Aquest dilluns a mitjanit, la CUP va tancar totes les seves llistes per a les eleccions municipals del 28-M. En total, 167 candidatures (quatre d’última hora) que podran votar un total de 5,5 milions de persones. I aquest dimarts ha arribat l’hora de la proposta política. Es tracta d’un programa marc de quinze pàgines, una “brúixola” per a totes les candidatures. Els eixos principals, segons han explicat en l’acte de presentació, seran “avançar en la planificació de l’economia democràtica”, “enfortir el teixit social”, “construir sobirania” o conscienciar que “hi ha canvis que no es poden aconseguir sense confrontar amb les elits i l’Estat espanyol”. Quina traducció pràctica té tot això? La diputada i exregidora de Tarragona, Laia Estrada, ha posat un exemple: “Coordinar totes les accions de desobediència o començar a expulsar les empreses de l’Ibex-35 dels nostres municipis. És una forma relativament senzilla de construir sobirania”.

📅 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista


Es presenten com l’espai “independentista, anticapitalista, feminista, ecologista i antiracista”.  I, segons ha explicat Estrada, la proposta política de la CUP “té en compte l’actual context de triple crisi, econòmica, ecològica i democràtica”, combatent totes aquestes emergències, i que busca “garantir drets, garantir futur i garantir vida”. En paraules de la diputada, el programa “pretén ser una brúixola per repensar el municipalisme transformador”. En la mateixa línia s’ha expressat Jordi Barbero, membre del secretariat nacional i candidat a Sant Boi de Llobregat, que ha subratllat que és important fer front a la crisi i a l’auge de l’extrema dreta, però també a “governs que baixen el cap davant les elits i volen convertir el país en un balneari, en un parc temàtic, amb un model tòxic de país”.

El programa ha estat confeccionat en assemblees on han acabat participant al voltant de 750 persones. Entre les propostes que recull també hi ha les municipalitzacions de recursos, de les quals han fet bandera: "La propietat i la presa de decisions sobre els recursos, béns i serveis necessaris per a una vida digna (aigua, alimentació, energia, habitatge, cures) han de passar a mans del poble en forma pública-municipal, comunal o cooperativa". Però també anar més enllà en el feminisme, l'antiracisme, l'ecologisme i el conflicte nacional.

 

Se centren especialment en el món rural i en la batalla de Barcelona, on aspiren a recuperar la representació que van perdre a les eleccions del 2019, quan van obtenir menys del 4% dels vots. “Davant d’un model de ciutat d’esquena al país, ens sembla crucial que l’alternativa sigui forta” per a “poder construir una capitalitat connectada amb el país”, ha defensat Jordi Barbero, que també ha valorat la candidatura presentada a Palma.

Aliances postelectorals?

Després de les eleccions del 28 de maig, s’obrirà un nou període: el de les negociacions i els eventuals pactes per a les investidures dels alcaldes. Si bé des de la CUP asseguren que cada municipi tindrà vida pròpia, també deixen clar que no separen l’eix social de l’eix nacional i que qualsevol aliança postelectoral haurà de girar al voltant de la proposta política presentada aquest dimarts. La diputada i exregidora tarragonina Laia Estrada ha advertit en aquest sentit que “de cacics n’hi ha a tots els partits” i que “sense enfrontar-nos als poders caciquils no podrem desplegar la nostra proposta política”.

🟡 Treure el cap a Barcelona, disputar Girona o trobar successor a Berga: la CUP encara les municipals
 

Els objectius de la CUP

Sota el lema "Gent que lluiti és el que cal", la CUP vol sobretot "consolidar projectes". En les eleccions municipals del 2019, el partit anticapitalista va arreplegar 19 alcaldies arreu del Principat (15 pròpies i 4 en confluències), la quarta formació en nombre de batllies, tres més que el 2015. I va obtenir presència en un total de 43 governs municipals. Els anticapitalistes volen consolidar totes aquestes conquestes, però també tenen altres objectius entre cella i cella. Entre ells, els de recuperar la representació a Barcelona amb la diputada i militant feminista i antiracista Basha Changue o a Lleida amb el biòleg i històric activista antimilitarista Rubén Cobo.