La partida dels pressupostos ha començat i la CUP ja ha decidit moure fitxa: hi presentarà esmena a la totalitat. Uns comptes que segons el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, són "els més socials de la Història", però que per la CUP continuen encotillats en les polítiques d'austeritat. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant rep l'equip d'El Nacional al seu despatx del Parlament per valorar les xifres, i envoltada d'una pila de papers assegura que no són desobedients, però sí millors que els del 2015. Ara bé, opina que tampoc era gaire difícil fer-ho. Reguant insisteix que cal incloure-hi els impostos anul·lats pel Constitucional.

Per què han decidit presentar esmena a la totalitat?

La valoració que ha fet la militància dels pressupostos és que, tal com estan presentats, no responen a la ruptura, ni a la reversió de les retallades ni de les privatitzacions. Hi presentem esmena per tal com estan ara mateix. No responen al que haurien de respondre. Per això, emplacem JxSí que faci una nova proposta. Necessitem canvis més profunds per donar-hi suport.

Ara mateix votarien que no...

Així és, si es queden tal com estan, votaríem que no.

Necessitem canvis més profunds per donar suport als pressupostos. Emplacem JxSí que faci una nova proposta

Com haurien de ser els comptes que reclamen?

En el marc negociador no hem plantejat línies vermelles concretes, però insistim que han de ser desobedients, que avancin en la lògica de ruptura i que no es quedin immersos en allò marcat per Montoro i el Tribunal Constitucional. A la vegada, cal que en polítiques socials siguin més ambiciosos per revertir retallades i privatitzacions. Ara mateix no van en aquesta línia. 

Com creu que es prendrà JxSí la seva decisió?

No ho sé. Espero que entenguin que nosaltres tenim voluntat d'arribar a un acord, però en base a un punt de partida diferent de l'actual. 

I el Govern té voluntat d'arribar a acord?

No ho sé si hi ha voluntat. Fins ara no han respost a les nostres demandes com creiem nosaltres que s'han de respondre. 

Fins d’aquí al 8 de juny hi ha marge per negociar?

Hi ha marge, i després també, però cal veure canvis substancials. Els pressupostos segueixen encotillats en les polítiques d'austeritat i segueixen els mandats de la troika per boca de Montoro. 

Si s'apropen postures, retirarien l'esmena a la totalitat?

Ens ho podríem plantejar, però han de canviar bastant les coses.

Des de la presentació dels comptes, però, s’ha entrat ja pròpiament en la negociació?

Durant tot aquest temps hem estat parlant amb el Govern i hem estat fent un intercanvi molt més polític que no pas de números. És el 12 de maig que fem la conferència política on llancem els nostres cinc grans eixos, i és a partir d’aquí que comencen més les converses, on fem una proposta concreta. I és aquesta mateixa setmana, després de la presentació dels pressupostos, que se’ns comencen a donar respostes. 

En quins punts s'han trobat fins ara?

És complicat de dir. Entenem tots la filosofia del que entenem que han de ser els pressupostos, però com concretar-los és més complicat.

Pot arribar una assemblea com la de Mas sí/Mas no, però pels pressupostos?

No ens estem plantejant fer una assemblea nacional extraordinària, estem plantejant mantenir els espais de presa de decisions acordats, que són el consell polític més grup d'acció parlamentària (GAP). Però esperem no arribar a aquesta situació i en el fons esperem que el Govern no pensi que podrem arribar a aquesta situació i que es repetirà una dinàmica similar, perquè vol dir que no haurem entès res, ni cap de nosaltres haurà après dels errors del passat. No hi haurà, o no volem que hi hagi, una última setmana on algú pensi que fent quatre concessions a la CUP, la CUP canviarà d’opinió. En aquell moment si no hi havia investidura, no hi havia legislatura. Per nosaltres, si ara no hi ha pressupostos, hi ha legislatura. Per tant, no és la mateixa situació.

Si no hi havia investidura, no hi havia legislatura, però si ara no hi ha pressupostos, hi ha legislatura

JxSí ho entén així també?

Aquí sí que crec que JxSí té diferents matisos. Entén més o menys la nostra postura, o com a mínim la gent de JxSí diu que sí l’entén. Després hi pot haver altres persones de partits polítics que estan dins de JxSí, però que ells no formen part de JxSí, que opinen. En aquest sentit, a nosaltres ens preocupa l'opinió de JxSí, no la de CDC o d'ERC. Per tant, esperem que ells entenguin el mateix que nosaltres: Junqueras fa dos dies va dir que si no hi havia pressupostos, hi havia legislatura.

CDC no ho té tan clar...

Ja ho he dit. L’important és JxSí i el vicepresident i conseller d’Economia ha dit això. Si CDC no ho veu així, no hi entrem.

Les declaracions de Mas o Homs, dient per exemple que si a vostès se'ls contradiu, insulten... ajuden?

Aquí cadascú entén els insults d’una manera diferent. Sense voler entrar en el debat, però, ell dirà que nosaltres no som de confiança i jo diré que 30 anys de govern de Convergència demostren una manera de fer que genera molt poca confiança a molta gent. I Artur Mas és el president de CDC, té el dret a dir el que cregui que ha de dir, però crec que en el Govern de la Generalitat i a JxSí, Artur Mas no hi és. Per tant, no ens afecta. 

El Govern destina 874 milions a la despesa social, on s’inclou el pla de xoc, i 48 milions a la Hisenda Catalana. No són uns pressupostos desobedients, que reverteixen les retallades, i de ruptura?

A priori, no. Per començar, el pla de xoc que incorporen, per més que inicialment era de 270 milions i ara es parla de 285 milions, és la proposta de pla de xoc de JxSí. Sempre ho hem considerat escàs i que calia un esforç més gran. L’important a vegades no són tant els imports, sinó quin tipus de polítiques es duen a terme. Per tant, per nosaltres això segueix sent poc. Posar diners per la Hisenda catalana és una cosa que reclamem i que creiem que és important, però no és l’únic que posa de manifest que siguin pressupostos de ruptura. Entenem que cal anar molt més enllà. La Hisenda Catalana s’està desenvolupant i aquests 48 milions són en un marc autonòmic. Per tant, estem fent quelcom que fa anys podríem haver començat a fer i que no vam fer. Per tant, no anem molt més enllà.

En el cas del pla de xoc, on es focalitzarien més?

No es pot posar una única partida. El que detectem és que hi ha una sèrie d'àrees en les quals cal treballar molt millor quines són les polítiques que duem a terme. Podria ser el cas d’Ensenyament, on creiem que no és només una qüestió exclusivament pressupostària, sinó quin tipus de polítiques duem a terme. Ara mateix venim d'una temporada on el que s’ha fet públic és el tancament de línies de P3 públiques en zones on hi ha concertades que no s’han tancat. Aquest seria un dels elements que ara està ja tancat, però que determinen quines són les polítiques i, per tant, quines prioritats tenim. En el cas de la sanitat, en el pla de xoc s’incorpora la reobertura d’alguns CAPs les 24h, però entenem que cal ser més exhaustius i anar molt més enllà. Cal evitar certes polítiques privatitzadores.

Per tant, no està ben encaminat el pla de xoc...

El pla neix d’unes converses amb nosaltres i és una proposta de JxSí. Per tant, és evident que hi ha una sèrie de focalitzacions que estan bé, però que cal anar més enllà, independentment dels diners que s’hi destinin. Sí que veiem que respecte els pressupostos del 2015, aquests són millors o incorporen més partida econòmica a la part social, això és innegable, però tampoc era molt difícil fer-ho. Superar-ho havia de ser senzill, però cal anar més enllà i cal buscar altres maneres.

Són uns pressupostos desobedients si es parteix del compliment de dèficit imposat per l’Estat?

No, no ho són. Obeeixen un dèficit que tots considerem injust. Per tant, aquí hauríem de veure com s’analitza això. Tenim una part dels impostos suspesos pel TC que sí que queden recollits, però els anul·lats no, com a provisió d’ingressos. Si ens basem en la declaració del 9-N, que per nosaltres és l’eix central de la legislatura, on vam dir que obeiríem el mandat del Parlament i no el del Constitucional o d’altres institucions de l’Estat, els anul·lats també hi haurien d'estar. Ja veurem si aconseguirem una manera de posar-los, però ara, a dia d’avui, no hi són.

Si ens basem en la declaració del 9-N, els impostos anul·lats pel TC també haurien d'estar als pressupostos

De 886 milions que es deixen d’ingressar, Junqueras n’inclou només 30. És una desobediència que no acabar de ser?

És una desobediència amb la boca petita, per dir que no ho fa, però per no acabar-ho de fer. Això forma part de la tònica, bastant habitual, de tota la legislatura d’aquest Govern. La desobediència no l’ha agafat o l'obediència al Parlament de Catalunya la fa a la seva manera, o d’una manera bastant sui gèneris, per no dir que no la fa. En tot és sí-sí a l'obediència del Parlament, però a la mínima que el Constitucional o el govern espanyol diu quelcom, correm a fer-li cas o a buscar la manera de fer la trampa, que tampoc és la manera. No es tracta d’amagar-nos del que estem fent. Si considerem que una cosa és injusta, hem de fer el que sigui per reivindicar-la.

Reclamaran que s’incorporin tots els impostos anul·lats?

Sí. Encara no tenim pensat com articular-ho de manera concreta, ja veurem com, però és evident que haurà de ser en el tràmit parlamentari. És l'única via ara mateix, un cop presentats. Per nosaltres això, en el fons, és cabdal.

Després de la polèmica amb l’IRPF, posaran el debat sobre la taula durant el tràmit parlamentari?

Posarem el debat sobre el sistema fiscal i en els marges que tenim. Hi ha una part d'impostos propis, els suspesos i els anul·lats, que reivindiquem que han de ser-hi. També hi ha tota una part de taxes que hem d’analitzar amb calma i veure si cal ampliar-les o posar-ne de noves. I a l’altra part, la dels impostos cedits, tenim un marge de maniobra reduït, però el tenim i cal aprofitar-ho, per molt que sigui limitat i en una lògica autonòmica. Som conscients que té unes limitacions i que sobretot té a veure amb mostrar canvis, mostrar punts d’inflexió de manera clara. Per tant, no és només l’IRPF, és l’impost de successions, l’impost de patrimoni... De l’IRPF se n’ha fet l’anècdota i ens sap greu, malgrat que som ferms defensors que cal pujar el tram alt. Cal generar un sistema tributari molt més redistributiu i més progressiu. La progressivitat no existeix igual i no tothom té el mateix pes a l’hora de la recaptació, per tant vol dir que hi hem de fer alguna cosa i aprofitar aquests marges.

Com ara?

En el cas de l’IRPF apostem per generar un nou tram de 60.000 a 90.000 euros d’ingressos on s'apugi una mica respecte de com està ara, i que a partir de 90.000 s'apugi al màxim o a la mitjana més alta en comparativa amb l’Estat espanyol. En el fons aquí s’ha fet una trampa. Es compara o parlem d’altres sistemes europeus, etcètera, i fem trampes una mica perquè en d’altres països sí que es paguen impostos i impostos alts. Del que estem parlant és que els impostos tenen una funció i que l’important no és l’impost en si mateix, sinó quina funció té. I si ens estem adonant que els serveis públics estan patint retallades rere retallades, vol dir que hi hem de posar més esforç.

Apostem per generar un nou tram de l'IRPF de 60.000 a 90.000 euros

També han plantejat crear alguna nova taxa. Ho tenen definit?

Hem parlat en algun moment d’avançar en el que és l’impost sobre les grans fortunes. És una cosa que en el seu moment al País Basc ho van fer, venia de quan governava Bildu a les diputacions forals i que després van eliminar PNB i PSE. És evident que aquí tenim un problema competencial, però volíem que es comencés a analitzar com generar un impost d’aquest tipus, que és una variació de l’impost de patrimoni, i que gravés de manera més clara les grans fortunes. I alhora tampoc renunciem a, entre totes, posar imaginació i trobar-ne d’altres.

N’han parlat d’això amb JxSí?

Estem en converses, però no hem entrat massa en això.

I en l’IRPF, hi ha possibilitat d’entesa si hi ha tràmit parlamentari?

Esperem que sí, de la mateixa manera que esperem que hi hagi capacitat d’entesa en l’impost de successions, que serà l’altre gran debat que no ha estat públic, però que existeix en el si de JxSí. Vam dir cinc eixos en la conferència política, en els quals emmarquem el que han de ser aquests pressupostos i un és l’augment d’ingressos per la via impositiva. Són cinc eixos que poden tenir diferents potes, podem aprofundir més o menys, però són cinc eixos que són indestriables un de l’altre i s’han de complir.

En això poden tenir més sintonia amb ERC que amb CDC?

A nosaltres ens agrada plantejar que parlem amb JxSí i amb el Govern. No volem entrar en debats preelectorals de dues organitzacions que es presenten el 26-J.

S’ha utilitzat l’IRPF en clau electoral...

Crec que sí. I en aquest cas, crec que tothom utilitzarà els pressupostos amb una visió electoral, ja no només CDC i ERC, sinó també la resta de grups parlamentaris. De fet, tot just coincideix el debat a la totalitat el dia abans de la campanya electoral. I tothom estarà pensant a treure vots pel 26-J i no tant en quins pressupostos necessitem i volem.

Tothom utilitzarà els pressupostos amb una visió electoral, no només CDC i ERC

Què els sembla que no hi hagi una partida prevista pel conflicte d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) en cas de sentència judicial?

Bé, nosaltres fins i tot ignoraríem la sentència d’Aigües Ter Llobregat i recuperaríem Aigües Ter Llobregat. Creiem que no s’hauria d’haver venut mai i que hi ha molts indicis i diferents sentències i informes on ja vénen a dir que no s’hauria d’haver venut. Un ciutadà quan reclama a la Generalitat, tarda uns cinc anys a cobrar; doncs que reclamin també com qualsevol altre ciutadà. És a dir, per què ells han de cobrar la indemnització en el mateix moment i la resta no. Nosaltres entenem que s’hauria de fer així, però no es fa així, i per tant, és greu no plantejar la indemnització perquè tot apunta que la sentència tornarà a dir el mateix que el que ja va dir l’any passat. Per tant, és intentar evitar un debat o posar en una situació de risc les finances si arriba el moment de la sentència. Com a mínim, els 326 milions s’han de pagar.

Si arriba la sentència, el Govern no hauria de pagar al moment?

Nosaltres diríem que es fes així, evidentment. Ja veurem què fa la Generalitat, però no crec que vulgui fer això, però, és una qüestió dels poderosos davant dels febles. El ciutadà sempre està molt més desprotegit que les grans empreses, i això no hauria de ser així. Per tant, podríem esperar a pagar la indemnització, però aquí sí que és evident que no trobaríem punts d’entesa amb el Govern.

Però no han previst cap partida.

Ni per pagar els 326 milions, que ja és el més preocupant, però crec que pagarien ràpid, malauradament.