Les persones amb dret a vot en les eleccions generals del proper 28 d'abril podran demanar al Cens Electoral que no passi les seves dades personals als partits polítics perquè no els envïin al seu domicili les habituals trameses de propaganda electoral.
És la primera vegada que els electors tenen dret a dirigir-se al cens per deslliurar-se del conegut com a 'mailing', ja que són els primers comicis que es convoquen des de l'entrada en vigor el passat mes de desembre de l'última reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
Aquesta modificació de l'article 39.3 de la Llei Electoral es va incloure en la nova Llei de Protecció de Dades, que va ampliar les gestions que els electors poden fer davant del Cens Electoral permetent-los
sol·licitar que excloguin les seves dades de les còpies que facilitin als representants de les candidatures i que els partits utilitzen per a la tramesa de sobres, paperetes i cartes dels candidats.
Es pot fer per internet
Aquesta sol·licitud es pot tramitar des d'aquest dimarts per Internet, a través de la Seu Electrònica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sempre que s'estigui en possessió del corresponent certificat electrònic.
A més, l'última reforma de la Llei de Protecció de Dades va crear un nou article 58 bis de la LOREG sobre la utilització de mitjans tecnològics i dades personals en les activitats electorals, mitjançant el qual s'obria la porta a la "recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques" per part de "els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals". Això sí, s'especifica que aquesta pràctica "es trobarà emparada en l'interès públic únicament quan s'ofereixin garanties adequades".
Propaganda electoral per whatsapp
Així mateix, seran els primers comicis en els quals els partits podran "utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d'accés públic per a la realització d'activitats polítiques durant el període electoral" i fins i tot enviar propaganda electoral "per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria" i contractar propaganda electoral en xarxes socials o mitjans equivalents, una pràctica que, en cap cas, no tindran "la consideració d'activitat o comunicació comercial".
Els partits que recorrin a aquest tipus d'"activitats divulgatives" hauran de deixar clar "de manera destacada" que es tracta de pràctiques de "naturalesa electoral" i hauran de facilitar al destinatari de la seva propaganda la possibilitat d'exercir el seu dret d'oposició. És a dir, els electors hauran de poder sol·licitar de forma senzilla i gratuïta que se'ls deixi d'enviar aquesta informació electoral.