Hi ha qui compara Pablo Casado amb Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Però, en el cas del líder del Partit Popular, no es tracta d'un trastorn dissociatiu de la identitat. És una decisió conscient i premeditada. El dirigent conservador és el gran il·lusionista de la política espanyola. Després de la patacada electoral del 28-A, quan va dinamitar mig grup parlamentari perdent votants per totes bandes, va intentar vendre un gir al centre. Però era això: pura il·lusió, tot fum. Calia fer creure que és algú que pot ser president d'Espanya. I se n'ha sortit prou bé, si es miren les enquestes aquests últims dies. La sentència del procés mobilitza més l'espanyolisme que un "relator". En el debat d'aquest dilluns van acabar de caure les cartes.

Durant mesos, fins i tot després de la sentència del Suprem, el líder del Partit Popular volia evidenciar un canvi de to. Fins i tot es referia a Vox com a "extrema dreta". Fins i tot havia deixat de demanar aplicar l’article 155 de la Constitució, i recordava que la jurisprudència del Tribunal Constitucional diu el que diu, que ha de ser aplicat quan realment hi ha un incompliment d’obligacions i que ha de tenir limitacions temporals i competencials justificades. Fins i tot va fitxar la moderada i experimentada Ana Pastor com a número dos i va apartar dissimuladament la polèmica Cayetana Álvarez de Toledo. A l’hora de la veritat, però, l’únic canvi ha estat la barba que s’ha deixat després de les vacances d'estiu. I va fer-ho perquè no el confonguessin amb Albert Rivera.

El llop s'ha tret la pell d'ovella. El “gir al centre” li va durar un dia de campanya. Aquest dissabte, segon dia de campanya, ja parlava d’enviar “immediatament” un requeriment al president Quim Torra perquè “compleixi les seves obligacions constitucionals”. Però no només això, sinó que va advertir que, si Torra no es movia, activaria l’aplicació de nou de l’article 155 “sense limitacions” ni de termini ni de competències. Just el contrari del que va dir el Tribunal Constitucional en la seva sentència. En aquesta entrevista a la COPE va tornar a acusar Pedro Sánchez de “trair” Espanya. No contempla facilitar-li la investidura ara per ara.

El seu propi programa ja és una declaració d’intencions. El document comença amb 15 mesures a aplicar a Catalunya: activar la Llei de Seguretat Nacional, reformar la llei de l’indult pels casos de sedició i rebel·lió, modificar el Codi Penal perquè els presos polítics catalans compleixin íntegrament les penes, tornar a tipificar el referèndum il·legal, recuperar el delicte de “rebel·lió impròpia”, recuperar les competències de presons, tallar l’aixeta de fons públics als partits amb dirigents condemnats per rebel·lió o sedició, modificar la Llei General Audiovisual per atacar TV3, reforçar l’Alta Inspecció Educativa de l’Estat “per evitar l’adoctrinament”…

La realitat és que les enquestes diuen el que diuen: que el PP de Casado recupera terreny perdut i podria enfilar-se fins als 100 escons. La recuperació del PP, segons aquests sondejos, vindria de la debacle de Ciutadans, uns votants que no anirien al PSOE sinó al PP i també a Vox. Justament el partit d’extrema dreta, tercer a les enquestes, podria limitar l’auge dels populars. Potser per aquest motiu ha decidit tornar a la mà dura, incendiant Catalunya, i acabar d’entregar el centre a Sánchez. 

De Rubalcaba a Casado

I Cayetana Álvarez de Toledo torna a tenir el protagonisme de fa mig any, amb una Ana Pastor molt desapareguda. Malgrat el que va dir, demanant perdó pels pactes que històricament havia fet el PP amb el nacionalisme català i basc, ella ja sabia el que es feia. El missatge és que el Partit Popular del Pacte del Majestic ja no tornarà mai més. També sabia què es feia quan tornava a rebentar el debat de portaveus dient que “no tot el que sigui un sí és un no”. Dos dies més tard, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso comparava les pedres amb què es va construir el Mur de Berlín amb les “pedres que avui es tiren als agents de la Policia Nacional a Barcelona”.

Tampoc no és casualitat que, adduint motius personals, Pablo Casado hagi decidit passar la jornada de reflexió a Barcelona, com també ho farà Albert Rivera. El mateix dia, en contra del criteri de la Junta Electoral Central, la plataforma Tsunami Democràtic ha anunciat accions de protesta contra la sentència. En aquests moments no es pot descartar una imatge del candidat del PP entre barricades denunciant la inacció de Sánchez, amb qui busca el cos a cos. Així el PP es trauria una espina clavada: la compareixença d’Alfredo Pérez Rubalcaba dos dies després de la massacre de l’11-M, en plena jornada de reflexió. Zapatero va aconseguir capgirar les enquestes i guanyar.