Abans o desprès del 27-S

José Antich recordava el 14 de setembre que el "dossier Mas" ja circula per perjudicar la seva figura i, de retruc, el procés. Els autors del dossier només tenen el dubte de quan difondre'l. La intenció original era publicar-lo durant la segona setmana de la campanya. Ara ara ha entrat en joc la idea de treure'l just abans de la investidura. Alguns dels autors de la cosa pensen que esbombar-lo ara no perjudicaria tant la causa independentista com fer-ho en les negociacions per a bastir el futur Govern de la Generalitat.

Decisions clau en Seguretat

Els darrers mesos, el govern espanyol ha pres quatre decisions clau en seguretat: 1. A finals de juliol d'enguany, el ministre de l'Interior, Jorge Fernàndez Díaz, va nomenar el dur Sebastian Trapote, com a nou cap del Cuerpo Nacional de Policía a Catalunya, en substitució d'Agustín Calvo. 2. Pocs dies després, el ministeri va nomenar l'advocat de l'Estat, Juan José Molinos Cobo, com a nou director general de Política Interior i, per tant, responsable dels processos electorals. Molinos ha estat des del 2007 fins ara el cap de la representació jurídica de l'Estat a Brussel·les. 3. Aquest setembre, Interior ha ascendit a General de Divisió l'actual Cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo Martín, que ha estat durant onze anys com a tinent coronel dirigint la Secció d'Informació. 4. En plena campanya electoral, la Vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, anuncia un increment de personal (125 contractes més) i de fons, per valor de 17 milions d'euros més al pressupost del Centro Nacional de Inteligencia.

Embolics d'activistes

La PAH i Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP) se les han tornat a tenir. Un membre d'Esquerra Unida i Alternativa i de la PAH, Eugeni Fernández, va demanar a l'Associació de Veïns de Sota el Camí Ral (Granollers) la cessió del seu local per a un "acte social" de la plataforma. En realitat, s'hi va celebrar un míting d'Albano-Dante Fachin i altres membres de CSQP. La presidenta de l'associació, Mònica Llorente, cedeix regularment el local per a tot tipus d'actes socials, esportius, culturals, etc. i ha explicat a El Nacional que no sabia que s'hi faria un acte polític quan la va cedir. La coordinació de campanya de CSQP es treu les puces de sobre i diu que els actes locals els organitzen els comitès locals (del de Granollers en forma part Fernàndez), que són els que s'encarreguen de cercar els espais.

Tota aquesta confusió i enrenou entre uns i altres activistes és, en realitat, per no res perquè aquests espais els poden sol·licitar a la Junta Electoral Provincial, que obliga als ajuntaments a cedir-los gratuïtament a qualsevol partit en campanya electoral. En la decisió de triar aquesta sala i no un altre espai municipal, però, hi devia pesar també el fet que el local els permetia arribar més fàcilment als col·lectius que habitualment s'hi apleguen i que, efectivament, hi van assistir. PAH i CSQP ja es van enganxar el passat mes de juliol, quan la plataforma va denunciar la utilització que la candidatura fa del seu eslògan "Sí Que Es Pot". Aquest cop, la PAH ha tornat a denunciar la "usurpació" del seu lema "sigui qui sigui".

Joan Herrera i Madrid

El cap de files d'ICV i president del seu grup parlamentari ja ha entrat en campanya. Herrera explica a El Nacional que ha de mesurar la seva presència perquè no va a la llista pel Parlament. És molt probable que figuri a la candidatura d'una virtual coalició d'esquerres (a l'estil de Sí que Es Pot) a les eleccions generals espanyoles. La coalició és a punt de sortir del forn, si més no a Madrid, on IU i Podemos ho tenen gairebé a punt. A Herrera només el fa dubtar la "circumstància personal". "Els analistes donen per fet moltes coses i mai no tenen en compte l'entorn personal del polític", insisteix quan se li pregunta si tornarà a Madrid.

9-N: Inhabilitar funcionaris via TC

La comissionada del Govern per la Transparència, diputada independent per ERC i jurista, Gemma Calvet tem que la decisió de permetre al Tribunal Constitucional executar les seves sentències no només serveixi per inhabilitar els càrrecs electes. El canvi legal permetria també inhabilitar els funcionaris de carrera que hagin pres part en una activitat suspesa pel Tribunal. Seguint aquesta tesi de Calvet,  els directors o els docents dels instituts i escoles que van participar en el 9-N podrien en rebre les conseqüències com ara la inhabilitació.

Catalunya Sí que Es Pot, Girona no

Momentàs aquest 15 de setembre a Girona en un miniacte de campanya de Lluís Rabell. En una trobada amb els mitjans, una periodista local va preguntar al presidenciable de Catalunya Sí Que Es Pot sobre les propostes de la coalició per a les comarques gironines. Rabell va admetre que "no en sabia res", al·legant que el candidat per Girona, Marc Vidal, era qui dominava la cosa gironina. Vidal no hi era: era al plató enregistrant el debat territorial de candidats de TV3.

Metroscopia ja pregunta si són vots i/o escons

L'empresa demoscòpica Metroscopia (lema: El pulso de España), habitual proveïdora del diari El País, ja elabora una altra enquesta per Catalunya. La pregunta en què més insisteixen els enquestadors: sobre si el 27-S cal comptar vots o escons per determinar la majoria per la independència.

Rabell canta com Carod

A les eleccions espanyoles de març del 2004, ERC va obtenir un resultat històric de 8 diputats amb Josep Lluís Carod Rovira com a cap de cartell. Una jugada estratègica dels republicans arran de l'afer Perpinyà. Els comicis els va guanyar el socialista José Luis Rodríguez Zapatero després de l'atemptat a l'estació d'Atocha de Madrid. Carod va dedicar la victòria en primer terme a les víctimes d'aquest atemptat recitant la cançó de Joaquín Sabina Pongamos que hablo de Madrid. Rabell ara imita a Carod i també canta la cançó als mítings:

Barrera i Pujol, Junqueras i Mas

Una de les armes històriques que utilitza Catalunya Sí Que Es Pot contra ERC és el suport que Heribert Barrera va donar a Jordi Pujol el 1980. "Ara ens reclamen el PSUC i el Guti, però el PSUC va defensar el dret a l'autodeterminació i va presentar una moció de censura a Pujol. En canvi, ERC li va fer costat. Una decisió que va comportar l'hegemonia pujolista durant més de 20 anys", recorden els veterans de la formació. Un exemple que ara branden per insistir en la idea que Oriol Junqueras, amb Junts pel Sí, li "regalarà" l'hegemonia a la CDC d'Artur Mas.

Amb informació de Pilar Carracelas