El seu discurs va ser el que va acabar de crispar el debat d'investidura. Però, digués el que digués, la dreta que no li reconeix la legitimitat política hauria protagonitzat l'espectacle que va protagonitzar. Tant és així que mentre Mertxe Aizpurua (Usurbil, 1960) defensava una solució dialogada i democràtica als conflictes polítics i rebutjava tota mena de violència, algun diputat del PP fins i tot li desitjava la mort des del seu escó. Gens sorpresa, la portaveu d'EH Bildu al Congrés dels Diputats rep ElNacional.cat al seu despatx, dies després d'haver facilitat la investidura de Pedro Sánchez. No només els seus vots són decisius com els d'ERC, sinó que a cada convocatòria electoral guanyen suports. Ara ja tenen representació per Navarra i grup propi a les Corts espanyoles.
Just abans de començar aquesta entrevista, l'Audiència Nacional ha ordenat detencions de membres de Sortu i Kalera Kalera. Sembla que hi ha coses que no canvien...
És com un déjà vu. Volen tornar a situar-nos al passat. Tornem a estar en situacions similars a les de fa uns anys. No indica res en la bona direcció.
Li va sorprendre el que va passar durant la seva intervención al debat d'investidura?
D'alguna forma em va reafirmar en el que estava dient. Denunciàvem la situació en que vivim, això que s'ha silenciat durant tants anys: que el franquisme està incrustat en l'estructures de l'Estat i que encara hi ha molt per fer. I va ser una demostració del que estava dient en viu i en directe.
Li van dir de tot. Fins i tot un diputat li va desitjar la mort.
Possiblement, si hagués estat una situació semblant però al contrari, no s'hauria admès. No és acceptable que es normalitzin o naturalitzin aquestes situacions. És veritat que hi va haver algunes intervencions de la presidenta per tallar-les, però no s'han de donar. Van en contra de la mateixa essència parlamentària.
Ara és aquesta extrema dreta la que està marcant el debat públic. L'última, amb el vet parental...
El pin neardental... Cal anar molt amb compte, perquè el que està aconseguint l'extrema dreta és situar en el debat qüestions que ja estaven assumides per tothom. Posen damunt la taula els drets assentats. No s'ha de permetre. Cal pensar com se li fa front...
I com creu que se li fa front?
Doncs no ho sé. Però podríem aprendre una mica del que està passant a la resta d'Europa. A Alemanya s'estan prenent mesures per evitar que vagin guanyant terreny. A l'Estat espanyol hi ha una doble preocupació: a aquesta onada de neofeixisme que es viu a tot Europa se li uneix el franquisme. El tenim per partida doble. Durant molts anys han estat latents una sèrie de posicionaments que ara emergeixen.
Nosaltres no posem damunt la taula coses que es poden mesurar en quilòmetres o en diners com el PNB, sinó qüestions que afecten la majoria social basca
N'hi havia prou amb frenar la ultradreta per facilitar la investidura?
Era una de les qüestions fonamentals. Ho hem fet allà on hem pogut. És una de les nostres senyes d'identitat. És una obligació. No és l'únic objectiu, però sí que era molt important. Amb aquesta investidura volíem obrir una finestra d'oportunitat, obrir un camí perquè es puguin fer passos endavant en temes socials, en la resolució política dels conflictes i en situar el tema dels presos bascos en el camí de la legalitat. Vam dir que estaríem alerta i vigilants. Volem fets; no ens conformarem amb paraules.
Al final és el mateix PSOE que fins fa dos dies els posava un cordó sanitari juntament amb Vox...
Sí, així és. Però ells han canviat d'actitud. La nostra no ha canviat: sempre hem estat oberts al diàleg. A Euskal Herria hem donat sobrades mostres de saber arribar a acords, de saber gestionar en totes les institucions on estem. Ens n'alegrem perquè era una qüestió de sentit comú. Algun dia havia de caure aquesta barrera.
N'hi ha hagut prou amb una sola reunió per normalitzar les relacions?
Bé, però era important perquè es va visualitzar almenys. A partir d'allà hem començat a parlar de dinàmiques parlamentàries amb naturalitat. I tenim contactes.
Hi ha qui pugui pensar que el PNB ha aconseguit més en la seva negociació...
Depèn. Jo encara no veig què és el que ha aconseguit el PNB amb la seva negociació. Caldrà veure-ho. Moltes vegades s'ha plantejat el tema de les transferències, que hauria d'estar fet fa anys... Sempre hi ha hagut bones paraules. A això hi estem acostumats, que es digui que es farà i després no es faci. Ho anirem veient. Nosaltres tampoc no posem sobre la taula coses concretes, que es poden mesurar en quilòmetres o en diners, sinó qüestions que afecten la majoria social basca. Per a nosaltres és molt més prioritari que es reverteix la reforma laboral, la LOMCE o la llei mordassa que uns quants quilòmetres de vies fèrries.
Com valora els primers passos del nou govern espanyol?
Encara és d'hora. Avui precisament és un dia dolent, la veritat, per ser optimistes. Hi ha hagut una sèrie de detencions que ens porten al passat. Però caldrà anar veient ministeri per ministeri, com les paraules es tradueixen en fets i paper.
Sánchez parlava de "deixar enrere la deriva judicial" però una de les seves primeres decisions va ser impugnar el Fur Nou de Navarra.
Sí, i ho denunciem. Va ser una vegada més una conculcació contra la sobirania navarresa. I, a més en un tema com el Fur Nou, que és un exemple d'avenç social en tots els terrenys. El que hauria d'haver fet el PSOE, en lloc de recorre'l, hagués estat aplicar-lo per a l'Estat espanyol.
I amb aquest mateix PSOE que el recorre es pot pactar hores després uns pressupostos per a Navarra?
Sembla ser que aquest tema no anirà a més. Ho podrien haver anunciat abans, ho podrien haver parlat abans, perquè ni tan sols es va parlar amb els representants navarresos. Però els pressupostos de Navarra ha estat un exemple més de com actua EH Bildu: amb responsabilitat i claredat.
Dolors Delgado, però també tots els ministres, el que han de fer és actuar amb audàcia i valentia. No han de tenir por de la dreta
Veu ben encaminat el diàleg entre el govern espanyol i el Govern?
Bé, s'ha obert una via, que és molt millor que el que teníem abans. El tema serà complex i delicat, però en qualsevol cas hi ha hagut un pas. I és el moment d'aprofitar-ho i fer les coses amb responsabilitat. I seria important fer-ho des de la unitat de totes les forces sobiranistes catalanes.
I la via de la desjudicialització?
És totalment necessària. Esperem que aquests passos que es van entreveient donin una foto fixa real...
Hem vist que el govern espanyol pot prometre molt, però que després no està a les seves mans sinó d'un poder judicial que està lluny de controlar.
En aquests moments, el marge possiblement no sigui tant com en altres àmbits. Però ha d'anar a per totes. Perquè el problema que hi ha a l'Estat espanyol ve de lluny, també la politització de la justícia. La justícia, entesa com a justícia democràtica, perquè ho sigui, han de canviar moltes coses. És un dels reptes fonamentals d'aquest govern.
Què creu que pot fer Dolores Delgado?
Dolors Delgado, però també tots els ministres, el que han de fer és actuar amb audàcia i valentia. No han de tenir por de la dreta. És fonamental. L'atac de la dreta serà continu, continuat. És que a més els serà igual que els passos que es facin siguin tebis o de pes. La resposta serà la mateixa.
La rebaixa del delicte de sedició seria un d'aquests passos de pes?
Sí, pot ser-ho. Depèn de com s'articuli i com quedi reflectit en el text. Almenys seria un canvi important.
I hauria de suposar la sortida dels presos?
Hauria de ser així. La lògica i el sentit comú diuen que tot això hauria de poder revertir-se ja. Junqueras hauria d'estar en llibertat ja. I no se'ns pot oblidar: una vegada més els tribunals espanyols ignoren el que diu Europa. És incomprensible a Europa. L'Estat espanyol va acumulant una mala fama guanyada.
Hi hauria d'haver també algun gest amb els nois d'Altsasu?
Amb els xavals d'Altsasu i amb centenars de persones més que tenen conculcats els seus drets. Per a nosaltres és prioritari, si volem una convivència sòlida. No ho diem només nosaltres, sinó la immensa majoria de la societat basca. Ho diu des del PNB fins al PSOE. La dispersió és d'una crueltat inaudita. És peremptori i urgent. És que no s'hauria de fer res, podria ser de la nit al dia; és simplement aplicar la legalitat.
De les converses que han mantingut amb el PSOE i fins i tot amb el Govern basc, veu el final de la dispersió més a prop?
Jo soc optimista per naturalesa. I sí. Està més a prop i hauria d'estar més a prop encara. S'hauria de fer ja. En aquests últims anys ens hem atipat d'escoltar que quan desaparegués la violència s'acabaria la política de dispersió. Ho deia ffins i tot el PP. Han passat tants anys i seguim en la mateixa situació... Res no ha canviat.
La dispersió dels presos és d'una crueltat inaudita. És peremptori i urgent aplicar la legalitat
Tenen compromisos en aquest sentit?
El compromís que hi pugui haver és el compromís del sentit comú, el sentit de la justícia i el sentit de voler fer les coses bé i apostar per la convivència. És fins i tot una qüestió d'empatia.
Tenen decidida la seva posició respecte dels pressupostos de l'Estat?
Encara no. Tenim les mans totalment lliures. No tenim cap acord que ens lligui al govern espanyol. Amb la investidura obrim un camí però arriba el moment dels fets i anar valorant en cada moment el que se'ns ofereixi. Serem molt exigents. Donarem suport a tots els passos que millorin la situació de les classes populars. També hi ha d'haver solucions polítiques als conflictes polítics i fer passos en la convivència d'Euskal Herria, solucionant la qüestió dels presos. Si no és així, que no comptin amb la nostra ajuda.
Hi ha d'haver un compromís d'acostament dels presos perquè hi hagi pressupostos?
Anirem veient. Més que compromisos, són gestos i fets.
O sigui, que hi hauria d'haver un acostament.
És que l'acostament s'hauria de donar ja. És una exigència de la societat basca, del Parlament basc, del Govern basc. Fins i tot de gent molt diversa que veu la necessitat de fer-ho. Tancar els ulls a aquesta realitat és una vegada més no voler veure quina és la via de solució.
Establiran una negociació formal com a Navarra?
Anirem parlant. Encara no tenim més que les línies generals de cada pressupost. Tot això s'ha de concretar. Ho mirarem amb molta atenció.
Aquest any hi haurà eleccions en la Comunitat Autònoma Basca. Com les afronta EH Bildu?
Des d'una bona posició. En cada convocatòria electoral anem augmentant en implantació i suport. Som molt optimistes i tenim molta força.
Es pot acabar amb l'hegemonia del PNB?
Sí. I ja estem fent passos cap aquí. Aquests suports que anem obtenint van in crescendo i crec que seguirà aquest camí. Una altra cosa és que sigui immediatament. Per molt optimista que sigui, no ho crec. Fa falta temps, però el recorregut que tenim és el que denota. Som alternativa, la societat ho està veient així, i a més el PNB ho sap.
Suposo que no es mullarà, però qui hauria de ser el candidat d'EH Bildu en aquestes eleccions?
No em puc mullar. Al final són les bases les que ho decidiran perquè hi ha moltíssims candidats i candidates per ser un bon o una bona lehendakari. És un altre dels valors que tenim. Espero que Maddalen Iriarte també s'hi presenti, perquè també és una bona candidata.
Otegi té presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional. En el molt improbable cas que la justícia ho permetés, hauria de ser ell el candidat?
No veig per què... A veure, seria un perfecte candidat també, però és parlar de futuribles perquè el procés intern ja comença a EH Bildu. No crec que doni temps.
Hi hauria d'haver també una taula de diàleg basca. No hi haurà una solució catalana només. La solució serà per a totes les nacions de l'Estat
És possible al País Basc un govern com el de Catalunya?
Seria la situació ideal. Quan em diuen a Catalunya que hi ha discrepàncies, jo els dic que estaria ben contenta. Seria feliç de tenir aquests problemes. La situació és totalment diferent. El PNB no està en aquesta posició. A mi m'agradaria que pensés en el país abans que en altres coses. Em fa l'efecte que no serà així. Quan arriba el moment clau, el PNB sempre fa un pas cap enrere. Mai no és el moment. Si no ho és ara, no sé quan ho serà per plantejar una unitat.
Amb el nou Estatut basc es pot seguir el mateix camí que Catalunya?
Podria ser també l'avantsala d'alguna cosa. El que passa és que el PNB també ha fet un pas enrere. El text original que s'havia acordat amb EH Bildu s'ha modificat substancialment per part del PNB. Ha preferit tenir com a soci el PSOE i començar a posar articulats que modifiquen substancialment l'acord que ja estava fet. A més, convé dir que no era cap proclama independentista, en absolut. Es parlava d'una solució confederal. Però el PNB ni tan sols això.
I contempla una taula de diàleg com la catalana per al País Basc?
N'hi hauria d'haver una. En qualsevol cas, quan ha estat Catalunya qui ha posat el problema sobre la taula, han rebentat les costures d'aquest encotillament amb el dret a decidir. No hi haurà una solució catalana només. La solució serà per a totes les nacions de l'Estat --el dret a decidir--, o no hi haurà solució. No és el problema de Catalunya; és el problema de l'Estat espanyol.
Sense autodeterminació no hi haurà solució?
Jo crec que no. Aquest problema ve de molt lluny. A mesura que passa el temps i creixen les noves generacions, aquesta manera de veure i sentir s'anirà implantant més. Hi ha coses que són qüestions generacionals. Això no hi ha govern que ho canviï. Hi haurà dret a l'autodeterminació o no hi haurà solució.
La consulta que han pactat el PSOE i ERC, hauria de contemplar sí o sí l'autodeterminació?
Bé, cal ser intel·ligents i saber que tot d'un cop no s'aconseguirà. Cal obrir camins. El més important en aquest moment, en què tots els camins estaven tancats, era que s'obrís alguna porta. I s'han obert portes. Ara toca transitar aquest camí.
A què condicionen el seu vot de "confiança" al PSOE?
Bé, confiança tenim poca en el PSOE. El condicionem als fets. Sempre hem estat molt clars. Encara si vas per Sud-amèrica es manté vigent allò de la "paraula de basc". Nosaltres sí que diem el que fem i fem el que diem. Exigim el mateix. No en tindrem prou amb les paraules.