L'ANC viurà en els propers dies una nova cursa electoral. Aquest mateix diumenge es donaran a conèixer les llistes provisionals i el proper dia 29 es faran públics els noms definitius, després del recompte d'avals i l'estudi de possibles impugnacions. Fins a 126 socis han presentat candidatura per formar part del secretariat, però només 77 podran ser escollits finalment entre el bloc nacional i les diferents territorials i sectorials. La votació tindrà lloc entre els dies 10 i 13 de juny. 

Entre els candidats que s'hi presenten sonen noms com el de l'actual presidenta  d'Elisenda Paluzie i l'exdiputat de la CUP Antonio Baños. També s'hi presenten, segons va avançar l'ACN i ha confirmat El Nacional, l'actual membre de la comissió Fem República i vicepresident del Centre Català de Negocis, David Fernández, el republicà i actual membre del secretariat Roger Heredia o Adrià Alsina, excap de premsa de l'entitat a l'època de Jordi Sànchez, que en l'anterior mandat va deixar l'entitat per presentar-se a les primàries de Barcelona. 

Qui no es presentarà, en canvi, són noms coneguts dins l'entitat com el d'actual vicepresident Pep Cruanyes, la germana de l'exconseller Toni Comín, Betona Comín, o altres persones molt vinculades a l'entitat com ha estat David Minoves.

Diverses fonts consultades per aquest diari donen per fet que els candidats que tenen més possibilitats per aconseguir un gran nombre de suports i optar a la presidència són Paluzie i Baños. De moment, però, l'excupaire ha avançat que descarta assumir càrrecs a la direcció, mentre es manté la incògnita de què farà Paluzie. Un canvi en els estatuts i les bases de les eleccions impedeixen, a diferència de les edicions anteriors, que els candidats diguin si es volen presentar a algun càrrec orgànic, com ara el de la presidència.

Eleccions tranquil·les o nova guerra civil?

Les eleccions d'enguany arriben en plena crisi del coronavirus i en una mena de punt mort en el procés independentista. A més, en l'última etapa de l'entitat s'han vist discrepàncies entre els diferents corrents per diversos motius, la més significativa pel suport al projecte de primàries a les passades eleccions municipals. Unes tensions que de ben segur afloraran de nou en les eleccions, com ha passat en altres ocasions, entre acusacions de lluites partidistes.

Algunes fonts properes a l'entitat preveuen, però, unes eleccions més "tranquil·les" en aquesta ocasió perquè la crisi generada per la Covid ha provocat alguns canvis de "prioritats". Altres discrepen i preveuen una nova "guerra civil". "Les eleccions a l'ANC sempre són guerres de grups, no és nou", apunta una tercera font.

"L'ANC ha perdut la seva transversalitat i capacitat d'influència política i social. La tria per tenir un paper més electoral amb les candidatures de primàries van apartar l'entitat de l'espai central del sobiranisme", explica un membre de l'actual secretariat que ha decidit no tornar a presentar-se a les eleccions i que prefereix no revelar la seva identitat. Una opinió que comparteixen altres membres de l'actual direcció que sí han decidit fer el pas, i que afegeixen que tampoc estan d'acord amb el rumb escollit per l'entitat pels propers anys, però que prefereixen combatre'l des de dins.

El passat mes de març l'entitat va aprovar el nou full de ruta. Entre les mesures més polèmica hi ha la de demanar el vot només pels partits que apostessin "explícitament" per la via unilateral. També es van comprometre a denunciar públicament els incompliments de les formacions polítiques i a donar per validada l'estratègia unilateral si a les properes eleccions catalanes hi ha una majoria independentista del 50% més u dels vots.

A més, hi ha discrepàncies sobre quina ha de ser la relació entre l'entitat sobiranista i els partits polítics. Una part considera que l'Assemblea ja ha fet massa "seguidisme" dels partits i que ara cal que actuï de palanca per forçar passos cap a la independència. Altres, en canvi, consideren que cal teixir "complicitats" amb els partits i que l'actual direcció, liderada per Elisenda Paluzie, no ho ha sabut fer, pel que aposten per trobar una nova "figura de consens".

Antecedents polèmics

No seria la primera vegada que les eleccions són mogudes. L'elecció de Jordi Sànchez, tant a les eleccions de 2015 com a la reelecció de 2016, va ser ja polèmica pel fet que l'escriptora Liz Castro quedés per davant en la votació dels milers de socis de l'entitat, però que en canvi els secretaris nacionals escollissin l'actual líder de la Crida, empresonat per l'1-O. Especialment en la reelecció, quan van aflorar amb força les tensions entre els neo-convergents i ERC. Els republicans veiem Sánchez com una persona molt afí al president Artur Mas i una de les persones que havia pressionat per l'aliança electoral de JxSí.

Dos anys després, en les eleccions de 2018, les tensions van tornar a sorgir, amb una autèntica guerra de trinxeres, en la que es va poder veure candidatures vetades, jocs brut i fins i tot acusacions de llistes negres. En aquella ocasió, també s'hi presentava Antonio Baños, però la seva candidatura va ser invalidada en ser acusat de parlar de les eleccions en una tertúlia a Rac 1, malgrat que simplement havia declinat parlar-ne perquè els estatus de l'entitat ho prohibien durant la campanya. El contraris a Baños, però, van acusar a l'exdiputat de la CUP de fer-ho "expressament" per donar un cop d'efecte publicitari als seus afins, entre els que s'apuntava David Minoves o Liz Castro.

Finalment, però, l'economista Elisenda Paluzie va ser qui va arrasar a les urnes i qui es va acabar postulant per la presidència com a figura de consens entre dos sectors enfrontats encapçalats per David Minoves i Adirà Alsina. Ara caldrà veure com es mouen les aigües d'aquí al 13 de juny.