El PSC confia a tancar un acord de govern amb l'alcaldessa Ada Colau i la formació política que li dóna suport, BComú, en les pròximes setmanes, segons han avançat a El Nacional fonts coneixedores de l'estat real de les converses. Les negociacions, que porten personalment l'alcaldessa i el líder socialista a Barcelona, ​​Jaume Collboni, estan molt encarrilades i depèn en aquests moments de tancar alguns serrells i de l'oportunitat política del moment, cosa que fa, segons els socialistes, que el partit de Colau "a vegades sembla que freni i altres que acceleri". Els dos partits i per raons diferents també confien a sumar a l'acord Esquerra Republicana, encara que els seus regidors no s'incorporin a l'equip de govern.

Segons apunten a El Nacional fonts socialistes, si l'acord no es produeix en un termini de temps curt serà pels dubtes dels comuns davant la incertesa generada per un escenari a nivell estatal que pot derivar en unes noves eleccions. Però des del carrer Nicaragua l'aposta és clara: volem tornar a governar i formar part de l'equip de direcció de la ciutat que vam abandonar el 2011, arran de la victòria de Xavier Trias.

Tot i que la suma de PSC i BComú no atorgui la majoria absoluta (suma 15 regidors de 41), el que sí que remarquen les dues parts és que l'acord farà un executiu "més sòlid". Tal com passa a Lleida, on a Àngel Ros li falta un regidor per a la majoria absoluta, Barcelona seguirà depenent d'altres forces.

Principalment, el tercer soci seria ERC (5), a qui l'acord agrada i incomoda a parts iguals. De fet van intentar, sense èxit, vetar els socialistes, i és per això que tot apunta que es quedaran com a suport extern. La disposició a pactar, asseguren que hi és tota, com ja va passar a finals de desembre amb l'aprovació de les noves ordenances fiscals.

Estratègia multipacte

Si finalment es produeix l'acord a Barcelona, ​​el PSC haurà culminat la seva estratègia de recuperació de poder a les quatre capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona) en un temps rècord. I ho haurà fet amb totes les ideologies possibles.

Actualment tenen les alcaldies de Tarragona, amb Josep Fèlix Ballesteros al capdavant, i la de Lleida, amb Àngel Ros. En el primer cas ho fan amb PP i Unió Democràtica integrats des d'aquest mes de febrer al govern, i en el segon, amb acord amb Ciutadans. Pel que fa a Girona van aconseguir tornar gràcies a un pacte amb els convergents, orfes després de tot un reguitzell d'errors que van acabar amb la dimissió de l'alcalde Ballesta.

Però la política de geometria variable amb tot l'arc polític també ha generat les seves tensions internes. Per exemple, a Tarragona, les joventuts del partit van emetre un comunicat duríssim, acusant l'executiva de no fer prou per arribar entendre's amb les esquerres i haver desinformat la militància. De fet, un dels representants del col·lectiu juvenil, va abandonar dos dies després l'executiva.

A Lleida, el pacte amb la formació d'Albert Rivera per implementar el bilingüisme a l'administració, la prohibició d'estelades als edificis públics i la no adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que compta a més amb el suport extern dels regidors del PP, va arribar a concentrar 3.000 persones als carrers. Decisions per les quals Ros va haver de justificar que "no s'havia venut l'ànima".