El missatge de la militància socialista a Ferraz aquest diumenge va ser molt clar: "Amb Rivera, no!". Per si quedaven dubtes, ho van repetir en quatre ocasions. Pedro Sánchez, que li va agafar a peu canviat, va haver de dir que en prenia nota. Aquest mateix dilluns Ciutadans ha reiterat el seu cordó sanitari al PSOE. Inés Arrimadas ha assegurat que el seu partit "liderarà l'oposició" a l'executiu. A José Luis Ábalos no li ha quedat més remei que respondre: "L'únic que pot aspirar és a sobreviure com a partit". En aquest context, només queda una opció: revalidar la majoria amb els socis de la moció de censura.
Ara, però, l'estratègia del PSOE passa per jugar amb el calendari que té per davant, marcat per una altra campanya electoral. En termes futbolístics, el candidat a la reelecció aprofita que els rivals estan descol·locats per xutar la pilota cap endavant per guanyar temps abans d'encarar la porteria. Que no li robin el cuir.
En menys d'un mes, el pròxim 26 de maig, hi ha una nova tongada d'eleccions: municipals, europees i autonòmiques en moltes comunitats. Diverses fonts de l'executiva socialista, que donen ja per descartada l'aliança amb Albert Rivera, reiteraven aquest dilluns que "abans de les eleccions municipals i autonòmiques, res". Volen culminar el cicle electoral iniciat el 28-A, acabant de tenyir Espanya de vermell. Els objectius són dos: acabar de silenciar els barons crítics i rebaixar les expectatives d'Unidas Podemos, que ja pensa en els ministeris que pot controlar. Els socialistes intentaran governar novament en solitari.
Davant dels seus propis barons, els mateixos que van conspirar ell per fer-lo fora de la secretaria general el 2016, ja ha demostrat que ell és capaç de demostrar que la seva aposta pel diàleg amb els independentistes no passa factura. No només ha guanyat amb solvència les eleccions generals i ha engrandit el grup parlamentari, sinó que a més els números li donen per a governar. A diferència de la victòria agredolça de Susana Díaz a Andalusia, que va permetre que les tres dretes pactessin per fer-la fora. Al Congrés, el PP, Ciutadans i Vox han quedat a una trentena d'escons de distància de la majoria absoluta.
Mentrestant, des de Ferraz continuen insistint en la idea de governar en solitari, després d'ampliar la seva majoria a les Corts. Però Unidas Podemos aquest cop vol fer un pas més enllà i entrar a formar una coalició de govern, per acabar d'empènyer Sánchez a l'esquerra. El referent és el govern del Botànic al País Valencià. Sánchez evitarà fer Pablo Iglesias ministre. Serà la gran batalla de les pròximes setmanes.
Però a Ferraz ja estan amb la calculadora a la mà, acabant de fer números. Potser no té la majoria absoluta, però sí que la podria tenir simple en segona volta amb l'abstenció dels diputats d'ERC. N'hi hauria prou amb més sí que no.
El PP culpa Vox, Ciutadans… i Rajoy
El Partit Popular de Pablo Casado ha perdut més de la meitat del grup parlamentari que va aconseguir Mariano Rajoy el 2016. Però, malgrat les circumstàncies tan adverses, a Gènova no fan cap mena d’autocrítica. Almenys en públic, aquest dilluns els populars s’han limitat a culpar Ciutadans i Vox de la fragmentació del vot de la dreta espanyolista, que només ha beneficiat Sánchez.
Als passadissos de Gènova, però, sí que fan una mica més d’autocrítica, però tampoc gaire més. Fonts de la direcció assenyalen que els seus antics votants que se n’han anat a Vox “han votat enfadats amb la nostra marca, però no amb nosaltres”, en referència a la nova presidència de Pablo Casado. Remarquen que el seu líder “no porta ni un any” i que es tracta d’un “projecte a llarg termini”. Assenyalen que “ho hem tingut més difícil que ningú”. En resum, però sense explicitar-ho: la culpa també és de Rajoy.
Aquest dimarts, Casado reunirà els seus barons a Gènova. Serà la seva primera compareixença després de la nit electoral, on les cares eren molt llargues. Tenen molt poc marge per repensar l'estratègia a menys d'un mes del 26-A.