Preocupació i pessimisme en la premsa espanyola a només sis dies per a les eleccions del 21-D. Encara que algunes de les seves enquestes donen la victòria a Ciutadans, saben que, així i tot, no tindran prou escons per arribar a la majoria absoluta perquè, segons exposen, el repartiment d'escons per províncies continuaria donant la majoria absoluta als partits independentistes. I això els preocupa i els fa pensar en una possible repetició de les eleccions, com ja va passar amb les estatals del 20-D i el 26-J.

Mentre que ABC i El País donen la victòria al partit liderat per Inés Arrimadas —tot i que s'estaria disputant el lideratge amb ERC—, La Razón i El Mundo exposen que ERC seria la força guanyadora d'aquests comicis. La seva esperança —o, segons com es miri, el seu pitjor enemic— seran els comuns, perquè tant poden tirar per donar suport als socialistes catalans com als partits independentistes.

La inquietud —i fins i tot la desesperació— perquè la situació política de Catalunya continuï sent la mateixa es fa evident i la majoria ressalten la incertesa que encara, segons ells, continua planejant sobre el futur del territori català.

El 'sense efecte' del 155

A part d'això, alguns es lamenten dels resultats que pronostiquen les enquestes per al PP i ho consideren "injust" per "l'indubtable mèrit del PP i del govern de Rajoy en l'aplicació de l'article 155 i en el consens polític forjat amb el PSOE i Ciutadans per conjurar la crisi constitucional més greu de la història recent d'Espanya".

Un "mèrit" que, en cas que s'imposin les forces independentistes, "es limita a oposar-se a l'acció de la justícia i a l'aplicació de l'article 155", motiu pel qual es queixen que "el cost del seu fracàs polític no és tan alt com es podria esperar des d'un criteri estrictament racional".

I no només això. També critiquen, com El Mundo —que és el més dur en les afirmacions—, que "ni la patent irracionalitat del full de ruta separatista, ni l'estafa d'un pla fracassat en les seves promeses però de conseqüències letals per a la convivència i l'economia, ni la presó justificada per la gravetat dels delictes imputats als líders del cop, ni tan sols l'òpera bufa de Puigdemont i els seus corifeus a Bèlgica. Res no ha trencat la foto fixa de dos blocs gairebé simètrics que sembla que aboquen Catalunya al bloqueig polític".

Fregar la majoria

ABC, per exemple, es lamenta dient que "aquests partits, despectivament qualificats pels nacionalistes com la «coalició del 155», superarien el bloc separatista en dues dècimes, però el repartiment d'escons entre províncies continuaria donant-los una majoria que no arribaria a ser absoluta, encara que s'hi acostaria perillosament".

El seu principal temor és que el bloc constitucionalista no sumi prou escons per poder governar i desbancar les forces sobiranistes, i així ho posen de manifest en l'editorial titulat "Oportunitat per al constitucionalisme", on lamenten que "no surten els números per a una majoria no nacionalista; i la separatista dependrà que els «comuns» de Colau li deixin els vots".

Malgrat tot, els números no els acaben de sortir de cap manera. Ni el bloc del 155, ni el bloc sobiranista, ni tampoc l'opció d'un tripartit d'esquerres amb ERC, PSC i Catalunya en Comú. Això sí: deixant de bando això, i atès que avui tots els diaris que publiquen enquestes, inclòs El Nacional, posen de relleu que el PP ho té cru, justament per aquest motiu li recorden que "té una setmana per corregir una tendència de retrocés que durant un mes l'ha portat a perdre un punt i mig i entre tres i quatre escons".

Un PP que, segons el seu parer, no mereix aquests resultats després d'haver aplicat l'article 155 de la Constitució per agafar les regnes de totes les institucions catalanes i que, a més, ho va fer aconseguint el suport de PSOE i Cs, en un acord inèdit en la història de la democràcia fins i tot fa poc més d'un mes.

Polarització inamovible

Arrimadas acaricia la victòria, però encara no s'imposa a ERC, segons El Mundo, que lamenta que "a sis dies de les autonòmiques catalanes, la contesa electoral sembla submergida en una atonia frustrant". Al seu parer, el 21-D "pot decebre tots aquells ciutadans que van confiar que els comicis podrien revertir l'hegemonia independentista".

Aquest és el rotatiu que carrega més contra els resultats que pronostiquen les enquestes, perquè no entén que després que s'hagi empresonat "justificadament" els consellers i els Jordis, s'hagi aplicat el 155 i hagi "fracassat" la proclamació de la República, continuaran traient molts vots.

Això sí. L'increment de vots que rebria Cs "certificaria una extraordinària i meritòria victòria, fruit de la inèdita mobilització del vot no nacionalista", però no tot seria de color de rosa, perquè "la sobrerepresentació electoral del nacionalisme a Lleida i Girona permetria a ERC obtenir una representació més gran que la formació taronja".

Com es veurà després amb El País, aquest diari també carrega contra el líder del PSC, Miquel Iceta, per "esquerdar el bloc constitucional" en demanar que s'indultin els presos polítics. La decepció perquè l'aplicació del 155 no ha fet els efectes que es pretenia, com "desmobilitzar l'electorat nacionalista o afavorir el transvasament de vots d'aquest a les forces constitucionals", deixa clar, al seu parer, que "la modalitat expressa de 155 escollida per Rajoy deixarà un amarg gust de fracàs".

Ensopegades d'Iceta

El País, en la seva línia habitual, es posa al costat del PSOE i critica Iceta per haver deixat anar aquest dimecres que "si hi ha sentència condemnatòria demanaria l'indult per als empresonats". Instant-lo a oposar-se a l'indult "per respecte a la justícia i als seus votants", aquest diari considera que les paraules del primer secretari dels socialistes catalans "és un atac en tota la regla als esforços de l'Estat per restituir la normalitat i el respecte a les lleis que el procés va fer saltar pels aires".

Al seu editorial, batejat com "Greu ensopegada d'Iceta" i on no es fan eco de la seva pròpia enquesta, critiquen que "la proposta d'Iceta conté dos torpedes de gran calibre contra dos pilars bàsics d'una democràcia" i, actuant així, i sempre segons la seva opinió, "debilita el front constitucionalista i situa el PSOE en una difícil conjuntura".

Ara bé. Si ens centrem en l'enquesta que publica el mateix rotatiu, es veu com Cs també passa per davant d'ERC, encara que, així i tot, es queden a entre un i dos escons dels independentistes. Es tracta, doncs, d'un escenari que, com ja apuntava ABC, deixa Catalunya en "una situació de governabilitat difícil" perquè, a més, "si es manté l'actual dinàmica de blocs entre independentistes i constitucionalistes, ni un ni un l'altre no podran governar. Una altra vegada, el paper que protagonitzen els comuns serà clau per veure què passa en el futur polític de Catalunya.

Per tot això, alerten que "comencen a sentir-se veus a Catalunya que alerten de la possibilitat d'un bloqueig i que hagin de repetir-se les eleccions", i dedueixen que si s'aprofita el vot útil i la ciutadania que es va quedar a casa per al 27-S vota, el panorama pot canviar molt a favor del bloc unionista.

Ingovernabilitat preocupant

Ara bé. Sobre el vot útil, La Razón també hi té molt a dir i considera, al seu editorial, que aquest "no és suficient" perquè, així i tot, el dibuix que sortirà del 21-D serà el d'"una Catalunya ingovernable, sense majories parlamentàries determinants i amb uns partits separatistes que resisteixen bé malgrat el fiasco del procés secessionista, encara que perden la majoria absoluta dels escons".

El vot útil, a més, "perjudicarà més el Partit Popular i afavorirà Cs", mentre que el PSC compensaria "els sufragis que transfereix a Cs amb els que rep de Podemos". Una Catalunya en Comú que "serà decisiva" per fer front a "una Catalunya dividida".

Aquest diari, encara que dona la victòria a ERC, subratlla que els partits constitucionalistes superaran els nacionalistes però no tindran prou suports per poder governar, i, una vegada més, el paper dels comuns tornarà a ser clau. D'aquesta formació subratllen que "les dades que proporcionen les enquestes estan molt condicionades per la falta d'una posició ideològica previsible —si més no, intel·ligible— per part de la facció local de Podemos davant del principal desafiament plantejat per a aquestes eleccions".

Amb tot, les enquestes quedaran enrere i caldrà esperar el 21-D per veure què és el que s'esdevé realment.