El líder del Partit Nacionalista Basc (PNB), Aitor Esteban, troba "centralitzador" el pla de Govern del PSOE, com ha afirmat després de reunir-se avui amb l'equip negociador del Partit Socialista. Segons Esteban, hi ha qüestions exposades al document que dubta sobre si li competeixen a l'Estat. Ara bé, està disposat a un acord bilateral amb el PSOE a canvi del seu suport, sempre que es respectin les singularitats del Govern del País Basc.
Esteban fa referència a l'agenda basca, que a més de l'autogovern, contempla l'acord de pau i convivència a Euskadi. Tanmateix, el líder del PNB afirma que no han aprofundit més, ja que la trobada només era per observar si hi havia "voluntat d'enteniment", i ell creu que "sí". Creuen que el PSOE ha de concretar qüestions del text, fet que "necessita temps", però l'acord bilateral no hauria de ser incompatible amb allò que es pacti amb la resta de partits.
Segons ha afirmat el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, l'acord, en cas de produir-se, hauria de ser consultat a les bases del PSOE. Aquest podria fer-se en una pregunta diferent de l'acord que Sánchez estableixi amb la resta de partits, però encara no hi ha una fórmula segura. Hernando afirma que les qüestions que el PNB demana no haurien de ser negades, i li agraeix "no dificultar la governabilitat" a la seva formació.
Prioritats
Esteban reitera que ara mateix estan discutint sobre una investidura que ha de ser "per a quatre anys". Per tant, no posaran prioritats estrictes, com ara la qüestió dels presos d'ETA al País Basc, ni la ponència d'autogovern, que ara mateix està en un estadi inicial al seu Govern. Ho ha assegurat Esteban, com també Íñigo Urkullu, president del PNB, quan ambdues formacions es van reunir per primer cop el dissabte al Congrés.Sobre la reforma federal, Esteban no ha sigut taxatiu, sinó que opina que "a partir d'una lleialtat institucional", cal "tenir present" que Catalunya i el País Basc tenen singularitats. També és rellevant pel PNB la renegociació dels objectius de dèficit amb la Unió Europea (UE), i que la que es planteja, fins i tot li sembla "tímida". Ells demanen més concreció en qüestions socials, que també són un eix fonamental en l'agenda basca.