A pocs dies de les eleccions generals del 26-J, els poders econòmics han començat a pressionar el govern en funcions de Mariano Rajoy i la política econòmica que aplicarà l’executiu que se’n derivi dels pactes postelectorals. El Banc d’Espanya i el Consell Europeu han coincidit aquest divendres en emetre un missatge ferm sobre la voluntat que Espanya mantingui les retallades per reduir el dèficit, després que el Partit Popular informés que en el seu programa electoral s'incloïa una baixada d'impostos.

La jornada s’ha obert amb el gest del Consell de la Unió Europea, qui ha emès un informe crític sobre la pròrroga d'un any que la Comissió volia donar al Govern per complir els objectius de dèficit. Aquest dictamen congela de facto el baló d'oxigen a l'Estat, a l'espera de nou pronunciament per part de les institucions comunitàries. També deixa en el aire què passarà amb l'ajornament de la multa de Brussel·les a Espanya, per no satisfer els objectius econòmics. La Comissió volia aplaçar la sanció a després del 26-J a fi de no causar ingerències en la campanya electoral.

Davant d'aquest fet, la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha sortit del pas en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, indicant que el govern no tenia dubte que la pròrroga es mantindria, i que Espanya no seria multada per Brussel·les. A parer de la vicepresidenta, allò que al·lega el el Consell són "dubtes procedimentals" sobre la forma com s'ha plantejat el pla d'estabilitat pressupostari, i no dels terminis en sí mateix per satisfer els acords europeus.

El gest del Consell, liderat per un grup de països crítics, entre ells Alemanya, contradiu la Comissió, és a dir, el govern comunitari, en un moment en què el PP ha anunciat que volia abaixar certs trams de l'IRPF. El fet va ser molt criticat per inverossímil, per part de Podemos i Ciutadans, i en concret, pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, qui va indicar que els socialistes apujarien els impostos però només a les rendes altes. 

Tanmateix, el govern sembla tenir explicació per a aquesta contradicció entre abaixar impostos i reduir el dèficit. "Hem crescut i per això hem pogut baixar ocupació, i si mantenim la senda creixerem i podrem seguir baixant impostos, i aquesta baixada impostos permetrà créixer més" ha dit Santamaría, per justificar la mesura del programa electoral.

La qüestió de fons i el motiu perquè s'ha paralitzat la pròrroga podrien ser els dubtes de països com Alemanya, sobre els canvis d'opinió del president en funcions, Mariano Rajoy, qui va enviar fa unes setmanes una carta al president de la Comissió, Jean Claude Juncker, afirmant que hi hauria més ajustos la segona meitat del 2016, si revalida en el govern.

Banc d'Espanya

Així les coses, el Consell no és l'únic que pressiona Espanya perquè segueixi retallant. El Banc d'Espanya ha anunciat aquest divendres que caldria flexibilitzar les condicions de contractament, alhora que seguir en el camí de les retallades. "La magnitud dels ajustos pendents per situar les finances públiques en una situació sanejada és encara significativa". El banc emissor es posiciona al costat del Consell de la Unió Europea, quan admet que la pròrroga de reducció del dèficit públic fins al 2,5% el 2017 "comportarà costos en el curt termini", tot acceptant que no hi hagi ajornaments.

Sembla que la proposta del PP, qui té probablement la paella pel mànec i l'oportunitat de seguir governant amb el suport de Ciutadans després del 26-J, ha espantat les entitats financeres i els organismes internacionals. Alhora, els poders fàctics semblen llençar un missatge clar a PP i PSOE: l'economia d'Espanya no pot aguantar unes terceres eleccions, i tampoc els vetos mutus que s'apliquin els partits majoritaris en la formació de govern. És a dir, que la gran coalició, més enllà de fins polítics, també podria tenir una explicació en termes econòmics, i una bona coartada per a Ferraz.