Elisenda Alamany (l’Hospitalet de Llobregat, 1983), nouvinguda a la política institucional, és un dels rostres més visibles de Catalunya en Comú Podem al Parlament, la confluència definitiva dels comuns que no va obtenir els resultats esperats. Malgrat els seus vuit diputats, que no són decisius, no volen perdre la iniciativa. En el moment de l'entrevista, el president del Parlament, Roger Torrent, fa pocs minuts que ha convocat un ple per dijous que ve. La proposta de resolució dels comuns ha servit de base, tot i que Ciutadans també s’ha penjat la medalla.
La portaveu de CatComú insisteix que cal desbloquejar la situació, que cal investir un president “efectiu” des de Catalunya que permeti aixecar el 155, i insinua una possibilitat: que ERC i la CUP presentin un candidat alternatiu consensuat. Però després evita posicionar-se sobre aquest escenari: “és política ficció”.
Hi ha una cèlebre porra de Xavier Domènech abans del 21-D, en la qual s'adjudicava 24 escons...
(Riu) De debò? Som un partit optimista, que mira cap al futur.
I en van obtenir un terç. Dos mesos després, han analitzat què va fallar durant aquella campanya?
Aquesta campanya ens va agafar a contrapeu, perquè ningú no esperava aquestes eleccions. I ens les trobem amb les institucions intervingudes. És cert que, enmig de la política de blocs, vam optar per una posició que ens va acabar penalitzant electoral, però era una posició que no mirava tant allò que havia passat com el que havia de passar. I el que havia de passar, per a nosaltres, passava per unes aliances àmplies, transversals i sempre des del sobiranisme. Segurament la lliçó que traiem d'aquesta campanya és que som una força nova que té llarg recorregut i que aspira a la centralitat de la política catalana, però construint aliances que vagin més enllà del que s'havia previst fins ara.
Aliances a la resta de l'Estat?
Al llarg del procés, en aquests 18 mesos, segurament s'ha parlat molt del reconeixement internacional que malauradament no va arribar. I nosaltres el que vam fer va ser intentar construir aliances que permetessin fer Catalunya més forta. És el que va fer el projecte d'En Comú Podem, que liderava Domènech, construint aliances amb Unidos Podemos. I és el que creiem que cal continuar fent. Com millor es defensa Catalunya és amb aliances, i no estant cada vegada més aïllats.
Però els ingredients eren més o menys els mateixos que als triomfs de les eleccions espanyoles, amb Xavier Domènech al capdavant. Per què aquest cop no?
Estàvem i estem en un moment d'extrema excepcionalitat. L'1-O, la declaració unilateral i l'existència de presos polítics han marcat un abans i un després a Catalunya. I això va fer que molta gent es posicionés en relació a allò que havia passat i optés per opcions que estaven en el bloc de la unilateralitat o la intervenció de les nostres institucions. No vam capitalitzar tot aquell vot que nosaltres pensàvem. Però la clau d'aquestes eleccions no té res a veure amb la d'En Comú Podem, que defensava la necessitat d'un referèndum. Era molt fàcil defensar el referèndum a Catalunya, però no tant a Valladolid o Castella la Manxa.
Què vol dir?
Que quan tens pocs amics, que és el que ha passat a Catalunya, en lloc de carregar contra els aliats que tens a l'Estat espanyol --com era Podemos-, el que calia era continuar alimentant aquestes aliances. I nosaltres continuarem fent-ho, perquè és la millor via perquè Catalunya surti d'aquesta intervenció resistint l'ofensiva autoritària del PP i pensant com avancem en termes de sobirania i de blindatge de competències.
Hi ha qui ens vol posar en risc amb jocs simbòlics, que malauradament portaran a un nou recurs al TC
Què aspiren a fer amb els seus vuit diputats?
Ara som en una fase de resistència. La prioritat més absoluta és acabar amb el 155, i per això necessitem un Govern. Hem proposat el ple de la setmana que ve perquè el futur del país no pot ser decidit en uns despatxos, i malauradament la ciutadania i els altres partits estem sent espectadors d'una guerra fratricida i una política de despatxos que no permet accedir als debats centrals del país. I el més central és com acabem amb el 155. De moment, els nostres vuit diputats han servit perquè hi hagi aquest debat públic i transparent.
Què n'esperen d'aquest ple?
En aquest ple podrem fer una defensa aferrissada de la sobirania del Parlament, que és on resideix la voluntat dels ciutadans, llançar un missatge que l'escola catalana no es toca i demanar la llibertat dels presos polítics. I això es farà amb les grans majories que existeixen.
El ple de dijous com ajudarà a desbloquejar la situació? Refermar posicions, però cap mesura concreta de desbloqueig...
Jo sé el que no servirà absolutament per res: que existeixin partits que estiguin tancats en despatxos i la ciutadania conegui qui s'investirà o per quin procediment per la premsa. En un moment tan delicat, aquest debat públic i accessible a la ciutadania és el puntal de la qualitat democràtica que hauria d'emprendre aquesta legislatura.
Què aportarà aquesta autoafirmació?
No és banal que els comuns plantegem que la sobirania resideix al Parlament, que és la institució que de moment tenim preservada i escollida democràticament. No el pot comandar la senyora Soraya Sáenz de Santamaría, que no té dret a decidir cap atac a l'escola catalana ni revertir els concerts a les escoles de l'Opus Dei. Però tampoc es pot externalitzar. Hi ha qui ens vol posar en risc amb jocs simbòlics, que malauradament portaran a un nou recurs al TC. L'endemà d'una investidura simbòlica continuarem completament igual. El ple planteja un debat que no sé com encararan altres partits...
El PSC?
Per exemple. El PSC té a les seves files gent de Societat Civil Catalana o que aposta per una escola que segrega per sexe. Qui també m'agradarà veure a l'altra banda és ERC, si vol fer un pas per a un govern efectiu o encara no ha aclarit la seva posició. És un moment on la ciutadania ha de tenir dret a saber quins són els posicionaments de cadascun dels partits. En aquest debat també sabrem com comença aquesta legislatura.
En una situació de bloqueig, s'haurien d'explorar noves vies que són igual de legítimes: ERC i la CUP sumen 36 diputats i JxCat, 34
La seva proposta de resolució no entra en aquest simbolisme que critiquen? El que fa és simplement afirmar la sobirania del Parlament, defensar el model d'escola pública catalana i el rebuig al 155, sense proposar cap mesura.
Jo crec que és una declaració política clara de la nostra voluntat. Hem dit que és el ple del desbloqueig i de la transparència. I ara per ara el desbloqueig passa per entendre que amb investidures simbòliques no es desbloquejarà la situació. El ple del desbloqueig passa perquè cada partit exposi quina és la sortida a la paràlisi. I per a nosaltres la paràlisi s'acaba quan comencem a pensar que cal un candidat que governi a Catalunya i de manera efectiva; i si pot durar quatre anys millor que un dia. Aquest ple és per mirar els escenaris de desbloqueig que existeixen. JxCat apostarà per una via, la de ratificar el fet d'investir Puigdemont. I desconec quina serà la proposta d'ERC. Però serà millor veure les propostes en públic que a través de la premsa.
I com pensen els comuns que es pot desbloquejar?
Òbviament la responsabilitat recau sobre JxCat, ERC i no sé si el suport de la CUP. Però el que no podem fer és ser espectadors d'aquesta legislatura. Per això la millor manera és fer públics els posicionaments i parlar d'escenaris. Nosaltres ho hem dit: JxCat, ERC i la CUP van presentar-se amb caps de llista diferents, i per tant entenem que amb projectes diferents.
Un candidat que no sigui de JxCat?
En una situació de bloqueig, s'haurien d'explorar noves vies que són igual de legítimes. ERC i la CUP sumen 36 diputats i JxCat, 34. És tan legítim un candidat de Junts per Catalunya com ho seria un d'Esquerra Republicana i la CUP. Per tant, potser en aquest debat s'obre un nou escenari que podem contemplar entre totes les altres forces polítiques i valorar el nostre posicionament.
Els comuns podrien implicar-se en la investidura?
Nosaltres sempre hem dit que qui tenia la responsabilitat era JxCat i ERC, però també vam demanar a ERC que pogués incidir en el debat d'investidura per a optar per un candidat que liderés un programa de govern en clau progressista. Malauradament, no hem escoltat propostes de programa ni per una banda ni per l'altra.
Exigim un candidat que expliqui quin és el seu programa i quin model de país defensa per a poder definir-nos
Estarien disposats a donar suport a un candidat proposat per ERC i la CUP?
Et seré totalment sincera. Les vegades que hem parlat amb ERC sobre aquesta possibilitat sempre ha tancat la porta. No entenem, però segurament és producte de la polarització, com ERC ha quedat supeditada als designis de JxCat. Com també ha passat amb el PSC, supeditat a una política de seguidisme del PP que ha obert la porta a l'atac a l'escola catalana. En un primer moment van dir que hi donarien suport si fos tou. Tres tasses. Ni rastre d'aquesta visió tova. Un ha de vigilar molt quan es posa en habitacions fosques amb segons qui, perquè potser li costa molt sortir.
Però si es posés sobre la taula aquesta possibilitat...
Doncs ho hauríem de valorar, però ara mateix és política ficció. Ho hauríem de valorar.
No contemplarien donar-hi suport?
A un candidat d'ERC? No existeix aquesta possibilitat. Com deia, en el debat públic veurem quina és realment la postura d'ERC, i de la CUP també.
El nom de Junqueras sí que ha aparegut en les negociacions.
Ha sortit el nom de Junqueras, el de Turull, el d'Artadi... I aquest és el quid de la qüestió. El problema és que el debat va de noms, quan hauria d'anar de programa de govern. Moltes vegades una persona d'ERC pot defensar el mateix programa que JxCat. De fet, formaven part d'una llista unitària. Exigim un candidat que expliqui quin és el seu programa i quin model de país defensa, perquè tinguem totes les cartes sobre la taula per a poder definir-nos. Podria fer una llista dels 135 diputats, dient 'sí' o 'no', però encara no sabem què venim a fer.
Molta gent pot tenir la sensació que vostès diuen que s'ha de desbloquejar la situació, però que després no es mullen, s'ho miren des de la barrera.
Déu n'hi do, perquè amb vuit diputats hem aconseguit en dues setmanes liderar la iniciativa d'un debat públic que al final tindrà lloc i que crec que és una primera passa.
El mateix diu Ciutadans...
La diferència és que ells no havien presentat cap substància per aquest ple, que és una mica el xou i l'espectacle al qual ens tenen acostumats. Volien que ens tiréssim els plats pel cap, que és el que bàsicament venen a fer. Hem vist com Ciutadans es quedava completament sol, mentre la nostra proposta de ple ha tingut el suport d'ERC i el PSC. De vegades la política també és voluntat d'acord i de diàleg.
Davant l'ofensiva autoritària del PP, haurem d'emprendre un debat constituent des de Catalunya, que debati quines són les competències de Catalunya i quines es vol compartir
Fer un Govern efectiu amb candidats que "agradin" a l'Estat no és assumir el relat de Rajoy?
No hem de fer una valoració en termes morals, sinó en termes polítics. Hi ha una cosa molt clara: a partir d'ara hem de pensar si les decisions que prenem ens deixen en millor o pitjor situació. En la tradició política d'on jo vinc, primer va el país, després el partit i en darrer terme, si es vol, un mateix. Nosaltres només demanem una cosa: que el candidat que sigui lideri un Govern que no ens deixi en pitjor situació, que no ens faci més febles, sinó més forts. És el que demana el sentit comú. Malauradament, perpetuar l'aplicació de l'article 155 no ens porta una Catalunya més lliure, ni més justa, ni més digna.
Almenys ERC i la CUP volen comptar amb vostès per iniciar un procés constituent, que de fet portaven al seu programa electoral. Us hi trobaran?
En aquesta legislatura hi haurà una primera fase que serà necessàriament de resistència. I aquí ens hi hauríem de trobar totes les forces sobiranistes en un front democràtic i antirepressiu ampli. I cal també un debat constituent, perquè l'aplicació del 155 ha enterrat l'estat de les autonomies. La gent ja no vol statu quo. En les últimes mobilitzacions la gent ha demostrat que no vol més immobilisme. Davant l'ofensiva autoritària del PP, haurem d'emprendre un debat constituent des de Catalunya, que debati quines són les competències de Catalunya i quines es vol compartir. Ara bé, no renunciarem a les aliances que hem pogut construir...
Ha de dependre d'un procés constituent espanyol?
Jo no li diré què han de fer a les altres comunitats o nacionalitats que existeixen a l'Estat espanyol. Nosaltres al programa dèiem que defensàvem una república confederal en un Estat federal. Està clar que el camí d'una força política catalana ha de començar a Catalunya. Però moltes vegades s'han menystingut aquestes aliances que nosaltres hem pogut teixir, i ara es revela que com som més forts és així. ERC i el PDeCAT continuen fent política al Congrés, perquè estic segura que entenen que no es pot renunciar a cap espai polític per fer sentir la veu de Catalunya.
Sobirania seria recuperar totes les lleis tombades pel Tribunal Constitucional?
La sobirania a Catalunya moltes vegades s'ha entès només en termes simbòlics. De fet, en aquests darrers 18 mesos...
Aquestes lleis no són simbòliques.
Certament, no són simbòliques. I mai no hem pintat de blanc el Tribunal Constitucional. Existeix, de la mateixa manera que existeix el PP. Per això dic que amb simbolisme no serem capaços de combatre aquesta ofensiva, i haurem de continuar intentant --segurament amb més astúcia i intel·ligència- defensar les lleis tombades, que no totes van ser tombades de manera íntegra. Nosaltres no menystenim la força que poden tenir el TC i el PP. Però dir que això es pot fer des d'una estratègia unilateral que fins i tot els seus protagonistes han declarat fallida no és una bona opció. S'obre un repte immens per a totes les forces sobiranistes per trobar una estratègia per engegar el debat constituent i arrabassar aquestes competències.
Quan veig la senyora Arrimadas dir que aquesta vaga feminista és política, li preguntaria si no creu que la bretxa salarial és una qüestió política
En el seu programa portaven una amnistia per als presos polítics. Quan ho impulsaran?
A l'Ajuntament de Barcelona vam impulsar la moció que demanava l'apropament dels presos polítics, a la qual malauradament el PSC no s'hi va afegir. I la nostra voluntat és la d'acabar amb l'existència de presos polítics. Aquesta situació s'acabaria d'una manera bastant immediata: si demà mateix el PSOE volgués que el PP no governés a l'Estat. Podríem acabar amb aquesta ofensiva autoritària si els socialistes volguessin. Unidos Podemos li va donar la mà per a una segona moció de censura...
Ho supediten al PSOE?
No. Amb totes les cartes i possibilitats que tenim, nosaltres hem obert vies de diàleg. I esperem que altres forces polítiques que tinguin aquestes possibilitats ho facin, perquè en la primera moció de censura el PDeCAT va abstenir-se. Esperem que a partir d'ara tots puguem anar a l'una a Catalunya en la defensa de les llibertats més fonamentals, però també quan això es tradueixi en actuar al Congrés en defensa de les institucions. Els companys d'En Comú Podem moltes vegades estaven defensant el referèndum mentre altres deien que ja havíem desconnectat. I això malauradament no ajuda gaire a sortir de la situació on estem.
La seva intervenció en el ple de constitució del Parlament sobre la Mesa amb una sola dona va ser molt aplaudida, malgrat que el seu candidat era Joan Josep Nuet. El seu grup plantejarà alguna mesura per a garantir la paritat a la cambra?
Sí. Nosaltres presentarem una reforma del reglament. Ens sembla lògic que una llei d'igualtat que va aprovar-se al Parlament es compleixi, i que òrgans com la Mesa acabin sent paritaris. De totes maneres, moltes vegades és qüestió de voluntat política. És el Parlament amb més dones de la història. És una llàstima que nosaltres haguem de proposar que això sigui per llei. Però mentre no hi hagi voluntat política, proposarem canvis del reglament.
Què pensa quan veu companyes diputades que es desmarquen de la vaga feminista del 8-M?
Quan veig la senyora Arrimadas dir que aquesta vaga feminista és política, li preguntaria si no creu que la bretxa salarial és una qüestió política. El fet que les dones cobrem 6.000 euros menys a l'any, o que ocupem la gran majoria de jornades parcials, és una qüestió política. Una dona que encapçala un projecte polític que defensa la igualtat ho hauria de tenir present. I ens hauríem de trobar al carrer defensant el que és just i de sentit comú: si un 50% de la societat són dones, això hauria de quedar reflectit en cada àmbit de la vida i de la societat catalana.
Vostè ha dit obertament que és independentista. Ha renunciat a aquest objectiu?
No. Crec que el nostre projecte polític és allò que a mi m'agradaria veure a la societat i a la política catalana. Projectes polítics que entenen que com millor ens governem és des de la diversitat i entenent que Catalunya sempre ha estat mestissa i diversa. I que no cal renunciar als somnis ni els anhels de cadascú, sinó trobar camins transitables per a una gran majoria del país. Ser sobiranista vol dir viure en un país que val la pena ser viscut. Deia el PSUC que l'emancipació nacional és també l'emancipació social, i malauradament s'ha tingut moltes vegades debats en abstracte que no han ajudat a construir els pilars i les bases fonamentals per a un país més just, més lliure i més digne.
