbasses, al final, crec que la notícia, el fet estrany, seria que formacions polítiques tan diferents estiguessin d'acord en tot.

Tenim un JxSí...
No podem estar d'acord en tot. És alguna cosa que gairebé, gairebé va en contra del nostre ADN. Crec que és sa que la gent se senti interpel·lada o representada d'una manera diferent, però amb una meta comuna. Al final, la gent que va omplir la Meridiana votava de manera molt diferent, però aquell dia estaven d'acord, doncs bé, en les eleccions nosaltres estarem d'acord, però ara bé, ho farem des del nostre espai polític i ideològic diferent. Cal extreure-li una mica el dramatisme a aquest debat perquè al final no dóna lloc.

ERC i CDC tenen ritmes diferents?
Sí i no. Al final cal entendre que CDC, com DiL, té una idiosincràsia, un ADN, i ERC en té un altre, i la CUP en té un altre. Fins i tot CSQP-Podemos en té un altre. De fet, nosaltres interpel·lem sempre els companys de Podemos i CSQP. Són imprescindibles per a aquest procés i també en aquest cas als companys de la CUP. Al final, l'important és que tots estiguem en el mateix.

La fixació per la llista unitària és potser perquè les enquestes us donen bons resultats?
No, perquè hi ha hagut èpoques en què no donaven tan bons resultats i també hi ha hagut un desig d'anar junts. Sempre diem el mateix, els desitgem el millor als companys de CDC, perquè és necessari, i això que estic als antípodes del que defensen i representen en l'àmbit ideològic, però sense ells no es fa, igual com sense la CUP.

Enteneu que hi hagi gent que vegi aquesta posició molt partidista?
No, perquè al final no és tant una qüestió partidista. A mi em sorprèn que es titlli de partidista a aquells que volem fer un país a través de partits polítics i en canvi no es titlli de partidista a aquells que volen aprofitar un país per fer un nou partit polític. Em sembla un pèl incoherent. No hem d'estar en un constant examen, l'independentisme no es mereix estar en un constant plebiscit, perquè al final és donar la raó a quantitat de gent que està constantment dient-te de tot i esperant que ens barallem entre nosaltres. Així que, des de diferents ideologies i diferents conceptes de la vida i del país, crec que es guanya molt més que no en aquest constant examen, èpica i confeti. A més, és contraproduent entrar en aquests tipus de debats bizantins davant unes eleccions espanyoles.

Em sorprèn que es titlli de partidista a aquells que volem fer un país a través de partits polítics i en canvi no a aquells que volen aprofitar un país per fer un nou partit

Són menys importants les espanyoles?
Són secundàries, en tot cas. Nosaltres farem el mateix que fem a Brussel·les, que és defensar les institucions catalanes, tenint en compte que no és el nostre Estat. Li desitgem el millor a la gent que viu en ell, però nosaltres hem iniciat un altre camí. Tan simple com això.

Li agradaria que la CUP demanés el vot per a ERC?
Ens agradaria que demanés el vot, simplement. De fet, un dels motius pels quals estic en política, és David Fernàndez. A mi em va inspirar quan va dir gàngster a un gàngster. Vaig veure que hi havia una altra manera de fer les coses. Tant de bo participessin en la política parlamentària madrilenya perquè segur que ens ho passaríem genial. A Madrid, cada vegada que l'independentisme torna a demostrar que és majoritari, es posen com el nen de Volkswagen, súper vermells i súpers enfadats.

Les entitats també us demanen aquesta unitat...
L'ANC, Òmnium, AMI i Súmate són molt plurals. No estic del tot d'acord que hi hagi un clamor en pro de no sé què, sinó que hi ha gent que entén que s'ha d'anar d'una manera, gent que entén que s'ha d'anar d'una altra, i molt respecte, sobretot perquè al final hem entès que entre nosaltres no hem de fer-nos mal. Hi ha segons quines coses que no hem de repetir i estic convençut que ara vivim aquest debat d'una manera molt més natural, cosa que m'alegra.

Parla d'entitats plurals, però Jordi Sánchez admet que l'ANC rep pressions dels partits...
En la meva època no es vivia d'aquesta manera, hi havia un debat molt sa des de diferents sensibilitats polítiques i espero que continuï sent així. Al final, l'ANC ha estat, és i serà el principal actor social o civil d'aquest procés.

Aposta per Sánchez com a president de nou?
Apostaria pel que el secretariat aposti, serà molt respectable. A mi, Jordi Sánchez m'ha semblat un bon president, Carme Forcadell també, igual com Quim Torra a Òmnium i per descomptat Muriel, o Eduardo Reyes a Súmate. Em consta que en el cas del secretariat hi ha gent molt, molt vàlida que hi és i que entrarà també.

Com Baños?
Antonio Baños, que és company meu de Súmate, ha expressat el seu desig d'entrar i em sembla molt bé, Quim Torra també o Liz Castro. És gent que conec i que els desitjo el millor perquè al final tots estem d'acord en el mateix: que Catalunya sigui el que la gent ha votat que sigui.

Confia en la refundació de CDC?
Crec que és molt valorable el fet que CDC es regeneri, es refundi o com es vulgui dir. Mentrestant, hi ha altres partits a Espanya que han tingut problemes molt greus i que estan fent de tot menys regenerar-se.

Artur Mas segueix allà, a ERC li fa por?
No. Crec que Mas ha representat i representa una part de l'independentisme més presidencialista. És molt respectable, encara que potser no ho entenia tant quan vaig començar a militar a Súmate o l'ANC. Tot i que quan vaig veure gent que es deixava la pell com el que més en una parada un dissabte al matí i que estava en això perquè creia que, en aquest cas, Mas havia de ser qui liderés tot això, doncs em va semblar tan respectable com aquell que estava com jo per una raó ideològica o revolucionària. Cap por, crec que ha de sumar, ha d'anar en la mateixa línia.

Mas ha representat i representa una part de l'independentisme més presidencialista. Cap por, ha de sumar

Però Mas no ha estat històricament independentista.
Ni jo. Ni tants com nosaltres. Al final en el meu cas jo sóc republicà, sóc d'esquerres, per mi és inherent defensar l'autodeterminació de Catalunya. Així que, em sembla fins i tot un punt classista el fet d'intentar dividir entre bons i mals independentistes.

Veu possible disputar-li la victòria a En Comú Podem?
Sí, en això estem.

Amb quina estratègia?
Tenim la campanya electoral feta si posem qualsevol intervenció de qualsevol diputat d'ERC durant aquests mesos en el Congrés. La gent de Podemos ens aplaudia perquè al final va entendre, i ens consta, que aquest procés no va de canviar una bandera per una altra, ni de posar un president per un altre, ni de tapar res, sinó que va de guanyar un país decent entre tots i per a tothom. 

Pablo Iglesias s'ha ficat en un embolic per defensar el referèndum?
Em sembla molt bona notícia que hi hagi una formació política important a l'Estat espanyol que per fi reconegui i entengui que la gent se li ha de posar una urna perquè ho decideixi tot. El que em sembla dramàtic és que hi hagi un secretari general del PSOE que digui que hi ha crisi de convivència, simplement perquè la gent vota com no li agrada que voti.

Ha estat el principal escull de la negociació.
Que la governabilitat d'Espanya hagi depès de Catalunya em sembla dramàtic, perquè al final hi ha hagut una competició de veure qui negava o es vanagloriava més de no donar veu a un poble. 

S'haurien de renovar els candidats després del fracàs?
Tant de bo, però no es donarà el cas. Els únics canvis es veuran en el PSOE i d'aquí a uns mesos. Està cantat que Sánchez fa pudor de mort.

Els únics canvis es veuran en el PSOE, d'aquí uns mesos. Està cantat que Sánchez fa pudor de mort

Quin escenari augura després del 26-J?
La gran coalició, en favor de la unitat d'Espanya i en contra del separatisme.

Però ara no ha estat així...
Potser faltaven excuses per part del PSOE. Ha estat més un tema de tossuderia de Sánchez, que una altra cosa.

Ell és el culpable?
Culpable no, però crec que va arribar un punt en què Sánchez va dir: bé, jo no vull ser l'artífex d'això. En canvi, sí que va pactar amb la dreta de Ciutadans, però no es va atrevir amb el PP. Susana Díaz no tindrà cap tipus d'objecció.

Mentrestant, també pot passar que el govern del PP estigui en funcions fins i tot a finals d'estiu. Això afecta Catalunya?
Catalunya segueix el seu camí. Tots aquells que ens deien de tot per no assolir un acord, ara estan en això. 

En aquest camí, hi ha recursos, lleis suspeses i possiblement inhabilitacions.
Per això, demanem al Govern de Catalunya i al Parlament que de forma nítida i clara tornin a votar tot allò que l'indigne Constitucional revoqui.

Els embats de l'Estat poden allargar els tempos?
Crec que al final els 18 mesos són una cosa relativament flexible. Poden ser 16 o 20. Estem davant un procés tremendament complex que tampoc no cal que ens posem una data determinada. Es farà, encara que segurament siguin més 20 que 16.

Fugim d'aquest independentisme màgic que promet una Catalunya ideal i perfecta

Hi ha de vegades un discurs molt simplista de com de fàcil i meravellosa serà la independència?
Fa gairebé 10 anys que Joan Tardà diu en el Congrés que serà molt complicat i que hi haurà un període gairebé d'acte de fe per part de la població. No serà fàcil. Al final, nosaltres fugim d'aquest independentisme màgic que promet una Catalunya ideal i perfecta. Intentarem no fer el mateix que fan a l'Estat espanyol i, de fet, que el PP i el PSOE ja siguin residuals, farà guanyar molt a la futura República catalana.