El preu de Manuel Valls per encapçalar la candidatura de Barcelona pel Canvi-Ciutadans són 20.000 euros nets al mes des de l’octubre del 2018. Deuen ser uns 31.000 euros bruts, que vindria a ser el cost d’empresa per al “grup d’empresaris catalans” que el paga. Ho explica l'Ara, que obre la portada —l’única que avui val la pena, la resta són al fons d'aquesta peça— amb aquesta magnífica primícia, tan oportuna, doncs les bases dels comuns estan en ple procés de votació sobre si han de pactar l'ajuntament amb el PSC (cosa que inclou el bonus dels vots dels regidors de Valls) o amb ERC. És una informació a temps, que facilitarà a la militància calibrar millor la seva decisió.

ARA

Una altra de les gràcies del reportatge és que permet fer alguns càlculs ràpids, sumes i restes guixades en un tovalló de paper o un sobre. Per situar-se, tots els caps de grup municipal  de l’Ajuntament de Barcelona cobraven 92.601 euros bruts l’any, salari que se’ls assigna com a membres del Consell Municipal (la resta dels seus càrrecs municipals no tenien retribució). L’alcaldessa —per comparar— cobra 100.000 euros bruts anuals. Val a dir que els regidors dels comuns, la CUP i ERC entreguen una part de la seva retribució al partit o a entitats en l’òrbita del partit.

Valls, però, d’entrada, ja s’ha embutxacat 180.000 euros nets (uns, diguem-ne, 280.000 bruts) sense ser càrrec electe. No es moca amb mitja màniga. Ara que la seva retribució sortirà de les butxaques dels contribuents, seria bo saber si seguirà cobrant del grup d’empresaris catalans, si li deduiran de la retribució el salari municipal o com.

El "cost Valls"

Als qui s’escandalitzin amb la magnitud els emoluments, cal dir-los que no sembla mal negoci si es mira d’altra manera: el “cost Valls” és d’uns 46.600 euros per cadascun dels sis regidors electes, o bé de poc més d’2,8 euros per vot (la llista Valls en va obtenir 99.494), dels quals almenys 54 cèntims són coberts per subvencions públiques, com marca la llei electoral espanyola. Pas mal.

Si les coses van com està previst, aquells sis regidors (o aquells 99.494 vots) permetran Ada Colau mantenir l’alcaldia i evitar que Barcelona “passi a mans dels independentistes” (o, en llenguatge dels comuns, que Barcelona se sotmeti “a la política de blocs”). Es pot dir, sempre pel broc gros, que “el grup d’empresaris catalans” no ha fet una mala inversió en la seva hired gun, com els americans anomenen, amb èpica de baixos fons, al que aquí se’n diu cul llogat. Aviam, tenir la clau de l’Ajuntament de Barcelona per 180.000 euros, és o no un bon negoci per al “grup d’empresaris catalans”?

Qui paga, mana?

Caldria sumar-hi, és cert, les despeses de promoció inicial del candidat i la campanya electoral. Només les dues conferències de presentació de Valls a Madrid i Barcelona del desembre del 2017 van costar 40.000 euros, que el Círculo de Empresarios va recaptar passant el platet entre empreses de l’Íbex-35, com va explicar El Nacional. La campanya electoral (actes, cartelleria, etcètera) no ha costat més de 300.000 euros, segons estimacions de diversos publicistes que es dediquen a la cosa.

És una situació curiosa. Qui havia de dir que aquesta inversió d’un “grup d’empresaris catalans” quedaria en mans de les bases dels comuns. Quina contradicció. En fi. Avui a les cinc de la tarda sabrem si ha estat un capital ben gastat i, de pas, qui mana de debò a Barcelona, els que paguen, els que voten o una estranya combinació d’uns i altres.

LV

EPC

EPA

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat