El govern espanyol va voler desbloquejar els òrgans constitucionals pendents de renovació com fos. Encara que fos a costa que el Partit Popular designés els seus propis noms. És el cas del futur magistrat del Tribunal Constitucional, el lletrat de les Corts Enrique Arnaldo, que no para de sumar escàndols dia rere dia. Aquest dijous es votaran els nomenaments al Congrés dels Diputats. El PSOE s’està posant de perfil, mentre Unidas Podemos admet que votarà la designació amb una pinça al nas. El seu pas per la comissió de nomenaments, que havia de valorar la seva idoneïtat, ja va estar marcat per la polèmica. L'altra part de la quota del PP, la magistrada Concepción Espejel, tampoc escapa de la presumpció de parcialitat.

A Enrique Arnaldo el persegueix la sospita de manca de parcialitat. Entre altres coses, s’ha pronunciat contra l’independentisme en articles en premsa o ha participat durant anys en actes de la FAES, la fundació presidida per José María Aznar. També el persegueixen els conflictes d’interessos. Va incomplir el propi Estatut del Congrés dels Diputats, quan va cobrar com a assessor del govern balear de Jaume Matas, del PP, al mateix temps que exercia de coordinador jurídic en diverses comissions de la cambra baixa. També el seu despatx d’advocats va facturar feines a administracions governades pel populars. Però, oficialment, el govern espanyol mira cap a una altra banda, assegura que només es responsabilitza dels seus noms i deixa fer.

És la mateixa posició que ha expressat avui el PSOE. El mateix Pedro Sánchez ha admès durant la seva compareixença que "no li agraden alguns dels candidats proposats pel  PP", però ha defensat que "el deure del Govern d'Espanya és salvar l'acord per a renovar les institucions constitucionals i permetre que es renovin". Per la seva  part, el portaveu de l’executiva, Felipe Sicilia, ha garantit que els seus diputats respectaran demà l’acord amb el PP. La ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha evitat pronunciar-se sobre la idoneïtat d’Enrique Arnaldo per al càrrec. S’ha limitat a celebrar que hi hagi un “gran acord” i que això és el més important.

Però hi ha qui no amaga la incomoditat dins les files socialistes. És el cas d’un vers lliure en molts assumptes, el diputat Odón Elorza, que va admetre ahir que “molts votarem amb una pinça al nas”. Avui s'ha reafirmat en les crítiques: "Els principis no cotitzen a borsa i criden en veure que el PP es burla de la imprescindible condició d'independència, exemplaritat professional i prestigi personal que ha de reunir un candidat al Tribunal Constitucional per poder exercir la seva funció amb imparcialitat".

TUIT odon elorza tc arnaldo

La mateixa expressió que ha fet servir avui Jaume Asens, president del grup parlamentari d’Unidas Podemos, que ha criticat que Arnaldo no compleix amb l’exemplaritat necessària i que el votaran “amb una pinça al nas”. En una entrevista a la Cadena SER, el dirigent comú ha denunciat una trajectòria “repleta de casos de corrupció i mala praxi”, però tot i així ha assegurat que és l’opció “menys dolenta” per a procedir a la renovació del Tribunal Constitucional.

La realitat és que la negociació per a la renovació d’òrgans com el Tribunal de Comptes o un terç del Tribunal Constitucional va ser a dues bandes, entre el PSOE i el PP, però amb la participació d’Unidas Podemos. De fet, el soci petit de La Moncloa ha aconseguit situar entre els quatre nous magistrats a Ramón Sáez Valcárcel, un magistrat de prestigi més aviat proper als morats.

Retrets dels socis

Els partits del govern espanyol tracten de dissimular la seva incomoditat. No ho fan, en canvi, els aliats parlamentaris de l’executiu, que no s’han estalviat els retrets. És el cas del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que en declaracions a la seva arribada al Congrés ha titllat el PSOE de “covard” per avalar aquest nomenament, contraposant-la amb l’actitud “valent” del diputat Odón Elorza. En aquest sentit ha instat Podemos a "plantar-se" contra el nomenament d'Enrique Arnaldo. En termes semblants, el líder de Més País, Íñigo Errejón, ha assegurat que “no entenem els vots que avergonyeixen”.