El PSOE es perfila, en contra de tots els pronòstics, com el partit que tindrà la clau de volta de la governabilitat d’Espanya. Pedro Sánchez, aquell a qui Rajoy va considerar enfonsat, reflota pel paper que li atorga ser l’única força estatal capaç de desencallar la investidura. I ara, el soldat Sánchez ha aprofitat per tornar-se-la a Rajoy amb la mateixa moneda que el president ha fet servir durant tota la legislatura: l’espera i la calma.

En aquesta legislatura cap formació de govern pot tirar endavant sense el vistiplau, o almenys l’abstenció interessada, dels de Ferraz. Ni tan sols una estrafolaria suma de PP, Ciutadans, Coalició Canaria i PNB, aconseguiria superar els vots contraris, requisit en la segona volta de la investidura.

La Gran Coalició

És l’opció preferida als despatxos de Berlín. No només perquè emularia l’acord actual del país entre la CDU d’Angela Merkel i els socialdemòcrates de Sigmar Gabriel, sinó perquè el temor a què Podemos toqui poder és evident. La setmana passada, la cara de Merkel en sentir que la formació d’Iglesias podia fer-se amb el segon lloc era un autèntic quadre.

Els mitjans més influents econòmics del món, com és el cas de Bloomberg, també han mostrat la seva simpatia cap a una entesa d'aquestes característiques, després que la prima de risc hagi pujat fins els 125 punts.

Dins del PSOE, diverses veus d'autoritat com la de l'expresident del Govern espanyol Felipe González veuen amb mals ulls treballar frec a frec amb l'esquerra indignada. El maig de l'any passat, González ja va apuntar a fer possible la Gran Coalició "si el país ho necessita".

Abstenció interessada

En aquest cas, els socialistes esperarien a la segona volta de la investidura, on es requereix que el candidat a la presidència obtingui més vots favorables que en contra, i s'abstindrien. Permetrien, així, que es formés un govern que, en qualsevol cas, no gaudiria de l'estabilitat parlamentària que tant remarquen aquests dies els populars.

Vist que el partit d'Albert Rivera ja ha mostrat la seva predisposició a abstindre's, aquesta seria una de les possibilitats més realistes expressades avui a l'Executiva Federal que ha celebrat el PSOE. El flamant president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha estat el primer en apuntar-ho, tot i que després el Secretari d'Organització, César Luena, assegurés per activa i per passiva que es votarà "no" a la investidura de Mariano Rajoy.

Referèndum

Certs sectors de l'independentisme han manejat en els últims mesos que amb aquesta fragmentació històrica de l'arc parlamentari s'obri la possibilitat de forçar la celebració d'un referèndum a Catalunya.

En cas que s'anés a una segona volta, un hipotètic suport de Democràcia i Llibertat a la investidura de Pedro Sánchez (amb Podemos) sumaria 168 diputats. En contra, hi hauria els 163 de la suma de Ciutadans i PP. En aquest escenari, només caldria l'abstenció o el vot favorable d'Esquerra Republicana de Catalunya.