Elisenda Alamany (Sabadell,1983) és alhora la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, la presidenta del grup municipal d’aquesta formació a l’Ajuntament de Barcelona i la cap de llista per a les eleccions municipals de maig del 2027, unes eleccions que havien de ser la prova de foc per a la nova direcció d'ERC amb Oriol Junqueras al capdavant, però l'avançament electoral a Espanya ha canviat els plans. Pel 29N, ERC es prepara per presentar "una gran llista que connecti amb cada racó del nostre país", amb "una papereta que vol defensar Catalunya, el nostre poble, les singularitats de la nostra nació i alhora els interessos de la classe mitjana i treballadora" encapçalada, d'això no en té dubtes Alamany, per "Gabriel Rufián".
Pel que fa al 23M, és a dir, les eleccions municipals del 23 de maig del 2027, Alamany es presenta per primer cop com a alcaldable en un moment que bufen bons vents per a ERC, amb sondejos favorables que la situen com la segona força. En aquest sentit, la líder dels republicans a la Casa Gran assegura que es presenta per "guanyar les eleccions municipals i per obrir una nova etapa a Barcelona", marcant diferències amb l'alcalde: "Collboni defensa més el partit socialista que no pas Barcelona", mentre que "Esquerra té un projecte per a la ciutat", per això conclou que "les municipals aniran de si continuem amb un govern d'anar fent o fem una nova Barcelona".
Aquesta setmana hi ha hagut tot un gir de guió. Les eleccions municipals havien de ser la prova de foc de la nova directiva d'Esquerra Republicana, amb Oriol Junqueras com a president i vostè mateixa com a secretària general, però primer hi haurà les espanyoles. L'avançament electoral els ha agafat amb el peu canviat o estaven ja preparats per aquestes eleccions pel 29 de novembre?
Estàvem preparats i les encarem amb tota la determinació i també sabent que hem arribat aquí amb uns responsables que tenen noms i cognoms. El partit socialista ha vist una oportunitat electoral a l'hora de convocar eleccions i les convoca amb un oportunisme que crec que veu absolutament tothom. Però també hem arribat aquí després de tres anys que Junts hagi bloquejat qualsevol avenç, qualsevol millora per als catalans i les catalanes. Nosaltres ens presentem amb una papereta que vol defensar Catalunya, el nostre poble, les singularitats de la nostra nació i alhora els interessos de la classe mitjana i treballadora.
Ha esmentat la paraula papereta. Li he de fer la pregunta òbvia: qui encapçalarà aquesta papereta?
Gabriel Rufián.
Salvador Illa, incomprensiblement, davant de la convocatòria electoral, no ha lamentat que Catalunya perdi 4.700 milions d'euros anuals per al seu finançament"
Queda clar aquest nom? Vostès han obert un procés per decidir el candidat. No s'espera que hi hagi ningú més? I queda clar que Rufián s'hi voldrà presentar?
Nosaltres estem convençuts que farem una gran llista, una llista que connecta amb cada racó del nostre país. Mentre que uns defensen els interessos d'uns pocs, Esquerra Republicana vol defensar la classe mitjana i treballadora, i ho ha fet al llarg d'aquesta legislatura espanyola, però també a Catalunya, quan altres tenen la temptació de defensar més els interessos del seu partit. I ho dic perquè Salvador Illa, incomprensiblement, davant de la convocatòria electoral, no ha lamentat que Catalunya perdi 4.700 milions d'euros anuals per al seu finançament. Tampoc no l'he vist gaire preocupat perquè no es cancel·li el deute del FLA, ni tampoc perquè el traspàs de Rodalies pugui quedar interromput. I els catalans i les catalanes necessiten un president de Catalunya, no un president del PSOE. I amb aquesta convicció que necessitem partits que defensin Catalunya, que estiguin centrats a Catalunya, ens presentem amb tota la força.
Encara en l'àmbit estatal, però amb repercussió important a Catalunya, especialment a Barcelona: els decrets d'habitatge han estat la gota que ha fet vessar el got i ha provocat l'avançament electoral. Ara es tornen a presentar aquests decrets. En què milloren la situació els decrets i per què creu que no es van aprovar inicialment?
Són uns decrets de contenció del problema. I en aquest cas sí que estic satisfeta perquè per a Barcelona l'aprovació d'aquests decrets suposarà que podem apujar l'impost de béns immobles, l'IBI, als pisos turístics fins al 100 % o al 150 %. I això ha estat possible gràcies a una esmena d'Esquerra Republicana. És evident que la no aprovació dels decrets ha estat una oportunitat perduda perquè el PSOE podria haver continuat negociant, però també perquè Junts ha prioritzat defensar els interessos d'uns pocs. Junts s'ha equivocat i continua desconnectat del que és el catalanisme avui i de les necessitats que té el nostre país. I prova d'això és el càstig que veiem a les enquestes.
La no aprovació dels decrets ha estat una oportunitat perduda perquè el PSOE podria haver continuat negociant, però també perquè Junts ha prioritzat defensar els interessos d'uns pocs"
Eventualment, aquests decrets els podrà tombar el futur govern espanyol. Hi compten, amb això?
Nosaltres estem acostumats a avançar. L'única manera d'avançar en drets és fer-ho també des de Catalunya. Nosaltres no vam esperar a Espanya per regular els preus del lloguer o per plantejar l'eliminació dels pisos turístics. I nosaltres creiem en Catalunya, en les seves competències, i per això som independentistes també, perquè creiem que el projecte independentista va lligat a la possibilitat de tenir un país nou. I per a nosaltres tenir un país nou vol dir posar la sobirania al servei de la classe mitjana i treballadora del nostre país.
Abans de passar a parlar de Barcelona, li he de preguntar per un altre esdeveniment que hi ha hagut aquesta setmana, que és l'aval a l'amnistia. La possible tornada de Carles Puigdemont canviarà les relacions que tenen vostès amb Junts per Catalunya?
El que és clar és que el país ha canviat i que Catalunya avui no és la mateixa que la de fa nou anys. I que l'habilitació dels líders polítics, d'Oriol Junqueras i de Puigdemont, estic convençuda que farà tornar la política que necessitem per al nostre país i deixar enrere el politiqueig. Aquesta és la meva esperança.
En quina mesura creu que pot afectar a les municipals el resultat que Esquerra tingui el 29N?
Les eleccions del 29N seran molt positives per a Esquerra Republicana. Si Esquerra Republicana està forta, vol dir que serem més forts també davant de l'amenaça cap a les nostres llibertats com a poble. I aquí a Barcelona, el que necessitem és una alcaldia que defensi els interessos de Barcelona, conscients que som la capital de Catalunya per damunt dels interessos de qualsevol partit. La meva impressió és que el senyor Collboni defensa més el partit socialista que no pas Barcelona. I ho veiem quan col·lapsen les infraestructures de mobilitat, com per exemple Rodalies, on l'alcalde se n'amaga o no demana explicacions o no és exigent amb el seu partit. Ho veiem quan tenim deu mesos tancat el parc de Collserola i tantes altres qüestions. Esquerra Republicana té un projecte per a la ciutat. Creiem que la identitat de la nostra ciutat està en risc i que som l'única força que ha estat capaç de situar aquesta qüestió a la taula, al centre de l'agenda política, que connecta amb la desesperació dels barcelonins i barcelonines que creuen que estem perdent Barcelona i aquesta és la nostra força.
Comencem aquesta llarga precampanya electoral amb uns sondejos i baròmetres favorables a ERC: tenint en compte que ara són la quarta força política a Barcelona, els situen com a segona. És el moment d'Esquerra?
Estic convençuda que les eleccions del 2027 aniran de si seguim amb un govern de l'anar fent, anar tirant i anar remolc dels problemes, que és el que representa el senyor Collboni, o la possibilitat d'una nova Barcelona que recupera la seva identitat. I això vol dir una Barcelona que es pren seriosament l'emergència lingüística del català a la nostra ciutat. Una ciutat que vol governar el turisme perquè els barcelonins deixem de ser espectadors de la nostra ciutat i una ciutat amb una agenda renovada de polítiques d'habitatge perquè les famílies de Barcelona, perquè la classe mitjana i treballadora deixi de ser expulsada de la seva ciutat.
Ha esmentat identitat, llengua, turisme i habitatge. Aquests serien els principals eixos del seu projecte per Barcelona?
Aquesta és l'agenda que hem anat treballant en aquest mandat. Haver situat aquesta desesperació dels barcelonins i barcelonines, però també l'esperança que les coses es poden fer de manera diferent, ha fet que Esquerra Republicana creixés. El que volem és recuperar la nostra Barcelona, allò que ens fa envejables i admirables al món, que és la nostra personalitat, el nostre caràcter. I això també es reflecteix en una defensa del comerç, i en això he insistit molt, arrelat als barris i al servei dels veïns i veïnes. Un comerç, en tot cas, que té a veure amb la vida de Barcelona i que no el turisme l'influeixi a l'hora de canviar la façana de la nostra ciutat.
Una de les primeres mesures que voldré fer si guanyem Barcelona és regular els preus dels lloguers dels locals comercials"
Amb el comerç tenim un greu problema que és la conversió a establiments adotzenats, franquícies, 24 hores... I això és paradoxal quan Barcelona és la capital del comerç local. Quines mesures aplicaria per evitar aquest declivi del comerç local de Barcelona?
Perdem Barcelona quan s'abaixa una persiana i s'obre una botiga de souvenirs, una botiga de carcasses, un súper 24 hores. Una de les primeres mesures que voldré fer si guanyem Barcelona és regular els preus dels lloguers dels locals comercials, perquè és una sagnia el que veiem a Barcelona. Tanca Xocolates Fargas, tanca Mister Andreu, que era una botiga de souvenirs preciosa a Ciutat Vella, i obren franquícies que no tenen res a veure amb el que som com a ciutat. I quan dic que perdem Barcelona, em refereixo a això: perdre el comerç de proximitat, perdre el comerç que ens fa envejables, admirables, que ens fa sentir orgullosos de la nostra ciutat, és perdre la identitat de la nostra ciutat. Per tant, una de les mesures que plantejarem de seguida que agafem les regnes de la ciutat és plantejar com regulem els preus dels locals de la nostra ciutat per evitar aquest dessagnament que vivim, especialment en els barris més turístics.
El model seria la regulació actual del mercat de l'habitatge, és a dir, posar topalls perquè no puguin disparar-se els lloguers?
La proposta seria evitar els increments abusius que vivim a la nostra ciutat. Que un forn de pa que tenia un contracte determinat no vegi que quan ha de renovar el seu contracte, li dupliquen o li quadrupliquen el preu del lloguer. Intentar contenir aquests increments dels preus, més que no pas fixar, perquè segurament que al passeig de Gràcia, una gran cadena com pot ser, Loewe o d'altres marques, estan disposades a pagar certs preus per estar al passeig de Gràcia. Del que jo parlo és de la contenció dels increments dels preus dels locals. De la mateixa manera que ho vam fer amb els preus dels lloguers, estem davant d'un dessagnament dels comerços de tota la vida, i hem d'aturar això sigui com sigui, perquè si no, perdem Barcelona.
Ja que parlem de lloguers, parlem de lloguers d'habitatge, també. Quina és la seva recepta, si arriba a alcaldessa, per resoldre aquest problema?
Sobre habitatge se n'ha parlat molt, n'hem fet grans debats, però les propostes al final les ha posat Esquerra Republicana. Conscients, com deia al principi, que quan la ciutat es buida de veïns i veïnes perdem Barcelona, perdem la personalitat i el caràcter de la ciutat que el fan els veïns i veïnes i la vida comunitària. En aquest sentit, nosaltres hem treballat en la contenció, en les mesures de xoc des del Govern de la Generalitat, regulació dels preus del lloguer, eliminació de pisos turístics. També hem posat sobre la taula a Barcelona la necessitat de rehabilitar. Si no rehabilitem els poders públics, ho faran els fons inversors. I també incidir sobre la demanda, com per exemple amb les ajudes a les entrades d'habitatges de propietat o bé castigant aquell ús turístic dels habitatges, però, en canvi, facilitant que aquells que volen pisos per viure-hi puguin accedir. I, per tant, estem davant d'una política que necessita diferents instruments i malauradament, el que hem vist són governs amb grans discursos. Hem tingut uns debats molt llargs, però les mesures i les propostes ambicioses les ha posat Esquerra Republicana.
Em sembla al·lucinant que la capital del nostre país no tingués una figura com la comissionada de la llengua catalana, que ha de vetllar per la transversalitat de les polítiques envers l'emergència social del català a la nostra ciutat. Això ha estat possible gràcies a Esquerra Republicana"
Ja que parla de propostes d'ERC, li esmentaré una que s'ha posat en pràctica aquest mandat, que és la comissionada de l'ús social de la llengua catalana. Ara que ja port aproximadament un any en el càrrec, quina valoració en fa d'aquesta figura?
Em sembla al·lucinant que la capital del nostre país no tingués una figura com la comissionada de la llengua catalana que ha de vetllar per la transversalitat de les polítiques envers l'emergència social del català a la nostra ciutat. Això ha estat possible gràcies a Esquerra Republicana. La comissionada ha posat en el centre l'emergència social que existeix i els projectes com per exemple la Casa de la Creació dels Continguts Digitals en català, com el festival Saga, però també la necessitat de fer complir la llei. I en aquest sentit, m'agradaria dir que estic convençuda que la comissionada voldria haver anat més lluny del que el govern l'ha deixat.
Entenc que si vostè és alcaldessa continuarà aquesta figura.
El que nosaltres proposem és que hi hagi una regidoria de la llengua catalana. No només per fer complir la llei, no només per estar a sobre d'aquelles qüestions que han de fer respectar la nostra llengua a la ciutat, sinó també per crear projectes que deixin llegat, com és la Casa de la Creació dels Continguts Digitals, que ha fet possible Esquerra Republicana, perquè creiem que cal anar a l'ofensiva en la defensa del català, però també en incrementar l'ús social del català, en el fet que el català arribi a nous públics, que estigui en els nous formats i nous canals on la gent jove es relaciona. I en aquest sentit, el llegat és més que positiu. Fa vuit anys no existia la comissionada, ni fa vuit ni fa quatre, ni existia la Casa de Creació dels Continguts Digitals, ni existien criteris a les subvencions a entitats per criteri lingüístic i tantes coses que ha fet possible l'exigència d'Esquerra Republicana.
Visc al barri de Sant Antoni i he viscut com s'enquistaven problemes que veïns i veïnes han posat sobre la taula al govern de la ciutat. Tenim un govern que va fent davant dels problemes i que deixa que els problemes s'enquistin"
Un altre dels grans problemes de Barcelona és la inseguretat. Què proposa Esquerra per resoldre aquest problema?
D'entrada, cal dir que hi ha coses que no podem acceptar a Barcelona. Que la gent no se senti segura als seus barris. Visc al barri de Sant Antoni i he vist com s'enquistaven problemes que veïns i veïnes han posat sobre la taula al govern de la ciutat. Tenim un govern que va fent davant dels problemes i que deixa que els problemes s'enquistin. Tenim problemes de civisme i tenim problemes de seguretat. Cada vegada que Esquerra Republicana ha pogut negociar algun acord amb el govern de la ciutat, ha posat sobre la taula la necessitat de tenir nous efectius de Guàrdia Urbana, com va fer en el seu moment posant cent efectius de Guàrdia Urbana en torn nocturn. Crec que la presència policial és important, que aporta seguretat als veïns i veïnes, i alhora hi ha altres mesures de presència del poder públic que contribueixen a generar més seguretat. Per exemple, que el teu carrer estigui més o menys net, que hi hagi agents cívics, que les qüestions quan es posen sobre la taula, sigui de soroll, brutícia o incivisme, es resolguin ràpidament. I el govern de Collboni ha anat a remolc de totes aquestes problemàtiques.
Si depèn de vostè, la Guàrdia Urbana continuarà sense tenir pistoles tàser?
Sí. Els problemes de seguretat que avui enfronta la nostra ciutat els pot enfrontar sense pistoles tàser.
Posant-nos ja en clau electoral, té pensada ja la llista electoral, el seu número dos?
Encara no.
I quan s'hi pensen posar?
La meva voluntat, i també la del partit a Barcelona, és fer una llista molt barcelonina que evidentment tindrà persones del partit, però que també implicarà una obertura amb persones de trajectòria rellevant i que tinguin vinculació amb la ciutat. La meva sensació és que Esquerra Republicana avui està arribant, més enllà de les fronteres del partit, a nova gent a la ciutat. Això és fruit d'una bona feina en aquests tres anys per situar els problemes i les preocupacions de la gent, però també per connectar amb les preocupacions dels barcelonins, amb la impossibilitat de quedar-te a viure a la ciutat, però també per l'encariment del cost de la vida a la ciutat, la dificultat per pagar casals d'estius, extraescolars. I crec que hem connectat humilment amb aquesta sensació que cal recuperar la ciutat per als veïns i veïnes, que cal que Barcelona torni a fer de capital del país i, per tant, totes les persones que formin part d'aquest equip transmetran aquesta voluntat.
Mai és una bona notícia que els reaccionaris avancin, però nosaltres tenim un projecte que no basa la seva raó de ser en comparació amb els altres"
Els preocupa la possible irrupció d'Aliança Catalana al plenari municipal?
Mai és una bona notícia que els reaccionaris avancin, però nosaltres tenim un projecte que no basa la seva raó de ser en comparació amb els altres. Tenim un projecte que parla als barcelonins i barcelonines, som la força que més creix a la ciutat i estic convençuda que continuarem creixent i que la foto final per a les eleccions del 2027 plantejarà si seguim amb el govern de l'anar fent de Collboni o si hi ha l'oportunitat d'obrir una nova etapa per a una nova Barcelona, que és la que jo vull representar, que és la que Esquerra Republicana vol representar i que ja ha demostrat en aquests tres anys que és capaç de fer-ho.
En els dos últims mandats, el 2019 vostès van guanyar les eleccions i el 2023 les va guanyar Trias per Barcelona, però ni Ernest Maragall ni Xavier Trias van poder ser alcaldes perquè va haver-hi pactes alternatius.
Fixi's que aquells que diuen que volen frenar l'extrema dreta han pactat en un primer moment amb Manuel Valls i, en segon lloc, amb el Partit Popular.
Aquells que diuen que volen frenar l'extrema dreta han pactat en un primer moment amb Manuel Valls i en segon lloc, amb el Partit Popular"
El que li volia preguntar: vostè estaria disposada a generar una alternativa diferent en cas que no guanyi les eleccions, però pugui optar a l'alcaldia?
Sí, és la meva responsabilitat.
I amb qui la generaria, aquesta alternativa?
Haurem de veure quins són els resultats de les eleccions. Jo em presento per guanyar les eleccions i per obrir una nova etapa a la ciutat, i en funció dels resultats i les coincidències amb uns partits o uns altres, doncs s'obrirà la partida.
En aquesta partida estaria inclosa Aliança Catalana?
No. No.
Quin seria el seu gran objectiu, li'n demano un, com a alcaldessa de Barcelona?
Que Barcelona torni a ser Barcelona, que ens puguem sentir orgullosos de la nostra ciutat. Que no ens sentim ni espectadors ni foragitats de la ciutat que estimem. Que les famílies de Barcelona, que la gent jove, pensi que Barcelona li pot oferir un futur. I aquesta és la meva voluntat. Veig projectes polítics que beuen del passat i crec que Barcelona té el futur, el talent i les oportunitats i la gent amb energia per oferir oportunitats, horitzons de futur a la gent que s'hi vulgui quedar a viure i a treballar. I aquesta és la meva voluntat.
Que Barcelona torni a ser Barcelona, que ens puguem sentir orgullosos de la nostra ciutat"
Es considera ja en campanya electoral per les municipals?
Sí.
Hi ha set mesos per davant...
Crec que és un error plantejar les campanyes electorals en només en quinze dies, en el sentit que durant quatre anys intentem convèncer la gent que som els que estan més a prop dels problemes, que som els que els entenem millor i que també volem arrossegar la gent cap a un nou projecte de ciutat, una Barcelona capital, una Barcelona que no perd la seva identitat, la seva personalitat i el seu caràcter, que és això el que ens fa diferents de la resta de ciutats europees.
Entrevista sencera: