L'anunciada reforma del delicte sedició pel govern espanyol, amb l'objectiu "d'harmonitzar" el Codi Penal espanyol amb el d'altres països europeus, en paraules del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, podria suposar una rebaixa de les penes actuals assimilant aquest delicte a conductes de resistència greu castigades en altres països amb no pas més de cinc anys de presó.

Fonts governamentals consultades per Europa Press argumenten que la sedició és un delicte que no troba fàcilment un equivalent en els ordenaments europeus,  cosa que no passa amb la rebel·lió, que si bé no es denomina amb aquest terme en altres codis, sí que pot comparar-se més fàcilment amb altres conductes greument penades com a "alta traïció" a Alemanya o delictes contra la República o la integritat del territori nacional a França.

Malgrat que es preveu reformar ambdós delictes, l'atenció se centra especialment en el de sedició perquè és pel qual van ser condemnats pel Tribunal Suprem els líders independentistes en el judici pel procés a Catalunya.

Presos Suprem Judici Procés

A més, si la pena prevista es rebaixa, la reforma tindrà conseqüències en el compliment de les condemnes ja imposades a l'exvicepresident Oriol Junqueras i a la resta de condemnats, perquè s'aplicaria la retroactivitat de la norma en benefici del reu.

Per això pren especial importància en aquest punt el dret comparat pel que fa a la sedició, que, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, porta a valorar les mesures que en altres codis s'imposen respecte a conductes similars, com els de resistència greu, per als quals hi ha penes de presó que van des dels 8 anys (únicament a Portugal) fins a condemnes que no superen els 5 de presó en la majoria dels Estats, i arriba als 6 mesos en els límits més baixos.

Actualment, aquest delicte es regula a l'article 544 del Codi Penal, que assenyala que són reus de sedició els que, "sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

Les penes previstes van des dels 10 a 15 anys en el cas que els cometin autoritats, mentre que per a la resta, els que hagin "induït, sostingut dirigit la sedició o apareguessin en ella com els seus principals autors, seran castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys.

Per això s'està plantejant comparar la sedició —un terme vuitcentista que s'arrossega des del Codi Penal de 1822— amb delictes regulats en altres països per sancionar conductes d'alteració de pau pública o ús d'intimidació per impedir que una autoritat política o funcionari públic compleixi amb les seves funcions, segons fonts jurídiques i universitàries consultades.

El mirall d'Europa

En tots aquests casos hi ha una diferència fonamental amb la regulació espanyola de la sedició, ja que en tots ells es parla d'ús de violència o intimidació per aconseguir l'alteració de l'esmentada pau pública i, encara així, les penes previstes són més baixes que a Espanya.

A Itàlia hi ha els delictes de resistència regulats als articles 336 i 337 del Codi Penal italià, que castiguen amb penes d'entre 6 mesos i cinc anys de presó, segons la gravetat de la conducta; mentre que a Alemanya l'article 113 del Codi pena la resistència i els desordres públics per als quals s'utilitza violència amb 3 anys de presó o multa. Es tracta de les condemnes més baixes, sense tenir en compte cap agreujant.

En aquesta mateixa anàlisi sense agreujants hi hauria Suïssa, on els delictes contra l'Estat o la Constitució són de menys d'un any, però la resistència greu es pena a l'article 285 del Codi Penal amb 3 anys, fins i tot si es produeixen amb alçament.

Les penes més elevades les preveu el Codi portuguès, amb penes d'entre 1 i 8 anys de presó per resistència a l'article 333 i de fins a 3 anys al 334 en cas d'aldarull per pertorbar el funcionament constitucional.

A França, el delicte equivalent de resistència es regula als articles 433 al 426 del Codi amb presó de 2 anys de multa que pujaria a 3 anys si el delicte es comet en grup; mentre que a Bèlgica aquesta pena és de fins a 5 anys en grup i es rebaixa a entre 3 mesos i 2 anys si no es dona aquesta circumstància, segons l'article 269 del seu ordenament penal.

Aquesta comparativa permet concloure, segons les mateixes fonts, que els comportaments sediciosos a Espanya, malgrat que no requereixen violència, comporten penes molt més altes que en països del nostre entorn, la qual cosa s'uneix la "vaporosa" i ambigua redacció de l'article, que ha quedat obsoleta.

La reforma, assenyalen, hauria d'anar dirigida a millorar la definició del tipus i adequar la pena, la qual cosa evitaria a més el que els juristes anomenen "efecte descoratjament", que es dona quan un precepte defineix de forma molt deficient la conducta a castigar i l'associa alhora a penes elevades, ja que això afecta l'exercici de drets fonamentals i és propi de països autoritaris.

Rebel·lió

Quant a la rebel·lió, la identificació amb les penes per a aquest tipus de conductes contra l'ordre constitucional en altres països és més senzilla. El Codi Penal francès castiga "el fet de cometre un o diversos actes de violència susceptibles de posar en perill les institucions de la República o d'atemptar contra la integritat del territori nacional" amb trenta anys de presó i una multa de 450.000 euros.

Per la seva part, la legislació portuguesa contempla penes d'entre 10 i 20 anys de presó per a "qui intenti separar-se de la mare pàtria", tracti de sotmetre a sobirania estrangera el territori portuguès, o posi en perill la independència del país. En el cas d'Alemanya, un delicte d'alta traïció a la Federació amb violència pot arribar a ser castigat "per tota la vida".

El delicte de "rebel·lió contra l'autoritat dels Estats Units o les seves lleis" està penat amb un màxim de deu anys de presó i la inhabilitació per exercir càrrecs públics, mentre que el màxim càstig per a les persones que "conspirin per enderrocar el Govern dels Estats Units" no serà superior a 20 anys de presó.