No fa ni un any que és diputada al Congrés, però en aquesta campanya ha agafat un fort protagonisme. Carolina Telechea (Igualada, 1981) va entrar per la porta dels lleons de la cambra baixa quan Ester Capella va plegar per agafar la cartera de justícia de la Generalitat i, actualment, va de número tres de la candidatura per Barcelona. En una entrevista a El Nacional, a escasses hores del final de la campanya, explica qui és, quin és el projecte d'ERC a Madrid i què faran després del 28 d'abril.

Carolina Telechea ERC - SergiAlcàzar

Per tots aquells que no la coneguin, qui és Carolina Telechea?
Primer de tot soc mare d’un nen de sis anys, això sempre ho poso per davant, i soc advocada de professió amb despatx obert. Sempre he estat molt vinculada a la política perquè el meu pare era regidor del PSC d’un poble de la meva comarca, l’Anoia. Jo vaig començar amb les joventuts del partit socialista, d’on vaig ser secretària d’organització de de la meva comarca, i després em vaig fer militant. Fins al 2010/2011, quan vaig decidir deixar el partit per l’evolució que portava. Ja no m’hi veia identificada i com jo, molts d'altres. Després vaig estar uns anys desconnectada i no va ser fins el 2015 que vaig reprendre l’activitat com a regidora a Igualada per ERC.

Els socialistes estan fent una campanya molt dura contra vostès, diuen que no són de fiar. Li sap greu?
Sempre sap greu. Jo crec que hem demostrat que ERC és un partit coherent, que ha lluitat sempre pels valors republicans, i  l’exemple és que tenim gent a la presó i a l’exili.

Tot i la repressió, ja no és el moment de plorar, és el moment de lluitar

Últim dia de campanya. Com ha anat?
Ha estat una campanya dura i excepcional. És impensable en qualsevol país d’Europa al segle XXI tenir presos i exiliats i que, a més, hagin de fer una entrevista des de la sala de videoconferències de la presó. Per tant, és una campanya excepcional i dura, però no per això la fem sense il·lusió. Només de pensar que estem guanyant i que ERC té la possibilitat de guanyar unes eleccions espanyoles a Catalunya ens dona molta força i empenta. Per tant, a lluitar-ho fins al final. Tot i la repressió, ja no és el moment de plorar, és el moment de lluitar.

Carolina Telechea ERC - SergiAlcàzar

I després del 28 d’abril, què?
A mi m’agrada anar pas a pas. Ara mateix nosaltres som el vot útil. Som l’únic partit que pot guanyar a Catalunya, tot i que estem frec a frec amb el PSC. El 28 d’abril, hem de guanyar. I què passarà el 29? Jo espero que hi hagi un Pedro Sánchez dialogant, obert i amb ganes de parlar i negociar. En el moment que es produeixi, no posarem línies vermelles, però serem exigents amb les condicions. Nosaltres no demanem a Sánchez que deixi de ser qui és, per tant, que no ens demani a nosaltres que renunciem a qui som i al nostre projecte. Aquesta és la primera condició: que no ens obviem els uns als altres, que ens identifiquem com a interlocutors i que puguem seure a la taula a dialogar.

La nostra condició és que ens identifiquem com a interlocutors i que puguem seure a la taula a dialogar

Què els fa pensar que serà dialogant després de la dura campanya que esta fent?
ERC ha de guanyar i ser més forta que mai. L’objectiu és ser més forts per poder condicionar la política general del país. Pedro Sánchez, tard o d’hora, haurà de dialogar, no hi ha més solució. S’ha de produir, és inevitable. El conflicte a Catalunya només se solucionarà amb política.

Si la proposta és una taula de diàleg, quina diferència hi ha amb l’escenari d’abans dels pressupostos? Per què van rebutjar-los?
Primer de tot, hem de tenir en compte que Pedro Sánchez no volia aprovar aquests pressupostos. Ni Joan Tardà ni Gabriel Rufián van rebre cap trucada per seure a la taula.

... però sí que hi havia cert diàleg amb el Govern i amb Pere Aragonès.
Sí, però al final és el grup parlamentari qui ha de prendre la decisió, encara que anem coordinadament. Una trucada s’havia d’haver produït si realment hi havia voluntat de diàleg i això no es va produir. A més, és contradictori que collés per aprovar els pressupostos i ell no ho fes amb el seu propi partit a Catalunya per donar suport als de Pere Aragonès. Ell no volia aprovar els pressupostos. Es van aixecar de la taula del diàleg perquè van tenir por de l’extrema dreta i per les pressions que va rebre internament. A més, cal tenir en compte que ha convocat eleccions quan més li ha convingut. Segurament tenia les seves pròpies enquestes i, quan més li ha convingut, ha convocat eleccions.

Ha convocat eleccions tot i el perill de l'extrema dreta, de la que diu ser l'únic que la pot aturar. Creu que ha estat irresponsable?
És una irresponsabilitat, podia continuar amb els pressuposts prorrogats. Legalment era possible. Nosaltres li hem aprovat tots els decrets menys un. No ho va fer perquè li va convenir. Que no ens responsabilitzin a nosaltres.

L’objectiu és ser més forts per poder condicionar la política general del país. Pedro Sánchez, tard o d’hora, haurà de dialogar

Carolina Telechea ERC - SergiAlcàzar

Ha estat una campanya més basada en la confrontació i la picabaralla entre partits que en les propostes. Quines propostes portarà ERC al Congrés? S'havia parlat d'algunes lleis...
Una de les propostes fortes que fem és la llei d’emergència democràtica. És a dir, derogar i/o reformar totes les mesures legislatives que ha anat presentant el govern del PP, i que ha anat mantenint el govern de Pedro Sánchez, i que atempten contra els drets i les llibertats dels catalans i de la resta de l'Estat. Mesures com la llei mordassa, la enjudiciament criminal, o la llei d'amnistia del 77. Hem de reformar o derogar totes aquelles lleis que han anat retallant cada vegada més els nostres drets. 

I pels presos, també es va anunciar una llei per aixecar les causes, no? En què consisteix?
Bé, els presos polítics estan en aquests moments dins un procés judicial que no s'hauria d'haver produït mai. L'única sentència que contemplem és l'absolució. Com a penalista, no puc pensar altra cosa, a mi no m'han ensenyat aquest dret a la facultat. Un dels objectius és anular aquestes causes judicials que han anat contra presos, exiliats i molts dels represaliats, com els del número 13 o els dels talls a les carreteres pel 3 d'octubre. Aquests judicis s'haurien d'anul·lar, com els judicis del franquisme, haurien de ser nuls. Són judicis que no s'haurien d'haver produït mai, no hi ha delicte per investigar. 

El judici contra els presos s'hauria de declarar nul, com els judicis del franquisme. No s'hauria d'haver produït mai, no hi ha delicte per investigar

Però en cas de sentència condemnatòria, proposaran una llei d'amnistia?
És una de les propostes que portàvem, però ho valorarem en el moment oportú, un cop tinguem la sentència, que esperem i desitgem que sigui absolutòria. Després valorarem què fem. Nosaltres anem coordinats amb les defenses jurídiques dels presos i farem el que les defenses ens recomanin i sigui millor per ells. 

Com afectaria una sentència condemnatòria políticament parlant?
La resposta que tindrà la ciutadania i el Govern ja ho veurem quan tinguem la sentència. El que està clar és que l'única manera de combatre la repressió i la retallada de drets i llibertats és amb més democràcia. Per tant, mantenim el diàleg i la democràcia. 

Carolina Telechea ERC - SergiAlcàzar

Per acabar, tenint en compte que encara hi ha un alt percentatge d'indecisos. Què li diria a algú que dubta entre vostès i el PSC?
No oblidem que PSC és PSOE, i és important fer memòria: el PSOE va votar el 155 a Catalunya, no li va tremolar el pols quan va votar retallar-nos drets i llibertats a Catalunya, fet que va afectar molt les polítiques socials del Govern de la Generalitat. Va perjudicar als ciutadans. A més, cal tenir en compte que ERC és l'únic partit que pot evitar el pacte PSOE-Cs, que és el pacte real que si nosaltres no som forts, s'acabarà produint. Ciutadans va néixer per trencar la immersió lingüística, la convivència i per retallar drets a les dones. És un partit de dretes. Nosaltres som l'únic partit que pot aturar aquest pacte. El vot d'aquest diumenge és transcendental per decidir entre llibertat i repressió. 

Som els únics que podem aturar el pacte PSOE-Cs. El vot de diumenge és transcendental per decidir entre llibertat i repressió

I a algú que dubta amb els comuns? El discurs és força semblant en molts punts. Què els diferència?
Amb els comuns compartim moltes coses. Però, el que li diria, és que si és una persona amb una valors republicans molt ferms, que no és conformista amb la corrupció, que vol millorar les condicions de vida de la gent i la igualtat d'oportunitats i que es donin polítiques d'igualtat efectives d'home a dona...

... però tot això no ho representen els comuns també?
Sí, però ells no tenen la possibilitat de guanyar. 

Bé, però a nivell estatal sí que tenen més força, no?
A Catalunya qui té les possibilitats reals de guanyar és ERC. És el vot útil real. 

Carolina Telechea ERC - SergiAlcàzar

Finalment, què li diria a algú que dubta amb JxCat?
Nosaltres no parlarem de Covergència, o de Junts per Catalunya, o del PDeCAT. Ells han de vendre el seu programa i desitgem que els hi vagi molt bé. Ells també defensen la independència i la república i, per tant, molta sort. Nosaltres anirem a defensar el nostre projecte i les nostres lluites a Madrid. 

La unitat d'acció independentista en una investidura de Sánchez dependrà de les condicions de JxCat

Però, hi ha d'haver unitat d'acció independentista al Conrgés?
Està clar que malgrat les diferents posicions polítiques que tindrem en molts temes, i que ja hem vist en la passada legislatura, perquè el vot d'ERC el decideix ERC i cadascú té el seu espai ideològic, hi haurà certa unitat d'acció respecte la república i la independència. Tot el que sigui més força, endavant. 

S'haurien de posar d'acord davant una investidura de Pedro Sánchez?
No ho sé, depèn de les condicions que ells posin a Sánchez. Nosaltres sabem el que exigirem nosaltres i el que defensem. No sé ells què li demanaran. Per tant, depèn.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat