Què passarà a les eleccions municipals a Terrassa? Pedro Millan, director del Diari de Terrassa, ens ho explica. 

Com és Terrassa?

Terrassa és capital, juntament amb Sabadell, del Vallès Occidental i amb 218.000 habitants és la tercera ciutat de Catalunya. Terrassa es troba en una plana, però al nord de la ciutat hi ha el parc de Sant Llorenç del Munt i a ponent, la serra de Collcardús. Des de finals del segle XVIII, a Terrassa comencen a funcionar els primers drapers, l'inici d'una indústria tèxtil que eclosionaria durant el XIX i el XX. A poc a poc s'hi van instal·lar d'altres indústries, metal·lúrgiques, químiques, d'arts gràfiques o alimentàries. Terrassa ha estat molt vulnerable a les crisis, sobretot pel que fa a la del tèxtil dels anys vuitanta del segle XX, i la ciutat ha hagut de fer un esforç per repensar el seu model econòmic. A hores d'ara el sector terciari, els serveis i el comerç tenen molta força i també l'educatiu, amb nombroses escoles i facultats de caràcter tècnic. Terrassa té una vida associativa molt important, de la qual són una mostra les mutualitats, i també gaudeix d'una intensa vida cultural. L'atur a Terrassa és dos punts percentuals per sobre la mitjana de Catalunya. 

Resultats 2015 i legislatura

El PSC va guanyar les eleccions a Terrassa amb nou regidors, lluny de la majoria absoluta, seguida de Terrassa en Comú amb sis. El PSC va arribar a un acord amb CiU, i va ser nomenat alcalde Jordi Ballart. L'any 2017, l'alcalde dimitia per desacord amb l'aplicació de l'article 155 i era substituït per Alfredo Vega, primer tinent d'alcalde. 

Previsions

Alfredo Vega encapçalarà les llistes del PSC i Xavi Matilla la dels Comuns. Pel que fa a ERC repeteix Isaac Albert i Javier González lidera les de Cs. Pel que fa a les llistes de Junts per Catalunya hem de fer una petita rectificació. En el moment d'elaborar el vídeo era Miquel Sàmper qui estava al capdavant, però finalment serà l'exconseller Lluís Puig el cap de llista. 

Debats de campanya

Els temes socials dominaran els debats de campanya, sobretot pel que fa a la part de la població que ha quedat més tocada per la darrera crisi. Els temes d'habitatge i les noves promocions urbanístiques també generen polèmica, així com els d'educació, pel que fa a l'alt índex de segregació escolar.