Anaven lents perquè anaven lluny. Però el calendari pressiona amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades del 23 de juliol: el 9 de juny finalitza el termini per a les coalicions i el 19 de les llistes. En aquest context, s'ha obert un debat intern dins la CUP. Fonts de la direcció de la formació anticapitalista asseguren que encara no han decidit si es presentaran un altre cop o no, que no és un "automatisme" com a les eleccions municipals o als ajuntaments. La decisió final, com és habitual en aquests casos, s'acabarà adoptant de forma assembleària. Es donen entre 10 i 15 dies per a decidir-ho internament. La “precipitació” de l’anunci Pedro Sánchez ha rebentat els seus tempos habituals. Part dels dubtes provenen dels resultats de les eleccions del passat diumenge, on l'independentisme va retrocedir en general. Els cupaires, es consolen, "van salvar els mobles".

Les últimes eleccions generals, el 10-N de 2019, van ser el primer cop que la CUP es presentava a unes eleccions espanyoles. Abans només ho havia fet l'organització Poble Lliure, sota el paraigua de Front Republicà. Després d’un intens debat sobre pros i contres, un consell polític extraordinari dels anticapitalistes va acceptar concórrer-hi. La que després seria cap de llista, Mireia Vehí, va argumentar el “moment d’excepcionalitat” i van presentar-se amb la crida de bloquejar la governabilitat de l’Estat. Al final van aconseguir fer-se un lloc amb dos diputats per Barcelona, la mateixa Vehí i Albert Botran, que han continuat al peu del canó fins que aquest dimarts s’han dissolt les Corts espanyoles. 

Els cupaires, però, no aclareixen què faran davant la nova convocatòria electoral. Fonts internes assenyalen que és un debat obert, a diferència d'altres cites amb les urnes, com el Parlament o les municipals, on consideren que és un procés "automàtic". Abans de prendre una decisió, que serà debatuda orgànicament, els anticapitalistes volen "valorar" les seves possibilitats i també fer una anàlisi exhaustiva de les eleccions municipals. Els comicis han suposat un retrocés per al conjunt de l'independentisme, incloent-hi la CUP. Els anticapitalistes van perdre la representació a la ciutat de Tarragona, d'on formaven part del govern municipal, i no van aconseguir entrar ni a Barcelona ni a Lleida. L'únic consol va ser la segona posició de Guanyem Girona (empatat a regidors amb el PSC), que permet a Lluc Salellas buscar una majoria per ser alcalde.

Poble Lliure es posiciona

Hi ha qui ja s'ha posicionat públicament, com és el cas de l'organització Poble Lliure, que ha emès un comunicat aquest dimarts a la tarda en què defensa presentar-s'hi. "Cal articular un Front popular, republicà i antifeixista per la Independència, ampli i plural, que mobilitzi de nou el vot popular independentista i transformador i faci de mur de contenció de l’extrema dreta a Catalunya", sostenen. I carreguen contra la suposada deriva del partit: "Cal sortir del marc immobilista en què s’ha estancat l’actual direcció de la CUP i ampliar enormement les fronteres i les perspectives del projecte".

Ni llista unitària ni front

En les últimes hores, després de l'anunci de Pedro Sánchez, hi ha hagut diferents moviments dins de l'independentisme. El primer, per part de Junts per Catalunya, que ha reclamat una llista unitària independentista a les pròximes eleccions espanyoles. Aquest dimarts, sense entrar en les fórmules, el president Pere Aragonès ha proposat un "front comú" del sobiranisme, on inclou els comuns. Però els cupaires rebutgen qualsevol d'aquestes propostes. En roda de premsa aquest dimarts al Parlament, el diputat Xavier Pellicer ha considerat que són “propostes a cop de papereta” fruit dels mals resultats.