El rei Felip VI ha convocat una nova de consultes els dies 25 i 26 d'abril, com avança El Nacional. Però si aquesta fracassa, i es dissolen les Corts el 3 de maig, es produirà una nova convocatòria de comicis a Espanya per al 26 de juny. Els partits comencen a fer números i estratègies sobre com abordaran la campanya electoral. Ho anunciava el ministre de Justícia en funcions, Rafael Català, en un esmorzar informatiu ahir a Madrid: per no “molestar” els ciutadans, potser es podria limitar la duració del període immediatament anterior a la votació en les urnes.

Les formacions i l’Estat són conscients de l’efecte que els comicis produeixen mediàticament i en la població, i semblen disposats a limitar aquests esforços. Per la banda dels partits, les alternatives estudiades passen per limitar la despesa, a través del volum de publicitat i missatgeria. 

15 dies

Pel que fa a la duració, la llei no contempla la possibilitat de fer una campanya més breu. El termini de dues setmanes previst legalment a aquests efectes està regulat per l’article 51 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Per reformar-la caldria presentar una iniciativa davant del ple del Congrés, que hauria de comptar, almenys, amb el suport d’una majoria qualificada de tres quarts de vots positius de la cambra. En el termini en què es tramités la iniciativa, ja s’haurien dissolt les Corts. Per tant, és una via que ara mateix no és possible de tirar endavant, per bé que es podria arribar a un acord entre les diverses formacions, per limitar la duració de la campanya, a través d’un consens entre tots els partits.

La despesa

La darrera convocatòria electoral va costar a l’Estat espanyol més de 30 milions d’euros, que van ser finançats en part a través de les subvencions que proporciona l’Estat. El diner públic no és l'única font d'ingressos. Per assumir aquest cost, els partits acostumen a endeutar-se, com van fer forces emergents com Ciutadans, o com acostumaven a fer els partits tradicionals, PP i PSOE, o bé apostar per noves formes de finançament, com l’anomenat crowdfunding, amb micro aportacions de diversos usuaris, entitats i ciutadans, com va fer Podemos.

El sistema d’adjudicació estatal de finançament premia els partits que assoleixen representació parlamentària, i és considerat poc just per alguns. És a dir, ofereix 0,64 euros per cada escó obtingut al Congrés o el Senat; 0,81 euros per cada un dels vots aconseguits per cada candidatura al Congrés que hagi obtingut escó i 0,32 euros en el cas del Senat.

Per tant, sovint els partits gasten en funció d’allò que preveuen que més tard poden aconseguir. L’exemple de manca de previsió en els comicis del 20D va ser Ciutadans, qui va explicar que s’havia endeutat per un import superior a aquell que més tard podria retornar, en tant que no havia calculat bé el nombre que obtindria de diputats. Ell en va invertir entorn de 4 milions d'euros, el PP, 12 milions, el PSOE, 9 milions, i Podemos entorn de 3 i 4 milions.

Les principals despeses de campanya acostumen a provenir de l’anomenat mailing, les paperetes electorals i la propaganda. L’Estat espanyol ofereix 0,18 euros per cada membre de l’electorat en cadascuna de les circumscripcions en què s'hagi presentat llista al Congrés i al Senat, i sempre que la candidatura hagi obtingut els vots suficients per constituir grup parlamentari.

Esmenes i desacords

Per la banda dels partits emergents, Podemos i Ciutadans, la limitació del temps de campanya podria servir per reduir la seva despesa, més limitada a priori. Ara bé, el líder de la formació taronja, Albert Rivera, va explicar que estava en desacord de reduir els debats “perquè són gratuïts i si a algú li fa mandra limitar això, no ens posarem d’acord”. "Si volen parlar del mailing, de quant val la campanya, encantats. Si algú, a més de les arques públiques, es beneficia d'això, som els partits petits", va afegir Rivera. 

Els socialistes enfoquen la situació des d'una perspectiva diferent: "Els ciutadans no han de pagar la irresponsabilitat d'alguns que han impedit que hi hagi Govern", va dir dilluns el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando. Aquest punt podria comptar amb el suport dels populars, qui voldrien estudiar la possibilitat d'una campanya més curta, o amb mítings més "austers i breus".

En contra de la reducció del període electoral podria estar-hi Podemos, qui més d'una vegada ha deixat palès que les campanyes els ajuden a guanyar suports i se'ls donen "bé".