Pressió de l’esquerra alternativa catalana perquè en unes eventuals eleccions generals anticipades Izquierda Unida sumi amb Podemos i les confluències territorials. Els comuns han posat fil a l’agulla perquè hi hagi finalment un acord, que ja sembla vislumbrar-se, i que tindria l’objectiu de solucionar dues crisis: la interna d’EUiA i que posa en risc la unitat catalana sota En Comú Podem, i una eventual majoria absoluta entre PP i Ciutadans a nivell estatal.

L’impuls, avalat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i que comparteix Pablo Iglesias i el seu entorn, ha forçat “trobades personals” durant les últimes setmanes entre les dues organitzacions espanyoles, segons apunten fonts dels comuns a El Nacional. Asseguren que, tot i que no aconseguissin pactar per les anteriors generals, hi ha un clima de confiança entre Iglesias i Garzón, que volen portar personalment les negociacions.

Amb les negociacions trencades entre el PSOE, Ciutadans i Podemos a Madrid, aquesta és la darrera d’una sèrie de moviments a Catalunya sobre com encarar unes anticipades, conscients que són una peça clau per la millora dels resultats a nivell estatal. Se suma, entre d’altres, a les trobades entre els integrants d’En Comú per buscar la fórmula per aconseguir el grup propi al Congrés que la Mesa va rebutjar per aquesta – probablement curta - legislatura.

La crisi d’EUiA

A Barcelona En Comú no li interessa tornar a trobar-se amb una situació límit. L’episodi frenètic de comicis – municipals, autonòmiques i generals- ja va tensar totes les estructures internes d’EUiA. I això, no volen que es torni a repetir.

Aleshores, les condicions, en una negociació exprés d’En Comú Podem de només quinze dies, que deixava fora dels llocs de sortida als membres de la formació, va culminar en una assemblea que va rebutjar en un 87,4% integrar-se a la confluència. La constatació d’aquest fet va encendre totes les alarmes, si bé una oferta in extremis, acceptada per la direcció que encapçala Joan Josep Nuet, va aconseguir aturar-ho.

El trencament intern per l’acceptació de l’oferta ha estat quelcom que els líders d’EUiA han hagut de gestionar.  L’afirmació que, de totes maneres, han exercit com a pont des del Congrés no ha acabat de convèncer els crítics, encapçalats pel dirigent federal d’IU Diosdado Toledano.

Així, aconseguir l’aliança nacional amb IU es presenta com la solució per frenar una eventual divisió d’una formació que, encara que es presentés sola i no aconseguís esgarrapar gaires vots, esdevindria un precedent de trencament, tot just quan tots els actors reivindiquen la unió en una nova plataforma d’esquerres a nivell nacional.

Sorpasso al PSOE

No pot ser que 923.133 vots s’hagin traduït en dos diputats. Aquesta és la tesi que barallen els podemistes per convèncer d’un acord que “multiplicaria” els resultats obtinguts el desembre. De fet, els d’IU haurien obtingut 14 diputats, en comptes de 2, si s’haguessin unit amb Pablo Iglesias.

“A IU tenen clar que confluir pot modificar el mapa espanyol”, expliquen fonts dels comuns a aquest diari, revelant que a Madrid circulen dues enquestes que per separat els dóna resultats similars, però que junts “canvia molt”. A més a més, a la direcció estatal de Podemos, lluny ha quedat aquell discurs d’Iglesias en què ho rebutjava al·legant que “tenim visions diferents del que significa la unitat popular i l’estratègia electoral”.

Però no tot és tan fàcil. La complexitat interna, la divisió en faccions, que parteix en dos blocs tant als d’Iglesias com els de Garzón és la principal trava. És en aquest sentit que després de les informacions sorgides sobre un pacte ja definit, Podemos ha hagut de sortir a negar-ho amb rotunditat. “És fals”, ha dit el secretari d’Organització, Pablo Echenique, pel seu canal de Telegram.

Pablistes i errejonistes a Podemos. De Garzón i de Llamazares a Izquierda Unida. Els primers són els partidaris de l’entesa, mentre que els segons, s’ho miren amb escepticisme i fins i tot carreguen contra la idea en públic. El diputat al Congrés Gaspar Llamazares assegurava diumenge passat que es pretén “fagocitar” IU i acusava el líder del partit de tenir un acord “precuinat”. 

Però, malgrat tot, el sector crític és conscient que el calendari s’escurça i s’ha de prendre la decisió “imminentment”. I en aquest escenari, el coordinador Cayo Lara deixava clara una cosa: IU vol ministeris. “Pot i ha de tenir-ne”, defensava en un acte aquest cap de setmana, afegint que seria “per respecte a la identitat i la cultura de les organitzacions”.